Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El concurs públic per la instal·lació i explotació dels casinos del BCN World està caducat

Nou entrebanc en el procés de materialització del projecte de BCN World. L’assemblea Aturem BCN World ha presentat una petició dirigida al secretari d’hisenda de la Generalitat de Catalunya, Albert Castellanos, en la que es fa constar que el concurs públic que havia de possibilitar l’obtenció de fins a un màxim de quatre autoritzacions -que finalment van ser dues tenint en compte el que estableix el redactat del Pla Director Urbanístic (PDU) del projecte – per a la instal·lació i l’explotació de casinos de joc en el centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou (CRT) està caducada des del mes de desembre del passat 2017. En base a aquestes informacions, la iniciativa del centre recreatiu fa vuit mesos que està aturada, en un moment anterior a l’entrada en vigor de l’article 155 de la Constitució espanyola per part de l’executiu espanyol.

El concurs públic va caducar el passat mes de desembre i no es va sol·licitar cap pròrroga, ja que no consta en el DOGC

El document, al qual ha tingut accés La Directa, exposa que tenint en compte el que estipula la normativa general que regula les adjudicacions públiques, recollit a l’article 42.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre; un concurs públic té un període de sis mesos com a temps màxim per resoldre. En aquest cas, el Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda va rebre la documentació de les candidatures entre els mesos de gener i juny, després d’una pròrroga de tres mesos a causa del baix nombre de candidats. D’aquesta manera, i tenint en compte els paràmetres establerts, el concurs públic va caducar el passat mes de desembre i no es va sol·licitar cap pròrroga, ja que no consta en el DOGC. És per això que el col·lectiu demana que el secretari d’economia “resolgui la caducitat de la Resolució, per la qual s’aproven les bases i s’obre la convocatòria del concurs públic”.
Els tentacles del joc

El recorregut del que ha de ser Hard Rock Enterprise, que antigament es coneixia amb el nom de BCN World, va començar el 7 de setembre de 2012 després de la marxa del projecte d’Eurovegas a Madrid. La Generalitat va presentar el projecte en un acte que va comptar amb la presència del màxim accionista del Grup Veremonte, Enrique Bañuelos, i el president de La Caixa, Isidre Fainé, en representació de l’entitat propietària dels terrenys. Veremonte va fer una oferta que no va arribar a executar i va expirar el desembre de 2014. Tot seguit, es va desentendre del projecte. L’endemà, Andreu Mas-Colell en nom de la Generalitat va fer públic un acord entre l’Incasòl -empresa pública- i La Caixa de 110 milions d’euros que revaloritzava per complet uns terrenys de 104 hectàrees que tenien un valor 0 en aquell moment, tenint en compte que en inici no estaven ni tan sols requalificats. El geògraf i exdiputat de la CUP Sergi Saladié explicava a la Directa que “es tractava d’una transferència de terrenys i, per dur-la a terme, els promotors volien unes garanties, que incloïen canvis legislatius”.

Les exigències que posaven sobre la taula La Caixa i el grup Veremonte, als quals es van afegir posteriorment els hotels Melià i el grup Melco, entre d’altres, van ser anunciades en una compareixença al Parlament de Catalunya i tenien a veure amb la reducció de les taxes d’impostos, la modificació de la normativa del joc i la qualificació dels terrenys. Des d’Aturem BCN World explicaven, en aquest sentit, que “un cop aconseguit el que demanaven, aquests inversors van marxar i va ser l’Incasòl qui va sortir al rescat, fent una crida a nous inversors per venir ara que ho tenien tot de cara”. La millora de les condicions va ser aprovada per la Cambra catalana amb els vots de CiU i PSC, a través de la llei 2/1989, del 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics, i va permetre la rebaixa del 55% al 10% dels impostos als casinos.

Tot i les facilitats brindades a les empreses per part de l’administració, avui dia el projecte està aturat. A la primavera de 2017 eren tres les empreses que es van presentar al concurs -Peralada, Hard Rock i un conglomerat format per les societats de Melco i Genting-, però a poc a poc es van anar fent enrere fins a quedar només Hard Rock. L’empresa estatunidenca va presentar la documentació per poder optar al concurs l’últim dia hàbil del procediment tot i que aquest ja havia estat prorrogat un total de tres mesos. La marca nord-americana va presentar a finals de juny de 2017 un projecte dividit en tres fases del qual només se’n va fer pública la primera part: 745.000 metres quadrats de superfície i un casino amb 1.200 màquines escura butxaques i 100 taules de joc que passaria a ser el més gran d’Europa.

A la primavera de 2017 eren tres les empreses que es van presentar al concurs, però a poc a poc es van anar fent enrere fins a quedar només Hard Rock

Precisament, aquestes grans dimensions del projecte van suposar des d’un inici haver de treballar per la seva consecució a partir de dos fronts complementaris que també impliquen les estructures de l’administració catalana. Mentre per una banda hi ha tot allò que té a veure amb el PDU i els terrenys de 104 hectàrees que havien estat propietat de La Caixa i que està supervisat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, per l’altra hi trobem els casinos i les llicències de joc gestionats pel Departament d’Economia.
Despeses sense activitat visible

L’arribada d’aquesta petició visualitza la necessitat de tornar a convocar un concurs públic per part de la Generalitat i la seva corresponent publicació al DOGC i al mateix temps suposa uns costos afegits al projecte. Tot i que encara no han començat les obres, els procediments previs a l’execució de la construcció com a tal ja han generat uns costos. Segons detalla un document del Departament de Territori i Sostenibilitat signat per l’exconseller Josep Rull, al qual ha tingut accés La Directa, aquestes operacions estarien relacionades amb contractacions externes efectuades per la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (DGOTU) i l’Institut Català del Sòl (Incasòl). Per una banda, la DGOTU va generar des de l’inici del projecte fins a l’exercici de 2017 una despesa de 102.280 euros en concepte de “gestió i la redacció del PDU del CRT”. Durant el mateix període, l’Incasòl va acumular una despesa de 52.380 euros en concepte de “contractacions externes per a la redacció del PDU del CRT” i de 152.092,72 euros per les “contractacions externes en concepte de feines prèvies per a la redacció de projectes d’urbanització”.

Al mateix temps, el document fa una estimació dels costos futurs i conclou que previsiblement es destinaran “18.486.941 € per a despeses de gestió” i “187.880.000 € per a les obres d’urbanització”. El proper mes de juny farà un any del que havia de ser el tret de sortida del centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou. Actualment però, sembla que tot continua on era.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!
;