Jacob Morales és originari de l’Estat de Guerrero, situat al sud-oest de Mèxic i fins avui exerceix com a periodista allí. Aquesta regió compta amb una històrica presència de lluites socials i també és un dels llocs on la violència, el narcotràfic i la desigualtat han fet majors danys. Amb una població de 3,4 milions, és una de les regions més pobres del país: el 40% dels seus habitants viuen en condicions de pobresa extrema, segons xifres del Open Society Justice Initiative.
Des del 2000, el portal d’informació Article 19 ha documentat l’assassinat de 123 periodistes a tot el país. Guerrero és un dels estats més violents, amb una taxa d’homicidis en augment, segons un estudi del Institute for Economicsand Peace (IEP). D’acord amb l’anàlisi, l’Estat també compta amb el número més alt d’atacs a periodistes, amb 53 l’any 2017. Uns atacs que van des de la intimidació fins a l’assassinat.
L’11 de març de 2018 es va iniciar per a Morales, corresponsal d’El Sur de Guerrero, una història inacabada de por i fugida. Al voltant de les 11 del matí va rebre un missatge de text amenaçador. Se li exigia interrompre la cobertura periodística del projecte hidroelèctric La Parota
L’11 de març de 2018 es va iniciar per a Morales, corresponsal d’El Sur de Guerrero, una història inacabada de por i fugida. Al voltant de les 11 del matí va rebre un missatge de text amenaçador. Se li exigia interrompre la cobertura periodística del projecte hidroelèctric La Parota. “Quan em va arribar el missatge em vaig congelar. Surts amb la por i penses ‘em mataran’ i et tanques”, recorda Morals. El missatge estava acompanyat de fotografies seves i assenyalava la zona on estava la seva casa i el camí que freqüentava per a arribar a ella.
Aquella nit va dormir fora, l’endemà va tornar a la seva llar, va empacar la seva roba, algunes pertinences i va sortir escapant de la mort. Jacob desconeix qui va estar darrere del missatge en contra seva, perquè segons explica “hi ha molts interessos després del projecte, des dels grans fins als petits empresaris d’Acapulco, inversors, el govern federal, el govern de l’Estat i les comunitats, tant la gent que s’oposa com la que està a favor del projecte”, sosté.
Cobrint el projecte hidroelèctric La Parota
Durant més de deu anys va seguir, va reportar i va investigar el projecte La Parota, un projecte hidroelèctric en el riu Papagai a Guerrero. El 2003, la Comissió Federal d’Electricitat (CFE) va anunciar la resclosa com una oportunitat per a generar desenvolupament i proveir d’energia elèctrica a la ciutat d’Acapulco i els seus voltants. No obstant això, part de la població autòctona no ha estat mai d’acord. La seva construcció implica la inundació de més de 17.000 hectàrees de terra que afectarien uns 25.000 pagesos de cinc municipis i que haurien de desplaçar-se. A més, altres 50.000 persones es veurien afectades indirectament.
“Em vaig endinsar des de 2009, primer realitzant el documental Oposición al proyecto hidroeléctrico La Parota: una visión desde los pueblos, i després cobrint-ho en el periòdic El Sur de Guerrero”, comenta. Els seus reportatges van donar ressò a les veus de les persones que fins al moment no havien tingut plataformes per a argumentar la seva posició. “Aquells que habitaven la zona i explicaven el perquè no volien que les seves terres fossin inundades per una presa”, sosté.
A partir del 2002, la CFE va intensificar la seva activitat a la regió. Mentre això ocorria, les pobles en desacord van establir el Consell d”Ejidos’ i Comunitats Opositores a la presa (CECOP), en el qual, cada diumenge, des de fa quinze anys, es duu a terme una assemblea comunitària on es discuteixen les problemàtiques i s’organitzen per a impedir la construcció de la hidroelèctrica. Aquest espai era cobert per Jacob i el seu equip fins que va ser intimidat. Jacob recorda que “el mateix periòdic va sofrir amenaces des del govern, des de la part empresarial i de les comunitats que d’alguna o una altra forma havien estat convençudes per a estar a favor d’aquest projecte. No sóc l’únic que va ser acoquinat o amenaçat”.
Dies crucials: Les detencions i l’exili
La violència escala a inicis del 2018. En la matinada del 7 de gener, durant una festa en la comunitat, van xocar opositors i simpatitzants al projecte. “En el moment que deu periodistes arribem, comença el desarmament dels policies comunitaris [guàrdies de la població indígena]. Crèiem que les autoritats estaven esperant que la premsa es retirés per a poder desarmar-los. Ens movem per a tractar de cobrir una part del desarmament i comença l’intercanvi de trets”, rememora Morales.
Els esdeveniments ocorreguts entre el 7 i 8 de gener deixen com a resultat la mort de dos policies comunitaris i la detenció de 25 membres del CECOP, a qui se’ls va acusar de participar en l’homicidi de sis persones
Els esdeveniments ocorreguts entre el 7 i 8 de gener deixen com a resultat la mort de dos policies comunitaris i la detenció de 25 membres del CECOP, a qui se’ls va acusar de participar en l’homicidi de sis persones. Davant aquest panorama, Diana Prado, coordinadora del Centre de Drets Humans Tlachinollan, sosté que “les detencions del CECOP representen un patró de criminalització i de persecució que hi ha contra els defensors del territori”. Patró que també afecta periodistes.
