Et proposen prendre un cafè o menjar unes galetes. Et donen una estona perquè hi pensis, però no pots rumiar-ho molt perquè tenen feina. Vesteixen amb roba negra i mantenen una aparent solemnitat mentre et recomanen un fèretre bàsic o un de més encoixinat. Les urnes són sòbries o de molts colors. Ecològiques totes. La corona de flors entra dins del paquet i aleshores quan ja t’han incinerat, es deixen damunt de safates darrere l’edifici del crematori on només hi ha gats. Jo he agafat una flor i l’he assecat entre pàgines blanques. No et dic els diners què costa tot això perquè et tornaries a morir una altra vegada. La més petita de casa t’ha assenyalat dins d’una foto i ha preguntat si allà ja t’havies “morit”. No la va consolar que li diguéssim que has anat al mateix lloc on érem tots abans de néixer. Finalment, ens hem decantat per les teves cançons preferides. Has de saber que hem llegit coses precioses que nosaltres mateixos havíem escrit i que el teu germà petit, a l’últim instant, s’ha deixat endur per un impuls i ha parlat de tu a pèl, improvisant. Has de saber que ha estat un dia esplèndid de maig i si quedava per brotar algun pam de verd, petit i amagat, ho ha acabat de fer en aquest dia. T’hem posat la teva camisa preferida i els pantalons de pana blau marí que et queden tan bé.
Has de saber que en un primer moment vam tapar-te pensant que no passessis fred i que va ser cansat i estrany, que vam lliscar les hores següents, gairebé patinant, menjant amanides fredes sense mastegar del tot i els ulls ens van agafar formes horitzontals i ombrívoles
Has de saber que en un primer moment vam tapar-te pensant que no passessis fred i que va ser cansat i estrany, que vam lliscar les hores següents, gairebé patinant, menjant amanides fredes sense mastegar del tot i els ulls ens van agafar formes horitzontals i ombrívoles. Va venir tothom, això hauries de saber-ho, no hi va faltar ningú, vas omplir tot l’espai a vessar. A partir d’aquest moment has de saber que et veuré arreu i a voltes, et faràs ocell lliure al marge de l’estol que travessa el cel o et faràs mosquit sobrevolant l’ampit. Has de saber que ho sé, que s’ha acabat, que ja no tornaràs a sentir el tacte de la pell contra una roca, ni sucaràs el dit del peu a l’aigua fred ni tindràs por, ni et vindran ganes de riure només de pensar això o allò altre. Sé que no viuràs per dins, que ja no contaràs les rajoles del terra de casa en estones mortes ni tornaràs a aixecar el cap per veure tots els fragments de la vida quan es fa tota. Però has de saber que viuré per partida doble, bevent a morro el que tu bevies a galet, tindré sempre totes les preguntes que no et vaig arribar a fer i totes les coses que no et vaig arribar a dir al calaix de les coses que no seran, tancat a prop del pit.
Has de saber que vaig escollir l’urna de colors, de ratlles blaves de diferents tons perquè la gent que vestia de negra i m’oferia cafè deien que es barrejava amb la terra. La vaig enterrar perquè es veu que es desfà al subsol. Per això ho vaig fer així, perquè prengui la forma d’una pedra sorrenca i neixi un substrat nou. Hi he plantat un arbre diminut i prim que creix contra tot i busca la llum enlairant-se. Has de saber que el fèretre era l’encoixinat i les flors que després vam assecar entre pàgines blanques omplien l’espai i la primavera t’envoltava mentre acabava de brotar l’últim, diminut i amagat, verd de l’any.
