El 19 de febrer, el conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, va anunciar en roda de premsa la incorporació el curs 2021-2022 de tres escoles concertades a la xarxa pública. Els centres Marillac, Sagrada Família i Sagrat Cor es troben al districte de l’Eixample de Barcelona i són de la Fundació Escola Vicenciana (creada per la Companyia de les Filles de la Caritat), i en canviar de titularitat passaran a dir-se Institut Escola Sicília, Institut Escola Londres i Escola Aldana, respectivament. La Fundació Escola Vicenciana i el Consorci d’Educació han signat un acord pel lloguer dels equipaments. La plantilla que forma part dels centres en l’actualitat, 96 docents i personal d’administració i serveis (PAS), i també 1.049 alumnes, passaran a formar part de la xarxa pública i es preveu un pressupost d’un milió i mig d’euros per dur a terme “reformes i millores” als edificis llogats per l’administració.
Aquestes no són les úniques escoles que la Fundació Vicenciana ha traspassat a l’administració. El març d’enguany es va fer públic el canvi de titularitat de l’Escola Labouré, situada al barri del Raval de Barcelona, que s’integrarà el curs vinent a la xarxa pública amb el nom d’Institut Escola Elisabets. La integració es fa després d’arribar a un acord pel lloguer de l’equipament amb la Fundació Casa Misericòrdia, titular de l’immoble, que es preveu que també es reformi els anys següents amb un pressupost d’1.386.000 euros. El Departament d’Educació no ha volgut informar –a preguntes de la Directa– de la despesa pública que suposaran aquests nous lloguers als ordes religiosos, i les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFac), davant de la manca d’informació, ho han reclamat per mitjà de la llei de transparència.
La política d’incorporació de centres concertats a la xarxa pública neix a l’empara del Decret Llei 10/2019 del 28 de maig, del procediment d’integració de centres educatius a la xarxa de titularitat de la Generalitat de Catalunya, que obre la porta al canvi de titularitat perquè els centres educatius que no depenen del Departament d’Educació –és a dir, les concertades– ho puguin demanar. Segons fonts d’Educació, per fer possible l’aplicació del decret s’han de donar una sèrie de supòsits, com ara que el traspàs es faci de comú acord entre el centre educatiu i el departament. A més, es fa una anàlisi del centre per valorar-ne la viabilitat de la conversió a escola pública, tenint en compte aspectes com l’equipament (metres quadrats de l’edifici i la superfície de pati), la situació econòmica i els recursos humans de què disposen. Es fa amb “cessió gratuïta o per mitjà de lloguer a llarg termini”, segons informen les mateixes fonts. El que passarà una vegada s’extingeixin els contractes de lloguer és incert. “Quan s’acabi el termini del lloguer es revisaran els acords i es prendran les decisions corresponents en funció de les necessitats d’escolarització”, diuen des d’Educació.
Aquest curs 2020-2021 ja es va incorporar a la xarxa pública l’escola Immaculada Concepció, avui dia l’Institut Escola Eixample. Aquest centre, que en els últims anys havia registrat una davallada en les matriculacions, va veure com el seu projecte va deixar de ser viable, segons va explicar Núria Dausà, portaveu de la comunitat religiosa Missioneres de la Immaculada Concepció, que ostenta la propietat de l’edifici. Ara l’han llogat per un termini de quinze anys prorrogables. Pel que fa al personal del centre, enguany s’han incorporat una directora funcionària i sis docents de la borsa pública. Les 35 docents i 7 treballadores de personal no docent amb les quals comptava l’escola continuaran treballant-hi fins la jubilació i tindran representació a l’equip directiu. Segons s’ha detallat, el projecte educatiu de l’escola no canviarà, però deixarà de ser confessional.
Durant el curs 2019-2020 també es va fer el canvi de titularitat del Col·legi Sant Vicenç de Paül a la pública –tot i que en aquest cas no tenia activitat i l’edifici ha acabat acollint alumnat d’altres escoles–, passant a ser l’Institut Escola Arts, situat al barri barceloní d’Hostafrancs. Segons es va fer públic, en aquest cas, el pressupost per les obres d’adequació de l’edifici va ser de 400.000 euros, i el lloguer acordat amb la propietat, també de l’orde religiós Filles de la Caritat, de nou anys (cinc més quatre prorrogables). En aquell curs escolar també van canviar de titularitat l’escola Ateneu Igualadí (Sant Sadurní d’Anoia) i l’Institut La Vall del Tenes, de Santa Eulàlia de Ronçana.
