La temporada 2018-2019, els Països Catalans disposen de dinou estacions d’esquí alpí obertes al públic, on es poden practicar diverses variants del que és l’esport hivernal per excel·lència. Una desena d’elles es troben a Catalunya, tres a Andorra i sis a la Catalunya Nord, amb un còmput global de 326 remuntadors (incloent-hi els diferents tipus), 5.290 canons de fabricació de neu artificial i un total de 947,4 quilòmetres de dominis esquiables.
Aquests complexos es troben en cotes que arrenquen a partir dels 1.500 metres d’altitud i no superen els 2.751 metres del cim del puig Falcó, punt més elevat de Boí Taüll i sostre de les estacions pirinenques. Tots ells estan inclosos dins d’una àrea geogràfica de 266 quilòmetres, que van des de l’extrem occidental de l’estació ribagorçana fins al més oriental, on es troba Vallter 2000. Separen Baqueira Beret –al límit septentrional– i Port del Compte –al punt més meridional– 164 quilòmetres.
Ja han quedat fora de joc nou estacions –cinc a Catalunya i quatre a Catalunya Nord–, en una llista condemnada a ampliar-se. Al vessant sud, La Tuca i Llessui per la mala gestió econòmica, Rasos de Peguera per manca de neu, la Vall Fosca –que tot i estar construïda mai va arribar a arrencar– i Coll de Pal –amb plans per ser reoberta. A la cara nord, Puigbalador, Cerdanya Puigmal 2900, Mosset – Coll de Jau i els Forquets, l’única que ha estat desballestada. Les ferides obertes, en forma de ferralla, se segueixen oxidant.
Article publicat al número 470 de la ‘Directa’
