Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El moviment estudiantil ocupa la Universitat de Barcelona per reclamar un “compromís contra la crisi educativa”

Més d’un centenar d’estudiants s’han tancat a la UB aquest matí i han bloquejat els accessos. Asseguren que no marxaran fins que l’Associació Catalana d’Universitats Públiques no es comprometi a fer efectiu el Compromís contra la crisi educativa, en què reclamen equiparar preus de màsters i graus, pràctiques remunerades, un pla de xoc lingüístic, protocols feministes i un posicionament a favor de l’absolució de les encausades

Accés principal a la Universitat de Barcelona (UB) | Joanna Chichelnitzky (Fotomovimiento)

Fa un mes i mig, les assemblees de facultat de les universitats catalanes presentaven el manifest Compromís contra la Crisi Educativa amb cinc demandes que consideren “de mínims”, en el context d’un any de pandèmia mundial i unes universitats públiques en una “situació límit”. Avui, 20 d’abril, cap a dos quarts de vuit del matí, un centenar de persones han ocupat la Universitat de Barcelona (UB) de la plaça Universitat i asseguren que no marxaran fins que els rectors i rectores, reunides a l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), no es comprometin a treballar per fer efectives les demandes. Alhora, una vintena d’estudiants ho han fet a la Universitat de Girona, a l’edifici del rectorat.

Des d’un primer moment, han muntat barricades als accessos i només hi ha entrat el rector, Joan Guardià, que està reunit amb el grup negociador. Fins ara, denuncien, s’havien trobat les portes tancades dels rectorats: “No han donat cap resposta a les demandes i ho llegim com que no li donen importància”, lamenta Berta Navarrete, portaveu de la Coordinadora d’Assemblees Interuniversitària (CAI). Tot i que el moviment estudiantil reconeix que la gestió de la pandèmia ha comportat nous problemes i reptes, subratllen que “no ha fet més que posar de manifest cada un dels problemes que ja patia l’ensenyament superior després d’anys de menyspreu i maltractament”.

Des d’un primer moment, han muntat barricades als accessos de la UB i només hi ha entrat el rector, Joan Guardià, que està reunit amb el grup negociador

Navarrete recorda que les demandes concreten i aterren en cinc punts algunes de les reivindicacions plantejades des de fa anys per una universitat “pública, de qualitat, en català i feminista”. En aquesta línia, la portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Anna Clua, qui afegeix que el compromís “parteix d’un context de retallades i mercantilització de la universitat pública que ha anat expulsant la classe treballadora i les rendes més baixes de la universitat”, agreujat amb els efectes de la pandèmia. Les assemblees consideren que les demandes són essencials per començar a revertir la situació de crisi en l’ensenyament universitari.

Accés principal a la Universitat de Barcelona (UB) |Joanna Chichelnitzky (Fotomovimiento)

 

La primera demanda és l’equiparació de preus entre graus i entre màsters i graus, com un primer pas, segons Navarrete, per “caminar cap a la gratuïtat de la universitat”. En la línia de les traves i dificultats econòmiques per accedir i seguir la formació universitària, el compromís també posa sobre la taula la necessitat de remunerar les pràctiques que, en paraules de la portaveu, “són una altra forma d’explotació en nom de l’ensenyament”. Més enllà de l’esfera econòmica, les assemblees també reclamen un pla de xoc lingüístic i exigeixen que l’educació superior sigui exercida íntegrament en català. Alhora, defensen protocols efectius feministes a les universitats i una revisió dels plans docents per augmentar el percentatge de dones.

La primera demanda és l’equiparació de preus entre graus i entre màsters i graus, com un primer pas, segons Berta Navarrete, per “caminar cap a la gratuïtat de la universitat”

Finalment, el Compromís interpel·la els rectorats perquè es posicionin a favor de l’absolució de totes les estudiants encausades. Actualment, una trentena d’estudiants estan encausades per reclamar la rebaixa de taxes universitàries, de les quals tretze s’enfronten a 111 anys de presó en total, el que es coneix com el cas de la campanya “La Pública a Judici”. I fa gairebé vuit anys que 27 persones estan immerses en un procés judicial per l’ocupació del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) la primavera de l’any 2013, agrupades en el col·lectiu Som 27 i més. En aquest cas, la fiscalia demana penes d’entre onze anys i mig i catorze anys de presó per a 25 estudiants, un membre del Personal d’Administració i Serveis (PAS) i un del Personal Docent i Investigador (PDI).

Com a condicions prèvies, el moviment estudiantil reclama unes mesures fiscalitzadores: la publicació d’un comunicat públic signat per l’ACUP en què expressi el compromís, la creació d’una Comissió de Seguiment que es reuneixi mensualment, el compromís de dur les demandes a l’ordre del dia del Consell Interuniversitari de Catalunya i la celebració de reunions a tres bandes entre el govern, els rectorats i les estudiants.

Cap a  quarts de nou del vespre, les estudiants de la universitat de Girona van finalitzar l’ocupació del rectorat, després d’aconseguir una reunió amb el rector per a dimecres. Des del sindicat SEPC alerten que continuarà la mobilització si no se signen els compromisos.

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!