Lil Russia és el projecte musical d’Irina Casado, que es defineix com una rapera de l’extraradi. Nascuda a Montcada i Reixac, actualment resideix al barri de Sant Andreu de Barcelona. Després d’estrenar el senzill “Affairs” amb Adala el passat 30 de setembre, avui, 14 d’octubre, presenta Ekklesia, el seu tercer treball juntament amb el productor i PD Jahzzmvn, i amb el segell Guspira Records. En el nou treball, a més d’Adala, també hi col·laboren artistes com Rapsusklei i Santa Salut.
Quan vas començar a rapejar?
Farà sis o set anys. Jo soc saxofonista des de sempre, tot i que ho havia deixat una mica apartat. Sempre m’havia agradat el rap, però no m’havia atrevit a rapejar. Però hi va haver un moment en què vaig sentir la necessitat de fer-ho, vaig començar a anar a micros lliures a Barna i aquí va començar tot.
Hi va haver algun factor concret que et va fer començar?
Era una necessitat de cridar coses que em feien sentir malament, coses personals i globals. Sempre havia escrit poemes i en cert moment els vaig començar a cantar i rapejar a la meva habitació sense grans aspiracions.
Quins són els referents de Lil Russia?
“Amb les meves amigues parlo molt de Pepa Flores, com una persona que va estar dins el mainstream i va ser utilitzada. Després va voler seguir amb la seva carrera artística des d’una altra posició ideològica i per això ho va haver de deixar”
Hi ha molts referents de vida. Sempre he intentat fixar-me en dones potents que facin coses, però que el seu projecte també em representi. Últimament amb les meves amigues parlo molt de Pepa Flores, com una persona que va estar dins el mainstream i va ser utilitzada. Després va voler seguir amb la seva carrera artística des d’una altra posició ideològica i per això ho va haver de deixar. Ella és una totxa que m’agrada tenir present.
Parlem del treball que presenteu, Ekklesia. D’entrada heu presentat un single amb Adala, “Affairs”, com sorgeix aquesta connexió?
La vam començar a fer amb el Fede (Jahzzmvn, DJ i productor de la formació) sense pensar que seria una col·laboració. Ens va sortir així: “mira Fede aquesta lletra és bonica”, i ell va proposar fer una balada. Amb l’Adala havíem coincidit a diversos llocs i sempre parlàvem de fer una col·labo. Vaig mirar el Fede i li vaig dir: “Adala, aquí segur que li agrada”. Ell està una mica parat i no sabíem si s’hi apuntaria, però li vam enviar el tema i li va encantar. Va venir a l’estudi i vam començar a escriure. Va ser orgànic, no teníem pensat que fos amb ell, però li va venir perfecte. I al final ha quedat molt cuqui.
Què voleu transmetre amb aquest tema?
És la balada del típic d’amor-desamor. No és supertrist, però ens obrim bastant. Per exemple, l’Adala canta com si parlés a la seva mare. Expressem alguna cosa que ens fa mal. Dos amics parlant de desamors. Explicar-nos que m’ha passat això amb tal persona i ell també respon que li ha passat una cosa similar.
També és un registre ben diferent del que ens teniu acostumades.
“La dinàmica amb el Jahzzmvn ha sigut que jo rapejo i ell fa beats de rap, però sempre li posa reggaeton, dancehall o altres músiques. No ens encotillem en el rap ortodox, estem investigant”
Des del principi, la dinàmica amb el Jahzzmvn ha sigut que jo rapejo i ell fa beats de rap, però sempre li posa reggaeton, dancehall o altres músiques. O sigui que ens obrim. No ens encotillem en el rap ortodox, estem investigant.
Llavors podríem dir que hi ha hagut un procés des dels inicis de Lil Rússia cap a noves formes de fer rap?
A la gent que rapegem sempre ens és més fàcil fer-ho amb un boom-bap de rap, és el que ens surt primer. Però també és veritat que segueixes investigant amb la teva veu i amb els anys, m’he tirat més a cantar i m’he anat descobrint.
Quins altres registres podem trobar al disc?
També hi ha rap molt clàssic, com el tema amb el Lucas Pulcro, que és molt lent i clàssic. Amb el Trusty (Las Bajas Pasiones) fem una cançó que és més clàssica amb samplejos… també hi ha un trap… Hi ha força de tot.
A part de les que hem comentat, també hi ha moltes col·laboracions: Santa Salut, Rapsusklei…
Tot el disc. Va ser un disc que no teníem concebut com a EP. Vam començar a fer col·laboracions durant la pandèmia perquè teníem moltes ganes d’ajuntar-nos amb gent. I quan en teníem tres vam decidir fer directament un EP de col·labos.
