Dos solars destinats a la construcció d’habitatges socials es compren per 588.000 euros el 1999 i, setze anys més tard, es venen per més de 22 milions d’euros per emplaçar un hotel de dos edificis. Aquesta és la història dels dos descampats situats a la part més meridional del Raval, al triangle que formen els carrers Peracamps, Cid i Portal de Santa Madrona, just a tocar de l’edifici històric de les Drassanes de Barcelona.
El Pla d’Especial de Reforma Interior del Raval, aprovat el 1985, va catalogar l’espai on ara es vol construir l’hotel com a reserva d’habitatge social
És en aquests solars on la cadena Praktik vol construir el seu nou hotel a Barcelona, el cinquè del grup a la capital catalana. I és la gestió d’aquests terrenys la que ha endegat una de les últimes lluites veïnals contra el sector turístic. Els successius canvis en la propietat i en els usos de les dues parcel·les són una mostra de l’especulació immobiliària, a Barcelona, en uns terrenys que durant setze anys han vist com el seu valor inicial es multiplicava per 38 mitjançant tres operacions de compravenda entre el 1999 i el 2015. No era l’únic solar al Raval: segons l’Ajuntament de Barcelona en un informe publicat l’any 2010, a Ciutat Vella, des del 1980 fins al 2002, “s’expropien i s’enderroquen aproximadament uns 500 edificis, que suposen 400.000 metres de sostre edificat, 4.200 habitatges i 800 locals i 100.000 metres de sòl alliberat”.
Modificacions lucratives
El Pla d’Especial de Reforma Interior del Raval (PERI), aprovat per l’Ajuntament de Barcelona el 1985, va catalogar l’espai on ara es vol construir l’hotel com a reserva d’habitatge social. El 1999 es produeix la primera compra dels terrenys. La cooperativa del sindicat UGT Qualitat Habitatge Social inverteix 588.931 euros per comprar els dos solars. En aquell moment, les finques estaven vedades a les promotores privades i la compra comportava la construcció del 100% d’habitatge social.
La cooperativa d’habitatge d’UGT inverteix 588.931 euros per comprar els dos solars, les finques estaven vedades a les promotores privades
L’any 2003, una modificació del PERI reduïa en tres quartes parts la quota d’habitatge social a les dues parcel·les. Una modificació del Pla General Metropolità consolidava la decisió. Poc temps després, la cooperativa d’habitatge d’UGT venia els solars a Inversiones Lengar SL per 2.343.947 euros, quasi tres vegades més que els diners invertits cinc anys enrere. Començava l’ascens meteòric dels preus.
Inversiones Lengar és una societat mercantil administrada per Juan Manuel Narro Palomar, Melchor Gómez Herruz i Florencio Gasanz Lucas, segons consta en el registre mercantil. El seu negoci amb els dos solars va ser rodó: en només dos anys, van guanyar més de 5,6 milions d’euros. Sense presentar cap projecte, ni desenvolupar cap pla per a l’espai, van generar una plusvàlua d’un 240% entre 2004 i 2006, en vendre les parcel·les a Barcelona Investments. Dels 2.343.947 als 7.950.000 milions d’euros; el preu pujava un nou graó.
Arriben els hotels, arriba Millet
La primera promotora que va presentar un projecte per construir un hotel en aquest punt del Raval va ser Barcelona Investments. El 2008 es presenta el primer projecte per construir un hotel, que junt amb l’hotel del Palau –en el que estava implicat Fèlix Millet-, era l’únic que s’havia escapat de la moratòria impulsada pel Govern de Jordi Hereu, gràcies a un decret signat pel regidor d’urbanisme del moment, Ramón García Bragado. El primer projecte de l’hotel de les Drassanes contemplava la construcció de dos edificis, però traslladava els metres d’habitatge públic a la Marina de la Zona Franca.
El primer projecte de l’hotel de les Drassanes contemplava la construcció de dos edificis, però traslladava els metres d’habitatge públic a la Marina de la Zona Franca
Després d’una picabaralla política a l’interior de l’Ajuntament, que va aturar el primer disseny i va acabar amb la dimissió de la regidora independent de Ciutat Vella, Itziar González, el segon projecte d’hotel es presentava a el 20 d’abril de 2010 a la comissió d’urbanisme del districte. Es tractava d’un projecte amb dos volums enllaçats per un arc per sobre del carrer Mina. Aquest projecte recuperava un 25% d’habitatge social, però el projecte va acabar paralitzat. Dels dos hotels que es van salvar de la moratòria l’any 2008, cap es va acabar realitzant. L’hotel del Palau va ser aturat pels promotors en descobrir-se la trama de corrupció que implicava Millet, entre d’altres.
Els punts d’unió entre Barcelona Investments i la figura de Fèlix Millet anàven més enllà dels decrets polítics que salvaven els seus respectius hotels de la moratòria del 2008. Entre 2004 i 2011 Barcelona Investments funciona com una SA, controlada principalment per tres socis: Alex Druguet, Juan Ignacio Abadia Susin i Erik Calvo Masramon. L’any 2007, Calvo Masramon va vendre una parcel·la de la plaça Cerdà de Barcelona per 38 milions d’euros a la promotora Lodares 98, de l’empresari Venerando Lamelas. La compradora última era Agrupació Mútua, que hi volia construir la seva seu. La mútua estava presidida en aquell moment per Fèlix Millet. El 2012, un jutjat de Barcelona imputava el promotor Lamelas, juntament a dos consellers delegats d’Agrupació Mútua en el moment de la compra dels terrenys, pels presumptes delictes d’administració deslleial, apropiació indeguda i estafa en la gestió del projecte immobiliari de la plaça Cerdà, que va deixar un forat de vora 40 milions d’euros a la caixa de l’entitat.
