Traslladar l’atenció, pública i política, de la poca pluja a l’aigua com a bé escàs, és la voluntat que comparteixen les organitzacions ecologistes i veïnals que aplegarà la Cimera Social de l’Aigua, demà, a Arbúcies, al Montseny. Reunirà una trentena de grups de tot el territori català en la que serà la tercera Cimera orientada a guanyar incidència en la gestió davant la crisi hídrica i promoure polítiques de “reducció i remodelació” de la demanda d’aigua.
Davant les mesures anunciades pel Govern a les portes de l’emergència per sequera, que preveu afectar els 202 municipis que s’abasteixen de la conca Ter-Llobregat, amb una població de sis milions de persones, les organitzacions hi veuen decisions curtterministes i insuficients. Defensen la necessitat de limitar les activitats amb elevada demanda d’aigua i fer un gir en el criteri de gestió per tal que la prioritat sigui preservar l’aigua com a bé comú i columna vertebral dels ecosistemes.
“Les mesures davant la sequera són, fins ara, pròpies d’una gestió de l’aigua-negoci i, així, l’escassetat d’aigua no l’estan gestionant”, denuncia Dolors Catalan, membre del Grup de Defensa del Ter, una de les organitzacions impulsores de la Cimera Social de l’Aigua. Catalan defineix aquest espai d’articulació i pressió social com la possibilitat de fer de contrapès a unes respostes públiques que, adverteix, vetllen per sectors empresarials que “només miren l’aigua com a matèria primera”.
“Les mesures davant la sequera són pròpies d’una gestió de l’aigua-negoci i, així, l’escassetat d’aigua no l’estan gestionant”, denuncia Dolors Catalan, membre del Grup de Defensa del Ter
Dante Maschio, membre d’Enginyeria Sense Fronteres i portaveu d’Aigua és Vida, remarca que el pla de sequera i de gestió de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) “s’enfoca a no tocar l’economia; a intentar no perjudicar el model actual”. Un criteri que, coincideixen a remarcar diversos grups ecologistes, no és la primera vegada que passa per damunt del compliment de prioritats d’usos establertes a la Llei d’Aigües catalana. “Diem que els governs, català i locals també, fan una mala gestió de l’aigua perquè el model es basa en satisfer totes les demandes, sense pensar abans quanta aigua tenim, de manera que n’estem donant més de la que disposem”, adverteix Maschio.
Per això, els col·lectius ecologistes i socials aspiren a guanyar capacitat d’incidència per aconseguir reduir les activitats econòmiques amb alta despesa d’aigua, com ara embotelladores — de grups com Damm i Coca-Cola, exemplifiquen— i grans empreses papereres i químiques, a més de les agroindustrials. “Estem exportant aigua, en forma de porcs, d’alfals, de fruita i en forma de turisme també, mentre la pagesia —que no vol dir indústria agrícola intensiva— està morint, perquè se li aplica la mateixa normativa que a grans propietaris”, denuncia Andreu Escolà, membre del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC).
Incomplir la Llei d’Aigües i afeblir els rius
La tercera Cimera Social de l’Aigua arriba amb preocupació per la recent proposta del Govern d’aplicar una severa reducció dels cabals dels rius Llobregat, Muga i Ter en els trams finals, quan Catalunya entri oficialment en emergència per sequera.
L’anunci ha estat qualificat de “greu error” per la Federació Ecologistes de Catalunya, conformada per una dotzena d’organitzacions. Denuncien que, si bé la Llei d’Aigües té en compte, en moments de sequera, prioritzar l’abastiment domèstic, no ho fa amb l’abastiment dirigit a activitats econòmiques productives.
Una de les prioritats de les organitzacions ecologistes és que el Govern català reconegui l’“excés de demanda actual i futura” com a “causant del problema d’escassetat” i revisi la planificació sense afectar els cabals ecològics. “Hi ha gent que veu els rius com a canonades d’aigua que es poden enviar a un cantó o a un altre, i això no és així, però la tendència és mirar les activitats des del punt de vista del PIB i excloure’n els costos socials i mediambientals”, lamenta Catalan.
Amb la reducció dels cabals anunciada, Ecologistes de Catalunya adverteix una greu pèrdua de qualitat de l’aigua i una greu afectació de les comunitats biològiques
Amb la reducció dels cabals, Ecologistes de Catalunya adverteix una greu pèrdua de qualitat de l’aigua i una greu afectació de les comunitats biològiques amb “importància essencial” en la cadena tròfica, conseqüències com la salinització d’aqüífers, la reducció dels deltes i un empobriment de la pesca. “Aquesta mesura demostra no entendre com funciona el medi ambient i com funcionen els rius, que són les venes de la terra i, si no els respectem, tindrà conseqüències problemàtiques pel futur”, denuncia Escolà.
