El 2019, al Canadà, una família decidia no fer públic el sexe del seu tercer infant perquè la criatura pogués autodeterminar-se com el què volgués en el futur sense –o amb menys– condicionants socials. Això, que sembla anecdòtic, va generar la notícia més llegida de la història del mitjà que primer la va publicar i es va convertir en una bomba informativa hora punta amb opinadors de tota mena linxant la família, i els serveis socials del Canadà interessant-se pel benestar de les seves criatures. Quasi tres anys després, per sort, la família viu amb més o menys intimitat la seva decisió educativa, però, de tant en tant, encara els hi criden pel carrer o al supermercat: “Sé que és una nena!” o “És un nen!”
És una bogeria, si ho pensem, el cost altíssim que té transgredir el sistema de gènere de les nostres societats. Tan sols vestir-se del gènere que no t’és assignat, ja és motiu de mofa, ridiculització, mirades… Recordem que estem parlant d’un mer sistema de classificació de persones per tasques i rols, segons unes característiques físiques. Però, que està necessàriament arrelat a les nostres consciències per generar obediència. És, ni més ni menys, que el patriarcat amb les seves millors gales, això sí, de senyor o de senyora. Sota les pedres, però, famílies queer, pacifistes, feministes, s’inventen un món millor des de casa seva. I són tractades d’excèntriques o aplaudides per no anar massa lluny. La roba de colors neutres –si te la pots permetre– està bé, posar-li una faldilla al xiquet i portar-lo a l’escola… Mmm…, què et sembla si fem veure que va disfressat?
No hi ha violència de gènere en un món amb infants educats en gènere fluid, és així de senzill i així de radical
És molt valent i extremadament arriscat socialment el que es va atrevir a fer la família del bebè Storm –profèticament, tempesta, en anglès. Jo almenys, que paria el meu fill el mateix any, em vaig conformar amb els tons grocs i verds i en lluitar contra patums de tots tipus i les seves joguines per a “nens”. Però era, i és, un intent quasi simbòlic, una batalla estètica, que vas perdent una miqueta cada any, a mesura que el teu infant va creixent i socialitzant amb criatures formalment marcades pel gènere. El meu fill va deixar de jugar amb tota classe de joguines, per tenir una obsessió pels vehicles en acabar el confinament.
Els nostres infants modelen la seva identitat a través de la roba i les joguines, però també a través del tipus de joc, les activitats, els audiovisuals, el llenguatge, tota la comunitat que els envolta. I és temptador pensar que la solució és viure en el barri més progre de la nostra ciutat i envoltar-nos d’iguals –certament, això faria algunes coses més fàcils–, però també els podria convertir en uns esnobs incapaços de viure i entendre les persones que pensen i viuen diferent. No, mentre no visquem majoritàriament en una societat feminista, necessitem que els nostres infants estiguin equipats per ser empàtics i capaços d’entendre el privilegi al qual molts d’ells tenen accés per gènere, però també per raça, per classe, etc. Estem obligades a negociar la nostra educació entre casa nostra, la família extensa, i la societat, però també a trobar la manera de no fer massa concessions en el que és fonamental. Dificilíssim, tenim molts fronts, per això hem de saber triar bé les nostres batalles, i el gènere, crec, hauria de ser-ne una.
Les pràctiques d’educació en gènere fluid –paraula que, per cert, penso que defineix millor el què estem buscant que no pas neutre– tenen un profund impacte en la salut mental i el benestar dels nostres infants –també els cis! Són més creatius, més crítics, més empàtics, més ‘com vulguin ser’… Però, a més, comporta un canvi cultural radical a mitjà termini que necessitem urgentment en un moment en què les dones continuem sumant cossos assassinats, som violades en grup, drogades als bars i botí de guerra i carn de genocidis. No hi ha violència de gènere en un món amb infants educats en gènere fluid, és així de senzill i així de radical. Aquesta educació, que dona als nostres infants la capacitat de ser ells/elles mateixes i experimentar amb qui són, va molt més enllà del gènere, i d’entendre la diferència amb naturalitat. És el primer pas cap a la societat feminista que els hi devem. Repetiré fins a l’extenuació que la maternitat és una oportunitat potentíssima pel feminisme i que més del 80% de les dones passem per aquesta experiència. Reivindiquem, doncs, maternitats lliures i escollides, i fem de les maternitats feministes una pràctica realment revolucionària fins a l’extrem que les nostres criatures es mereixen. Mentre reivindiquem les baixes justes i necessàries al carrer, siguem igual de tossudes a casa. Quanta revolució hi ha en cada maternitat!
Jo no sabia com educar en gènere fluid quan va néixer el meu fill. Per això he buscat i regirat fins que he trobat referents
Per a girar el nostre món com un mitjó i posar les cures al centre, el respecte pels nostres cossos, i crear vides que valgui la pena viure, ens faran falta moltes mans. I no, no ho farem en dos dies –o ja ho hagueren fet les nostres mares. Ens farà falta més i més legislació i incloure més i més els nostres companys en les pràctiques feministes, però una cosa, potser senzilla, per la qual les mares d’avui podem començar és crear un món lliure per a les nostres criatures encara que sigui al menjador de casa. És el regal que li van fer la mare i el pare de Storm als seus infants.
Jo no sabia com educar en gènere fluid quan va néixer el meu fill. Per això he buscat i regirat fins que he trobat referents. Un bon lloc per començar m’ha semblat el llibre Chasing Rainbows, on Jane Ward, una de les autores i una mare queer, ho resumeix de forma prou pràctica. Trieu i remeneu el què més us agradi, i fins on les vostres negociacions us permetin:
1) No us referiu als infants com a nens o nenes. Afortunadament, moltes famílies comencen a resistir-se als estereotips de gènere i permeten l’exploració, sovint en forma de proporcionar a les criatures roba de ‘disfressa’ que permet una gamma més àmplia de joc (nens amb vestits de princesa, nenes amb vestits de Spiderman, etc.). Però la gran majoria de les famílies, sense pensar-ho, es refereixen als seus infants com a nenes i nens (…). 2) Queer el teu infant: Compra roba o roba de segona mà per a nens i nenes. Apunta’t a l’androgínia o a alternar l’estètica masculina i femenina en diferents dies. No corregeixis si algú confon el gènere del teu infant (…). 3) No diagnostiquis a la teva criatura: ‘És que és supernena…’. El gènere del teu infant evolucionarà amb el temps i pot ser reprimit per qualsevol preocupació o etiquetatge per part dels adults propers. (…) Redirigeix els infants lluny de la violència i cap al vincle humà, però no els etiquetis. 4) Canvieu les paraules dels contes. Sé que pot semblar complicat canviar la paraula “ell” per “protagonista”, [o per “ella”], o parlar de màrqueting a les criatures, però m’agrada la manera com els ensenya que quan parlem de gènere, realment ens referim a una cosa molt més específica o complexa. (…) 5) Quan un adult important creu que necessita saber el gènere del vostre fill, pregunteu-li per què.
