La majoria dels ultres processats per les agressions feixistes durant la vesprada del 9 d’octubre de 2017 eviten entrar a presó després de reconèixer els delictes dels quals se’ls acusa i acceptar penes d’entre un i dos anys de presó. Així s’ha ratificat aquest dimecres, 14 de febrer, en la vista exclusivament convocada a la Ciutat de la Justícia de València per a validar l’acord. Dels 28 acusats, només dos, José Antonio Garcia Herrero, conegut com a Pepe Herrero o “el cronista faller”; i Francisco Moreno Moreno, membre de Defenem Valéncia, una de les organitzacions blaveres més obstinades amb l’anticatalanisme; no han acceptat el pacte de conformitat assolit les darreres setmanes entre les parts, per la qual cosa aniran a judici el pròxim 4 de març.
Els delictes pels quals se’ls ha condemnat són per vulnerar l’exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques —recollit en l’article 514.4 del Codi Penal—, lesions (article 147), coaccions (article 172.1) i amenaces (article 169.2). L’acord suposa una rebaixa de les penes que exigia la Fiscalia i l’acusació particular. El Ministeri Públic demanava penes de presó que oscil·laven entre els tres i set anys i mig de presó, pels delictes de desordres públics, coaccions, amenaces, lesions, maltractament i vulneració de l’exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques; a més de multes i la inhabilitació per al dret al sufragi durant el temps que dure la condemna. Per la seua part, l’acusació particular demanava penes d’entre els cinc i els onze anys de presó, inhabilitació per al dret al sufragi, ordre d’allunyament de 300 metres de distància, i multes. Els delictes dels quals els acusava eren desordres públics, vulneració de l’exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques, integració en grup criminal, lesions, coaccions i amenaces.
Els delictes pels quals se’ls ha condemnat són per vulnerar l’exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, lesions, coaccions i amenaces. L’acord suposa una rebaixa de les penes que exigia la Fiscalia i l’acusació particular
Vint-i-un dels ultres acusats han estat condemnats a un any i mig de presó i dos a un any. La pena de dos anys de presó ha estat imposada a Vicente Javier Estruch Cortés —àlies cap de pot o l’Alfarrasí— exlíder de la penya d’animació d’extrema dreta Ultra Yomus i exvigilant de l’empresa de seguretat GFS Security Group; i Javier Cervera Sales, expresident de Curva Nord, la grada ultra d’animació jove del Mestalla. A les penes de presó, se suma una ordre d’allunyament de 100 metres de distància de les entitats convocats de la Diada i de 300 metres de distància dels seus actes i de les manifestants a qui van agredir, durant períodes que van des dels tres anys i huit mesos per a dos encausats; als tres anys i cinc mesos per a 23, i sis mesos per a un. També hauran de pagar un total de 10.136 euros de penes-multa, que oscil·len entre els 232 euros i els 1.552; així com al voltant de 47.000 euros en concepte d’indemnitzacions —ja abonades— i 49.000 euros per les costes del procediment.
La suspensió d’entrada a presó queda condicionada al previ pagament íntegre de les quantitats de les penes-multes, indemnitzacions i costes, el compliment de les ordres d’allunyament, la no reincidència durant un període de tres anys i l’assistència a un curs sobre Drets Humans. Les condicions de no reincidència, però, no han aturat l’actitud provocadora i amenaçant dels ultres a l’eixida dels jutjats. Vicente Javier Estruch Cortés ha llançat al grup de manifestants antifeixistes concentrats: “poc us vam donar eixe dia”; i un altre afegia: “ens hauria eixit més barat matar-vos”. Les amenaces han anat acompanyades de salutacions feixistes.
La vista estava prevista que arrencara a les deu en punt, però tot s’ha allargat, fins a les onze aproximadament. En la sala Tirant II, reservada per als “grans judicis”, tothom estava al seu lloc. Al fons, a la dreta, es trobaven els 28 acusats, asseguts de perfil a la porta d’entrada. Quan han arribat les càmeres, alguns evitaven girar-se, altres, directament, es posaven la caputxa o abaixaven la mirada per no ensenyar la cara. S’han deixat uns minuts perquè els fotoperiodistes capturaren l’escena, en silenci.
A l’eixida dels jutjats, alguns ultres han amenaçat les antifeixistes que s’hi concentraven. “Poc us vam donar eixe dia” o “ens hauria eixit més barat matar-vos”, han cridat
La sessió ha començat amb l’anunci de no conformitat per part de la defensa de Pepe Herrero i Francisco Moreno. A continuació, el jutge instructor, Vicente Ríos, ha llegit una per una les condemnes pactades per a cada acusat i, tal com es vaticinava ja les darreres setmanes, processats i defenses han acceptat i han renunciat al dret a l’última paraula, que els atorga l’opció de sotmetre a contrast tot el procediment.
