Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

'Fariña' o el segrest d’una forma de fer periodisme

Un exalcalde de la demarcació de Pontevedra condemnat per blanqueig de capitals demana 500.000 euros a l’autor del llibre per haver vulnerat suposadament el seu dret a l’honor. Una jutgessa de Madrid ha ordenat segrestar el llibre com a mesura cautelar

Alfredo Bea Gondar, exalcalde del PP a O Grove i processat el 2001 per la seva relació amb un comís de dues tones de cocaïna, ha presentat una demanda / Arxiu

Primer va ser la condemna a Valtònyc. Després va venir la censura a ARCO d’una obra que denunciava l’existència de presos polítics a l’Estat espanyol. I la setmana va acabar amb el segrest cautelar de Fariña, el llibre sobre la història del narcotràfic a Galícia del periodista Nacho Carretero, per ordre d’un jutjat de Collado Villalba (Madrid). La jutgessa ha pres la decisió motivada per una demanda presentada per una de les persones que apareix al text. Es tracta d’Alfredo Bea Gondar, exalcalde del PP a O Grove i processat el 2001 per la seva relació amb un comís de dues tones de cocaïna. Però Bea Gondar és molt menys que un personatge secundari en aquesta trama sobre el poder i la influència de la droga a Galícia. No té ni un capítol dedicat en tot el relat. De fet, només apareix esmentat en un paràgraf i un peu de pàgina d’un llibre que en té més de 360.

Fariña és el llibre més complet sobre el narcotràfic a Galícia que s’ha publicat mai. Les seves pàgines recorren des de la gènesi del narcotràfic -els contrabandistes de tabac- fins al relleu actual, en mans de dos clans enfrontats pel control del negoci: els lulús i els charlines. El llibre també posa llum sobre la connivència entre el narco i el poder polític, una relació molt estreta i, en alguns casos, indestriable. La imatge de l’actual president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, compartint vaixell amb un contrabandista de tabac i posterior condemnat per narcotràfic, Marcial Dorado, és només la punta de l’iceberg de dècades de tolerància i, fins i tot, simbiosi. No només política: també policial.

Fariña és el llibre més complet sobre el narcotràfic a Galícia que s’ha publicat mai. Les seves pàgines recorren des de la gènesi del narcotràfic -els contrabandistes de tabac- fins al relleu actual, en mans de dos clans: els lulús i els charlines

Una de les figures més destacades que apareixen al llibre -a banda dels grans capos– és Pablo Vioque. Advocat de professió i afiliat al PP, va ser gràcies a la seva feina a la Cambra de Comerç de Vilagarcia com va contactar primer amb els contrabandistes de tabac i després amb els narcotraficants, que, sovint, eren les mateixes persones. Vioque va arribar a controlar la junta local del PP a Vilagarcía i, segons explica un jutge a Fariña, va finançar el PP, el PSOE i el BNG. Pablo Vioque va ser la figura més similar a un capo de la Cosa Nostra que mai va existir al món dels clans gallecs. Els tentacles de la seva influència abastaven des de la cúpula policial de Vilagarcía fins al càrtel de Cali, a Colòmbia. Al seu casament van assistir-hi alguns dels policies que, anys més tard, l’acabarien detenint.

La de Pablo Vioque no és la primera acusació que reben els partits polítics gallecs d’haver-se finançat amb diners de la droga. Un dels noms més coneguts i amb més poder, Laureano Oubiña, va arribar a amenaçar amb descobrir el pastís i aportar proves que implicarien alts directius de successius governs de la Xunta, tot i que Obuiña es va acabar retractant i aquelles proves que havia promès mai van aparèixer.

La figura del narcoadvocat Pablo Vioque és clau per entendre quina és la relació de l’exalcalde del PP, que ha demandat l’autor del llibre, amb el món de la droga. A Bea Gondar se’l relacionà amb una descàrrega de 2.000 quilos de coca l’any 1991 organitzada entre Vioque i el càrtel de Cali, en la que es va utilitzar com a tranport un cotxe llogat al seu nom. Per aquests fets va ser processat l’any 2001 i condemnat per l’Audiència Nacional (AN) espanyola a quatre anys de presó per un delicte de narcotràfic. La seva causa va acabar al Tribunal Suprem però va ser absolt per un defecte de forma: el tribunal no va admetre el testimoni d’un penedit que involucrava l’exalcalde amb aquella operació.

Alfredo Bea Gondar, exalcalde del PP a O Grove, que ha denunciat el llibre ‘Fariña’ |Arxiu

 

Memòria, mort i lluita

Abans de l’aparició de Fariña, les referències literàries sobre el narcotràfic a Galícia eren ben escasses o, almenys, no gaire conegudes. Es podria dir, per tant, que el principal mèrit del llibre ha sigut obrir al gran públic un tema que només es coneixia pel boca-orella, i donar veu als centenars de mares que van perdre els seus fills com a conseqüència del negoci d’una minoria. Els joves destrossats per la droga a Galícia es compten per centenars. La droga va fer estralls entre principis dels 80 i finals dels 90. A tots els que la patiren se’ls coneix com la generació perduda.