Un moviment creixent i que aspira a canviar el model econòmic
La Cimera Social, com a espai d’articulació davant la crisi hídrica, va iniciar-se el maig passat i, des de llavors, ha crescut en participants. Va començar amb una primera trobada a Girona, en resposta als resultats de la Cimera del Govern i els partits parlamentaris davant la sequera, a finals de març. Les organitzacions impulsores de la Cimera Social van considerar-la “decebedora” i, reunides, van elaborar una quarantena de propostes per afrontar la sequera i l’escassetat d’aigua a Catalunya, que han posat en coneixement de la Generalitat. En els darrers mesos, han impulsat la campanya de denúncia i sensibilització #NoEnRaja.
Una de les accions que el Govern de Pere Aragonès va tirar endavant, després de la Cimera del Govern i els partits, va ser la Taula Nacional de l’Aigua. Un espai d’interlocució entre representants de serveis d’abastament municipal d’aigua, de l’agricultura, la ramaderia, els usos industrials, l’energia, el turisme, els usos lúdics, la recerca i defensores del medi ambient i la biodiversitat.
Són les agents que, pel Govern, han de marcar la “nova política de l’aigua”, presentar pautes d’estalvi i millorar l’eficiència en els diferents usos. “Aquesta taula no és un canal en què es pugui plantejar el canvi de model econòmic que requereix l’escassetat d’aigua, la capacitat d’incidència d’actors com AGBAR en les polítiques és molt més gran que la nostra, per això la Cimera Social de l’Aigua persegueix un altre canal directe amb presidència”, explica Maschio.
“La Taula Nacional de l’Aigua no és un canal en què es pugui plantejar el canvi de model econòmic que requereix l’escassetat d’aigua”, problematitzen des d’Aigua és Vida
Si bé les impulsores de les Cimeres Socials de l’Aigua valoren que l’acollida que han tingut ha permès al moviment en defensa de l’aigua obrir diàlegs institucionals amb més fortalesa, continuen reclamant reunir-se amb el president de la Generalitat. “A les taules de dinars i sopars, qui hi té és el poder econòmic, i hem d’aconseguir dialogar amb el Govern més enllà de l’ACA i d’Acció Climàtica, perquè el que plantegem per gestionar l’escassetat d’aigua és un canvi que va més enllà: deixar d’espoliar aigua per guanyar diners”, remarca Catalan.
Potenciar la petita pagesia i la sobirania alimentària, en lloc de l’agroindústria orientada a l’exportació, reduir les macrogranges i els escorxadors, frenar macroprojectes urbanístics i limitar les activitats turístiques, són línies del canvi que defensen imprescindible en un context d’escassetat que “es quedarà”.
Sense dades detallades del consum d’empreses
De les anteriors cimeres socials de l’aigua n’havia sorgit una demanda bàsica que, encara, continua sense ser atesa: conèixer el volum d’aigua que demanden els que, sospiten, són els “grans consumidors”. El Govern els ha indicat que no disposa d’aquestes dades de “particulars” i que són considerades “sensibles”.
Des d’Aigua és Vida, les reclamen com a part de les dades d’impacte mediambiental, que “per transparència”, han de ser públiques. “Si no sabem exactament qui consumeix i quant consumeix, com podem gestionar la mancança?”, critica, també, Catalan.
El Govern català ha indicat a les organitzacions ecologistes que no disposa de les dades de consum detallades per saber “qui i quant consumeix” en diversos sectors productius
Ampliar la pressió ciutadana per protegir l’aigua com a bé comú i aconseguir les reduccions de l’ús de “consumidors insaciables”, en lloc de continuar buscant, a qualsevol preu, tota l’aigua que demanden, és l’emergència per la Cimera Social. “Tracten l’aigua com un recurs privat, com si fos el normal”, denuncia Catalan, confiada a obtenir, a temps, prou força per forçar el gir polític cap a una gestió garant de “l’aigua-vida”.
“Si demà ve una tempesta com la Glòria i torna a omplir els pantans, igualment necessitem reduir l’ús d’aigua, perquè tornarà a haver-hi sequera més endavant”, recorda, per justificar els canvis estructurals en la producció que reclamen els grups vinculats a la Cimera Social. “Cal prendre decisions consicents que cada vegada plourà menys, i deixar de fer veure que l’aigua és infinita”, defensa.