Els punts d’unió entre Barcelona Investments i la figura de Fèlix Millet anàven més enllà dels decrets polítics que salvaven els seus respectius hotels
Erik Calvo Masramon no era l’únic que tenia contactes amb Lamelas dins de Barcelona Investments, la propietària dels solars del Raval entre 2006 i 2015. Juan Ignacio Abadias Susin, que figura en diferents càrrecs de l’empresa fins a l’any 2011, va compartir projectes amb Venerando Lamelas, fins i tot més enllà de l’Atlàntic. És el cas del gratacel més alt de Colòmbia, el BD Bacatá. Lamelas i Abadias Susin van ser els impulsors de l’obra a través de la companyia BD Promotores Colombia SAS. Lamelas renunciaria al seu paper al capdavant de l’empresa el 2011 com a conseqüència del cas Agrupació Mútua.
Juan Ignacio Abadias Susin deixà Barcelona Investments SA l’any 2011, quan la societat es va convertir en una SL i va passar a ser gestionada per Rafael Arcas Sánchez. Erik Calvo Masramon l’havia abandonada el 2009, quan va patir un accident amb el seu Ferrari F430 al circuit de Castellolí, a l’Anoia, que el va deixar tetraplègic. El segon projecte d’hotel presentat per Barcelona Investments va ser arxivat l’any 2010 i l’empresa no va intentar reformular-lo. L’any 2015 venia els dos solars a l’empresa Inversiones Hoteleras Atir S.L. per una quantitat que oscil·la entre els 22 i els 25 milions d’euros, segons les fonts. Però 16 anys abans havien costat poc més de mig milió d’euros.
Marquès de cinc estrelles
Jose Maria Trénor Löwenstein és el 12é Marquès de Serdañola –el seu nom oficial en castellà- i accionista majoritari d’Invesiones Hoteleras Atir, l’actual propietària del terreny de les Drassanes. Descendent d’un comerciant irlandès que es va establir a València, Trénor va comprar els solars del Raval el 2015, en una operació conjunta amb el seu soci John Erceg. Des del 2015, Trénor i Erceg comparteixen negoci a l’hotel de cinc estrelles Cotton House, a la Gran Via de Barcelona. A més d’aquest hotel, Trénor participa amb Artemi Nolla de la cadena Praktik, que compta amb quatre establiments a la ciutat. El marquès també està compromès amb la vida social de l’upper Diagonal i forma part de la junta directiva del Real Club de Polo de Barcelona.
Jose Maria Trénor Löwenstein és el 12é Marquès de ‘Serdañola’ –el seu nom oficial en castellà- i accionista majoritari de la nova propietat dels solars
L’hotel de les Drassanes pretén ser el cinquè de la cadena. Es tracta d’un allotjament de dos edificis, de cinc i deu plantes, amb un cost d’obra de 23 milions d’euros. Si en l’anterior projecte, presentat el 2010, la promotora Barcelona Investments reservava un 25% per habitatge social, en aquesta ocasió el percentatge era 0%. L’hotel va aconseguir certificat d’aprofitament urbanístic, gràcies a l’acció de l’anterior govern de CiU pocs dies abans que s’aprovés la moratòria d’establiments turístics de juliol del 2015. Aquest certificat és el pas previ per aconseguir la llicència d’obres i d’activitat.
Repetir el cicle
Ara per ara, la llicència està en tràmit, segons han confirmat a la Directa fonts municipals. Des de l’Ajuntament “s’ha acordat mantenir i intensificar les negociacions amb els promotors. Paral·lelament, es crearà una taula amb ERC i veïns on treballar conjuntament per minimitzar al màxim l’impacte del projecte”.
Des del carrer, el veïnat també s’organitza per tractar d’impedir la construcció de l’hotel. La plataforma Salvem les Drassanes es va presentar en una roda de premsa el passat dijous 18 de gener. Van defensar reiteradament que “la ciutat no pot ser un mercat pel turisme”. També destacaren l’importància històrica de l’edifici de les Drassanes i van aprofitar per denunciar les irregularitats tècniques del projecte. Segons la plataforma, els promotors de l’hotel Praktik haurien traspassat 600 metres quadrats de sostre edificable d’un edifici a l’altre sense “la perceptiva modificació del plantejament, exigida per una alteració com aquesta”. El seu manifest compta amb més de 400 adhesions, entre les quals hi ha més de setanta entitats del barri i de la ciutat.
En les pròximes setmanes es coneixerà la resolució de l’Area d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona respecte a la llicència de l’hotel Praktik de les Drassanes. És un bon moment per mirar enrere i trobar semblances en el passat en el que és una història de l’especulació del Raval, una història de Barcelona. Una relat que podrien fer, si parlessin, molts solars de la ciutat.