Hi ha algun tema que vulguis destacar o que t’agradi especialment?
A “Amors i affairs”, amb l’Adala, li tinc molt amor perquè és molt diferent del que faig i és molt especial. La del Trusty també té moltes implicacions perquè ens portem molt bé, tenim un projecte paral·lel que es diu Pussygusanos. Amb aquest projecte encara no hem tret res, però tenim un disquillo a punt.
Com valores la vostra trajectòria i evolució?
“Fins ara estem fent les coses tal com volem, lents però sense parar. Intentant que no es descontroli o que acabem fent coses que no volem”
És el tercer treball que faig amb el Jahzzman, després de Deshielo i Zalamera. Sempre hem tingut poques expectatives, fèiem música perquè ens agradava. Quedàvem amb el Jahzzmvn, vam començar fent una cançó, després una altra, després un EP. I ens començaven a cridar per festes majors, okupes, i la bola s’anava fent gran. Va arribar un moment en el qual el treball era massa per la poca remuneració que teníem. Per això vam decidir ampliar l’equip, perquè el projecte tingués més rendiment. I aquí vam buscar aliança amb Guspira Records. Fins ara estem fent les coses tal com volem, lents però sense parar. Intentant que no es descontroli o que acabem fent coses que no volem, una cosa que també és difícil perquè a vegades et deixes portar i acabes fent coses que potser no et representen del tot. Així que nosaltres en aquest sentit estem contents.
És arran d’aquesta trajectòria que heu creat un cercle de gent afí del qual han nascut les col·laboracions del disc?
Exacte, és tal qual. Totes les col·laboracions són de gent que hem conegut pel camí. No són estrictament amics, però sí que són gent del nostre entorn amb qui hi ha hagut alguna connexió guai i ens entenem. Gent amb què ens hem trobat sempre.
Pel que fa al discurs, hi ha hagut un canvi al llarg dels anys? Per exemple, de lletres explícites a emprar líriques més metafòriques?
No ho pensem però sí. Jo ho veig molt en la cançó quan l’escric, depenent del moment personal en què estic. Potser estic més enrabiada amb les coses que estan passant per fora i escric més per denunciar-ho. També hi ha cançons on el que vull cridar és el que em passa per dins. Potser en aquest treball la protesta política està més amagada, no és tan explícit com en altres cançons, però jo crec que hi ha molt de polític en la forma de dir les coses.
Les cançons que publiqueu són tan sols una mostra de tot el que creeu? Heu deixat cançons al calaix?
Sí, quan traiem un EP, ja tenim el següent a la meitat. Ara hem obert el registre i no sabem si passarem més a la línia de cantar o seguirem rapejant. Però tampoc pensem les coses amb molta estratègia, potser ara em ve de gust fer aquesta cançó i hem dit que farem trap, però vull fer un boom-bap, doncs no passa res. Fem cada cançó des de zero amb el que surt.
Com heu passat la pandèmia?
“Miro al meu entorn del barri i no em puc queixar. Soc igual de precària que ells, però estic fent, o intentant fer, una cosa que m’agrada”
Va ser dur. Així i tot, és veritat que no ens podem queixar perquè aquest estiu hem fet uns dotze concerts, però és una sensació agredolça. Els concerts són molt freds, amb la gent asseguda… i per la gent que fem rap, el feedback és molt important. Sí que notes feedback, hi ha aplaudiments, però és veritat que necessites una resposta més corporal. A vegades faig lletres més agressives, si més no en les formes, clar, tenint la gent asseguda sembla que els estigui esbroncant. Necessito que estiguin dempeus i que ens mirem de tu a tu, perquè si no, hi ha com una cosa de poder que no m’agrada gens. I la pandèmia al final ha sigut resistir, tothom està molt fotut. Però a la vegada miro al meu entorn del barri i no em puc queixar. Soc igual de precària que ells, però estic fent, o intentant fer, una cosa que m’agrada. Hi ha molta gent al meu costat que estan igual o pitjor que jo però anant a la fàbrica.
Què ens espera d’ara endavant? Hi ha concerts programats, presentació del disc…?
Ara tenim l’últim de l’estiu, que és a Sitges el 22 d’octubre. També farem una presentació de l’EP, potser a la Deskomunal o algun lloc petitet per intentar notar el caliu. Però si que volem fer una parada i donar-nos un marge. Ja estem una mica saturats de fer concerts a mitges tintes. Voldria animar la gent que vagi als directes, a consumir cultura des de baix. Jo entenc que si hi ha un Primavera Sound o un Sonar i no has pogut fer res, doncs vas al festi. Però potser en comptes de destinar diners per a un gran festival, podem donar suport a projectes petits que segur que ho necessiten molt més. A veure si va calant aquesta idea.