Les Filles de la Caritat traspassaran quatre escoles de l’Eixample i el Raval de Barcelona a canvi de llogar els edificis a la Generalitat
El curs 2021-22 també canviarà de titularitat l’Institut Escola Intermunicipal del Penedès (Sant Sadurní d’Anoia). La conselleria ha fet públic que sobre la taula té unes trenta peticions de concertades que volen passar a formar part de la xarxa pública, aproximadament vint de les quals compleixen els requisits. “Cada curs s’estudiaran les ofertes o peticions que arribin de centres que volen adherir-se a la xarxa pública i es decidirà en funció de les condicions i característiques de cada centre, estudiant cas a cas”, diuen. En l’àmbit territorial dels Països Catalans, Catalunya és l’únic territori que compta amb aquesta modalitat de rescat de les escoles concertades.
Critiquen la poca transparència
“Sempre és una bona notícia que una escola privada concertada es converteixi en pública, però hem de poder assegurar-nos que això s’està fent bé i que no s’està fent per rescatar a ningú”, diu Lidón Gasull, directora de l’aFFac. Des de l’entitat mostren preocupació per l’opacitat del procés d’absorció d’aquestes escoles. “Hem de veure que clarament estem absorbint una escola que necessitem i que a més s’està fent sense rescatar a ningú. Al final, una escola concertada és una escola privada. I si aquesta escola privada no té demanda, ha de tancar, com qualsevol empresa”, opinen.
“La que, d’entrada, podria ser una bona notícia, ens fa preguntar: Per què aquestes escoles?”, remarca Marta Minguella de la CGT
Per Marta Minguella, delegada de la CGT d’Ensenyament de Tarragona, saber si parlem d’un rescat o de noves escoles per a la pública és la pregunta del milió. “La que, d’entrada, podria ser una bona notícia, que les concertades passin al sistema públic, ens fa preguntar: Per què aquestes escoles? Per què no hi ha un pla?”. El sindicat apunta que les escoles que estan absorbint són les deficitàries, la qual cosa les fa sospitar que la intenció no és eliminar el sistema de la concertada, com es va prometre quan es va crear com a solució temporal a la manca de places. En sintonia amb l’aFFac, consideren que en tot el procés està havent-hi molt poca transparència i denuncien que a les negociacions, que es fan a porta tancada, no ha participat “ningú més enllà dels interessats”. Per això exigeixen una planificació del procés on intervinguin tots els agents de la comunitat educativa i que estigui planificat, amb detalls de com es faria el trànsit d’un sistema a l’altre i com es gestionaria el personal, i tenint en compte les necessitats d’escolarització a tot el territori.
Pel que fa a la situació dels docents, el personal de la concertada s’integrarà als nous centres d’acord amb la “normativa laboral del dret de successió d’empresa. Així, les persones que tinguin contracte laboral indefinit i la titulació acadèmica adient passaran a treballar com a personal laboral fins que la plaça s’extingeixi”, segons apunten fonts d’Educació. Fins que no s’esgoti aquesta relació laboral (que es genera en una categoria diferent de la de la resta de personal dels centres públics perquè no ha passat per un concurs d’oposicions), la persona ostentarà el càrrec. Això genera un desavantatge per al professorat de la pública, que es veu en un greuge comparatiu, perquè aquestes persones no han hagut de fer oposicions i tindran un lloc de feina garantit fins a que es jubilin, cosa que el personal interí de la pública no té, denuncien els sindicats.
“Demanem que no hi hagi una doble xarxa, sinó que sigui una xarxa única, pública i gestionada per la Generalitat. Entenem que el personal que treballa a la pública ha de ser personal públic, funcionaritzat. La figura del personal laboral la podem contemplar de manera transitòria, però al final s’han de fer funcionaris tot el personal, docent i no docent, fins i tot el del servei de cuina, que han anat externalitzant”, diu Iolanda Segura, portaveu de l’USTEC.