En poc més de mitja hora quedava ratificat el pacte assolit entre les parts. Ha estat una vista molt diferent de la del passat 25 de setembre, quan els ultres provocaren la suspensió del judici per algunes discrepàncies amb el preacord. Van al·legar que, a última hora, s’havia afegit en les condicions del pacte la clàusula que els processats havien de mantenir-se a 300 metres de distància de les seus de les entitats que organitzen la manifestació de la vesprada del 9 d’Octubre, quan inicialment l’ordre d’allunyament només es dictava en relació amb les víctimes i els actes que organitzen els col·lectius. Tot i que la Fiscalia, representada per la fiscal delegada dels delictes d’odi a València, Susana Gisbert; va defensar que l’afirmació no era certa, es va suspendre el judici fins al 2024.
Sentiment “agredolç”
Les condemnes de 26 dels 28 acusats han estat qualificades “d’històriques” per part de la Comissió 9 d’Octubre, que ha celebrat l’assoliment dels tres objectius que s’havien marcat: el reconeixement del caràcter polític de la violència antivalenciana, la condemna “clara” dels agressors, i l’acceptació de les ordres d’allunyament, tant de les víctimes com dels locals i actes de les organitzacions que conformen la Comissió. “És una fita històrica. Celebrem que, després de tants anys, la impunitat haja cessat i es castigue el feixisme al País Valencià”, ha manifestat Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, entitat coordinadora de la Comissió 9 d’Octubre. En la mateixa línia, Maria Josep Martínez, advocada d’Alerta Solidària, celebrava l’acord: “és positiu perquè es reconeixen els delictes i es reparen les persones agredides”.
Amb tot, la vista ha finalitzat amb un regust agredolç. El motiu: els 26 ultres eviten l’entrada en presó i aconsegueixen una reducció dels anys de presó que demanava la Fiscalia i l’acusació particular. “Hem hagut d’acceptar algunes renúncies. Els fets que ens han portat a aquest judici són molt greus i, possiblement, les penes de presó no corresponen amb eixa gravetat”, ha reconegut Maria Josep Martínez.
“Hem hagut d’acceptar algunes renúncies. Els fets que ens han portat a aquest judici són molt greus i, possiblement, les penes de presó no corresponen amb eixa gravetat”, ha reconegut Maria Josep Martínez
El procediment finalitzarà quan se celebre el judici contra els dos acusats que s’han desvinculat de l’acord i el magistrat dicte sentència. Pepe Herrero lidera l’organització blavera Mi Tierra Comunidad Valenciana, grupuscle pràcticament unipersonal que té la seua activitat principal en les xarxes socials. El setmanari El Temps també el va vincular amb els Grups de Defensa de València, imitació dels Grups de Defensa i Resistència de Catalunya (GDR) que van organitzar accions contra els símbols independentistes i llaços grocs, i acostumaven a estar encapçalats per organitzacions ultradretanes.
En la interlocutòria del jutge i l’escrit de Fiscalia, s’assenyala Pepe Herrero com un dels principals instigadors a impedir la manifestació del 9 d’octubre, amb la difusió de missatges com: “veniu ací, encara sou a temps, hem d’omplir València”, “la primera vegada que les estelades no ixen per València”, i qualificant els fets com a “moment històric” perquè “plantem cara al catalanisme”. Tres dies després de la Diada i d’emetre’s les imatges de la violència feixista pels mitjans de comunicació, Herrero publicava al seu compte de Facebook: “El 9 d’octubre de 2017 el poble valencià va reconquistar València i va llançar els catalanistes”.
El procediment finalitzarà quan se celebre el judici contra els dos acusats que s’han desvinculat de l’acord i el magistrat dicte sentència
Pel que fa a Francisco Moreno, apareix en l’auto de processament i en l’escrit de Fiscalia com a un dels individus que presumptament va increpar els periodistes del diari Jornada que es trobaven muntant una taula informativa sobre el seu mitjà abans que començara la manifestació. Tal com relata el ministeri públic, Francisco Moreno, “que portava una bandera espanyola a tall de capa, les va preguntar qui eren i a què es dedicaven, tractant d’interceptar els exemplars que es trobaven empaquetats, i mostrant el seu enuig perquè no li van respondre en castellà. […] “Va tractar d’arrabassar-los el material, el que ells [els periodistes] van tractar d’evitar, al que l’acusat va reaccionar dient que les tallaria el coll, simulant amb un gest que portava una arma blanca”.
A l’eixida dels jutjats, la fiscal Susana Gisbert ha avançat que les penes sol·licitades per a Pepe Herrero i Francisco Moreno es mantenen. En concret, per un presumpte delicte de vulneració dels drets fonamentals i les llibertats públiques, el primer s’enfronta a tres anys de presó, inhabilitació per al dret al sufragi i per a exercir com a locutor durant el temps que dure la condemna, així com una multa d’uns 10.000 euros. Al segon se l’acusa dels delictes de desordres públics, coaccions, amenaces i lesions, pels quals la Fiscalia exigeix quatre anys i sis mesos de presó, inhabilitació per al dret al sufragi i multa d’uns 4.000 euros.
