Carlos Naranjo havia de convertir-se en delegat del STM – Intersindical Valenciana, però el 27 de juny l’empresa el va acomiadar. El sindicat denuncia un procés per “llevar-se de damunt treballadors que no es pleguen” i assegura que lluitaran per la nul·litat de l’acomiadament
Ximo Colomina | @Indarrean
El passat 27 de juny va ser acomiadat a la factoria Ford d’Almussafes Carlos Naranjo, sindicalista del Sindicat de Treballadores i Treballadors del Metall (STM) – Intersindical Valenciana. Naranjo treballava al torn de nit de la planta de muntatge i havia participat activament en el recent Congrés del sindicat, amb un compromís que pròximament l’havia de convertir en delegat del STM.
Des del primer moment, van organitzar un comitè per iniciar una campanya de denúncia amb fulls explicatius i cartells per difondre el cas i conscienciar la plantilla de la mateixa factoria de les pràctiques de l’empresa envers els treballadors organitzats. Des del STM asseguren que el darrer cas és un més d’una llarga llista d’acomiadaments que qualifiquen “d’arbitraris”, ja que “addueixen acusacions i motius falsos per llevar-se de damunt a treballadors que no es pleguen i que podien ser un referent de compromís i de lluita per a la resta”.
La Intersindical Valenciana denuncia que, des de la dècada dels 90, han patit un procés de clientelisme entre l’empresa i el sindicat UGT, així com de repressió cap al “sindicalisme combatiu”
Concretament, denuncien que, des de la dècada dels 90, han patit un procés de clientelisme entre l’empresa i el sindicat UGT, així com de repressió cap al “sindicalisme combatiu” que ha comportat que l’organització sindicat esmentada, actualment, sigui majoritària pel que fa al nombre d’afiliats, mentre la CGT i el STM-Intersindical Valenciana han patit una baixada considerable, fins i tot CCOO. El suport real, però, consideren que entra en contradicció amb les dades de les eleccions sindicals, on, respecte al nombre d’afiliats, la UGT perd molts suports, mentre en guanya la resta.
Acusat de baix rendiment
A Carlos Naranjo, com a altres membres de la plantilla acomiadats, se’ls acusa d’haver baixat el seu rendiment, de no seguir el procés i d’haver sigut avisat dels fets en nombroses ocasions. Malgrat això, des del sindicat asseguren que Naranjo no va baixar el seu rendiment, que produïa seguint el mateix procés que els altres i mai se li va obrir un expedient o cap avís per part dels seus comandaments. Els acomiadaments, segons argumenten, pretenen que la plantilla se sotmeta a les extenuants càrregues de treball que, segons denuncien, pateixen els treballadors i les treballadores i que provoquen lesions i sobrecàrregues, sumades a la pressió per part d’alguns comandaments.
L’allau de solidaritat i lluita no va canviar la posició de l’empresa, que es va negar a la seua readmissió. Ara, el conflicte laboral queda pendent de judici, que encara no té data de celebració
Per això, exigeixen la readmissió immediata de tots els acomiadats arbitràriament i injustament, així com la fi del que consideren una “política de represàlies” envers les treballadores i treballadors que exerceixen i exigeixen els seus drets. Per mostrar solidaritat amb Carlos Naranjo i la resta, es va convocar una concentració el passat divendres 24 d’agost davant l’SMAC (Servei de Mediació i Arbitratge) de València, mentre es produia l’acte de conciliació per l’acomiadament. A la mobilització s’hi van sumar també sindicats com la CGT i la COS i moviments socials com els IaioFlautes de València. Alhora, van rebre la solidaritat des d’altres indrets de l’Estat espanyol i per part de la representació sindical de Ford de Brasil, Alemanya o l’Estat francès, entre d’altres.
L’allau de solidaritat i lluita no va canviar la posició de l’empresa, que es va negar a la seua readmissió. Ara, el conflicte laboral queda pendent de judici, que encara no té data de celebració. Des del STM asseveren que no es conformaran amb Ia declaració d’acomiadament improcedent, que posaria en mans de l’empresa la decisió de readmetre o indemnitzar, ja que, declaren, des de Ford assumeixen la indemnització com un dany col·lateral assumible. Per això, lluitaran per la seva nul·litat, un fet que donaria el poder de decidir al treballador afectat, per aconseguir així la seua readmissió immediata.