El cas de Navàs
Navàs (el Bages) amb una població d’uns 6.000 habitants, té un institut escola públic, el Sant Jordi, l’Escola Sant Josep (infantil i primària), concertada, i un institut concertat, l’Escola Diocesana, que pertanyen al bisbat. L’institut públic funciona des de la seva creació, fa uns deu anys, en barracons. Des de fa temps, una plataforma de famílies demana un edifici per a l’escola dels seus fills. Però la sorpresa va arribar aquest febrer, quan el conseller d’Educació, Josep Bargalló, va anunciar que el Departament, l’Escola Diocesana de Navàs Fundació Privada i l’Ajuntament havien signat un preacord per integrar els dos centres educatius concertats del poble a la xarxa pública el curs 2022-2023. Així, l’edifici ja no es construirà, sinó que l’institut públic passarà a ubicar-se a l’edifici del concertat i s’unificaran les dues escoles.
“Quan s’acabi el període de lloguer ens podríem tornar a quedar sense edifici”, diu Gemma Gudayol, de l’AMPA de l’escola Sant Jordi de Navàs
Des de l’Escola Diocesana van reconèixer públicament que la continuïtat de les escoles concertades “perillava”. Per això, i com una estratègia de continuïtat per al personal docent dels centres, es van decidir posar sobre la taula la possibilitat d’integrar-se a la xarxa pública el setembre de 2019, segons apunten fonts municipals. La lletra petita dels acords, però, encara no s’ha publicat oficialment. “De moment, ha transcendit que l’edifici de la concertada d’ESO i batxillerat es llogarà. I aquesta és una de les preocupacions que tenim, perquè pensem que quan s’acabi el període de lloguer ens podríem tornar a quedar sense edifici. Si no és d’Ensenyament, l’edifici, que pot passar a la llarga?”, reflexiona Gemma Gudayol, de l’AMPA de l’Institut Escola Sant Jordi.
“La notícia va arribar de cop i volta i va ser dolorosa perquè el bisbat, el Departament d’Educació i l’Ajuntament feia un any que negociaven aquesta fusió i no s’havia informat el centre. Quan ho van deixar anar va ser molt xocant, perquè durant un any es va estar decidint el nostre futur a la nostra esquena”, reflexiona la Maria, docent del Sant Jordi, que prefereix parlar sota pseudònim. Des del claustre es lamenta que mentre la plantilla de la concertada mantindrà els seus llocs de feina, són els interins els que podrien sobrar de la pública (unes dues terceres parts de la plantilla) i que hauran de traslladar-se a treballar a altres centres després de dedicar anys a aixecar el projecte educatiu de Navàs. La Maria creu que és “molt complicat” que es mantingui el projecte educatiu de la pública en un institut on la majoria de professors són interins perquè és de nova creació. “Estan dient que és una integració, però és mentida, aquí el que es fa és fusionar, no integrar. Si realment volen integrar una concertada a la pública, el que hauria de prevaldre és la pública. Si no, es tiren pedres a la seva pròpia teulada”, opina.
“El personal que treballa a la pública ha de ser personal públic, funcionaritzat”, adverteix Iolanda Segura de l’USTEC
“Nosaltres volem mantenir el nostre projecte i que la titularitat sigui de la Generalitat. Com a famílies, ens estalviarem la part econòmica. Entenem que hi haurà canvis de direccions, però volem que les alumnes i mestres es mantinguin. Llavors, per mi tot és positiu, però el que no comparteixo és que nosaltres ens hàgim d’acollir al projecte de l’altra escola”, diu Regina Franch, de l’AFA de l’Escola Sant Josep. Des de l’AFA de l’Escola Diocesana de Navàs, Daniel Massana prefereix parlar de “canvi de titularitat” i no d’absorció. “Ho veiem bé, és un pas lògic, la pública té més recursos i és una manera de poder continuar. I, evidentment, tothom vol mantenir el seu projecte educatiu”, raona.
Amb un procés que encara té recorregut, les famílies de l’Institut Escola Sant Jordi llegeixen l’operació com a “un rescat” i expressen la seva por que els centres amb canvi de titularitat acabin sent “les mateixes escoles i que continuïn fent el mateix amb diners públics”. En tot cas, sembla ser una proposta política que tindrà objeccions per part dels diversos actors de la comunitat educativa que voldrien tenir informació i poder de decisió sobre les polítiques públiques que obren la porta a noves formes de col·laboració publicoprivada. Encara està per veure si aquesta mena d’acords serviran per enfortir els serveis públics o més aviat anar, cada vegada més, externalitzant-los.