“Quan vaig deixar Acapulco, després de les amenaces, vaig decidir amb els directius del periòdic que continuaria treballant en Chilpancingo, la capital de l’Estat per a protegir la meva integritat i deixar passar la tensió”, relata el periodista. Després decideix acollir-se a un programa de protecció a periodistes a Barcelona. “Va ser una manera d’estar fora del context de violència en què em trobava. Em vaig anar a finals de juliol i hi vaig tornar a l’octubre a Mèxic”, relata el periodista.
Un refugi temporal
Morales va arribar a Espanya dins del programa “Barcelona protegeix a periodistes de Mèxic” en col·laboració amb la Taula per Mèxic, organització que advoca per la promoció i defensa dels drets humans a Mèxic des de Catalunya. Així, aquesta ciutat es va convertir en la llar del periodista durant tres mesos. Una ciutat on la vida és molt diferent de la d’Acapulco. “Alguna cosa que no deixo de tenir al cap és la tranquil·litat amb la qual es viu. Veure als nens als parcs jugant i als seus papàs tranquil·lament asseguts. Això fa més de deu anys que no ocorre en Acapulco per la situació de violència”, assenyala.
Acapulco, la ciutat més gran de Guerrero, ha estat disputada per grups armats de delinqüència organitzada. A més, va tenir una taxa d’homicidis de 106,63 per cada 100.000 habitants, situant-se com la tercera ciutat més perillosa del món. En aquest context, “a Acapulco fora de les escoles hi ha militars vigilant perquè poden arribar a segrestar el mestre o a algun estudiant”, sosté Morals. Raons suficients per a entendre per què els nens no juguen al parc i la presència militar és part de la quotidianitat des de la presidència de Felipe Calderón. El seu govern va iniciar l’ofensiva armada en contra dels grups narcotraficants, una guerra que va deslligar inseguretat, violència i violació de drets humans.
Ser periodista a Mèxic és un treball que pocs volen fer. L’organització Reporters sense Fronteres va informar que les agressions en contra de periodistes van arribar a nivells d’impunitat del 99,2% i les mesures de protecció no van ser suficients. “Va haver-hi un moment, a Espanya, en el qual em vaig plantejar deixar el periodisme, dedicar-me a una altra activitat. No obstant això, vaig dir: ‘Em callaran, per què?’ No estic fent res dolent, no tinc cap altre interès més que el que arribi la justícia, que la gent gaudeixi de les seves garanties i que hi hagi un ple estat de dret i de llibertat”, explica Morales.
Les zones de silenci
Actualment, Morales continua treballant per al periòdic El Sur de Guerrero, ara des de Chilpancingo. S’encarrega de cobrir situacions no violentes, encara que confessa que és molt difícil perquè “hi ha famílies que continuen denunciant desaparicions i assassinats. Estar deslligat dels temes de violència és molt complicat. Tampoc la classe política se salva. Hi ha una corrupció brutal que impedeix justament decidir dedicar-se a cobrir cultura perquè també et pots trobar amb riscos cobrint una font cultural”, narra.
Actualment, el periodista està inscrit en el Mecanisme Federal de Protecció per a persones defensores de drets humans i periodistes, que li proporciona un apartament com a refugi. Ha de seguir les recomanacions que aquest li dóna i les mesures cautelars. “A mi m’han donat, com la majoria, un botó d’auxili per a poder activar-lo en el moment que requereixi algun suport de les forces de seguretat”, conta Morales.
Inicialment va rebutjar incorporar-se al programa perquè va considerar que la seva efectivitat era mínima i insuficient. No obstant això, finalment va decidir adscriure’s a ell sota l’argument que l’assassinat de companys que rebutgen les mesures exculpa a les autoritats de la seva obligació de protegir. Sosté que així l’Estat Federal no es fa responsable del seu assassinat i que a més “revictimitza al periodista per no acceptar les mesures”.
Les contínues amenaces, desaparicions, segrestos i assassinats evidencien la violència que pateix Guerrero i com a conseqüència d’això, es crea un silenci informatiu en moltes zones
Les contínues amenaces, desaparicions, segrestos i assassinats evidencien la violència que pateix Guerrero i com a conseqüència d’això, es crea un silenci informatiu en moltes zones. Tal és el cas de la Concepción, on Jacob va haver d’abandonar la cobertura i el seu mitjà de comunicació s’ha vist obligat a seguir el cas de la hidroelèctrica La Parota de manera distant. “Hi ha zones on companys s’han quedat sols com a reporters perquè la majoria han fugit per por de les amenaces. Pràcticament el silenci s’ha imposat i hi ha grups d’autodefenses que et diuen que sí que pots fer i que no”, afirma Morales.
Avui, Jacob Morales és un dels més de 7.598 desplaçats que han hagut de fugir de les seves cases i pobles a Guerrero en els últims dos anys, segons dades de la Comissió Mexicana de Defensa dels Drets Humans. No obstant això, als seus 30 anys, té clar que si no fos periodista, no podria ser res més. “Deixar d’anar a les comunitats i deixar de donar-li veu a les lluites seria callar-les també. Això m’obliga a estar ferm i a continuar. Entenc que l’últim que em pot passar és que em matin. Tampoc vull jugar al màrtir, però crec que la funció que exercim és fonamental. Guerrero sempre ha exigit justícia i aquí estaré”, conclou.