La resposta a la impunitat amb què els narcos actuaven va venir en forma d’autoorganització i lluita per part les mares de la generació perduda. La seva estratègia va consistir en assenyalar als culpables de la mort dels seus fills

La resposta a la impunitat amb què els narcos actuaven va venir en forma d’autoorganització i lluita per part les mares de la generació perduda. La seva estratègia va consistir en assenyalar als culpables de la mort dels seus fills. L’acció més destacada la van protagonitzar les membres del grup Érguete (aixeca’t, en gallec) a les portes del pazo de Baión, propietat de Laureano Oubiña, on van desplegar una pancarta on es llegia “As nais do Grove loitaremos por a vida dos nosos fillos” (Les mares d’O Grove lluitarem per la vida dels nostres fills). En conseqüència, era freqüent veure a grups d’aquestes mares a les portes dels jutjats durant els macroprocessos que van acabar amb els màxims responsables del narcotràfic a la presó.

La lluita d’Érguete continua. La seva presidenta, Carmen Avendaño, també s’enfronta a un judici per haver vulnerat suposadament el dret a l’honor del narcotraficant Laureano Oubiña, condemnat a sis anys de presó per tràfic de drogues. Avendaño va afirmar en declaracions a una ràdio espanyola que Oubiña traficava amb cocaïna. El judici s’havia de celebrar d’aquí a uns dies, però ha quedat ajornat a petició de l’acusació perquè volen ampliar la causa contra Avendaño.


Les altres condemnes 
de Bea Gondar

A partir de la vuitena edició del llibre, l’editorial ha incorporat un aclariment sobre Bea Gondar que especifica la seva absolució per narcotràfic al Suprem. Del que no s’ha lliurat és d’una condemna per blanqueig de capitals per la seva vinculació a una organització colombiana que blanquejaria diners provinents de la droga. Per aquests càrrecs, Bea Gondar va ser condemnat a quatre anys i mig de presó i a abonar una multa xifrada en 1,8 milions d’euros. De la seva gestió al capdavant de l’Ajuntament d’O Grove també n’ha quedat rastre als jutjats en forma de dues noves sentències: una per malversació de fons públics i l’altra per desobediència.

Bea Gondar va ser condemnat a quatre anys i mig de presó i a abonar una multa xifrada en 1,8 milions d’euros per blanqueig de capitals per la seva vinculació a una organització colombiana que blanquejaria diners provinents de la droga

El mes de juny de l’any 1991 va ser detingut per narcotràfic, un fet que no li va impedir tornar a ser escollit alcalde d’O Grove dos dies després. Cap dels regidors va donar-li suport, però va ser investit perquè era el candidat de la llista més votada. Mai va arribar a tornar a prendre possessió: el Consistori el va destituir al·legant la seva absència un cop van passar 48 hores.

En una recent entrevista a la televisió, Bea Gondar va admetre que no s’ha llegit el llibre que pretén segrestar: “Mai no l’he tingut a les meves mans, ni l’he llegit”. Ni tan sols els paràgrafs que, suposadament, vulneren el seu dret a l’honor.


La supervivència de Libros del K.O.

Libros del K.O., l’empresa editora del llibre, és una editorial petita, fundada l’any 2011 amb la intenció de recuperar el llibre com a format periodístic. Sota el seu segell s’han recuperat clàssics de Josep Pla o Julio Camba, s’ha editat crònica llatinoamericana i deu històries sobre transgressió de la periodista feminista June Fernández, entre d’altres.

L’editorial, en un comunicat, va mostrar el seu “respecte per les decisions judicials” però va alertar alhora que el segrest posa en risc la seva supervivència econòmica

Tal com reconeixen els mateixos fundadors de l’editorial, el seu èxit, però, va arribar arran de la publicació de Fariña, que suposa la majoria dels seus ingressos, gràcies als 1.000 exemplars del llibre que es venen cada mes. L’anunci del segrest just coincideix amb l’arribada a les editorials d’una nova edició per aprofitar l’empenta de la sèrie de televisió, que s’estrenarà d’aquí a pocs mesos. Per fer efectiu l’embargament, el demandant -Bea Gondar- haurà de dipositar una fiança de 10.000 euros. A Nacho Carretero, per vulnerar suposadament el dret a l’honor, li’n demanen 500.000.

L’editorial, en un comunicat, va mostrar el seu “respecte per les decisions judicials” però va alertar alhora que el segrest posa en risc la seva supervivència econòmica en tant que es tracta d’un projecte humil “que ha dut a terme una aposta arriscada per periodistes joves”. “El segrest de Fariña, per tant, és també el segrest d’una forma lliure d’entendre el periodisme”, sostenen.

La Directa s’ha posat en contacte amb Nacho Carretero per incloure el seu punt de vista al reportatge, però arran del procés judicial que ara s’inicia, ha decidit mantenir-se al marge i no parlar “fins que passi la tempesta”. L’editorial i l’autor es plantegen recórrer les mesures cautelars.