Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El veïnat de diversos blocs de Barcelona denuncia que un guardonat amb la Creu de Sant Jordi els "expulsa" de casa

/ Arxiu

Escorial, 36; Travessera de Gràcia, 9; Floridablanca, 101; Roger de Flor, 218… Són alguns dels més de vint blocs que la societat formada per les empreses Unión Inmobiliaria SA i SA de Propiedad Inmobiliaria (UISA-SAPI) posseeix a Barcelona, segons informacions del Sindicat de Llogaters. Des de fa uns mesos, les llogateres d’aquests blocs han vist com la propietat els ha exigit un increment de la renda dels pisos, que en alguns casos, ha arribat a ser de més del 100%.

Alessandro Benuzzi, també va ser membre del consell social de la Universitat Pompeu Fabra a proposta de la Generalitat de Catalunya

L’administrador solidari d’ambdues empreses és Alessandro Benuzzi. L’empresari, nascut a Vilanova i la Geltrú l’any 1930 i fill d’un dirigent de la fàbrica Pirelli establerta en la ciutat l’any 1902, va rebre la Creu de Sant Jordi el 2011 “en reconeixement a la seva valuosa contribució, durant més de mig segle, per intensificar les relacions empresarials i culturals entre Catalunya i Itàlia”, de les mans de l’aleshores president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. Benuzzi també va ser membre del consell social de la Universitat Pompeu Fabra a proposta de la mateixa Generalitat.

A més de ser el màxim responsable de les empreses UISA i SAPI, l’empresari vilanoví també ha sigut vicepresident de l’editorial Grijalbo Mondadori i membre del consell assessor d’Endesa a Catalunya, un òrgan que l’elèctrica va decidir suprimir l’any passat. El president n’era el convergent David Madí, estret col·laborador d’Artur Mas i exsecretari de comunicació durant l’últim mandat de Jordi Pujol. A més, des de l’any 2013, Alessandro Benuzzi és membre del consell d’administració de Prysmian Cables Spain SA, una empresa amb seu a Vilanova i la Geltrú dedicada al transport d’energia i les telecomunicacions amb un capital social de 60 milions d’euros.

La seu, a Rambla de Catalunya 16

Davant l’increment del preu dels lloguers plantejat per les empreses de Benuzzi, des del Sindicat de Llogaters de Barcelona i l’Oficina d’Habitatge de Gràcia van convocar ahir una acció a la seu de l’empresa, situada al número 16 de la Rambla de Catalunya. La intenció era arribar al pis on estan les oficines, però el desplegament policial –dues furgonetes de l’ARRO dels Mossos d’Esquadra– ho va impedir.

La intenció era arribar al pis on estan les oficines, però el desplegament policial –dues furgonetes de l’ARRO dels Mossos d’Esquadra– ho va impedir |Paco Freire

“Hi ha hagut casos de llogateres que han hagut de marxar després de viure en la mateixa casa des de fa dècades perquè no es podien permetre l’increment”, explica Oleguer, membre del Sindicat. En tractar-se d’un gran tenidor, les veïnes han començat a organitzar-se, tant als blocs com entre els diferents edificis, “per dir que ja n’hi ha prou, que no es poden apujar els preus de manera unilateral, sinó que han d’estar d’acord amb el nivell de vida de la gent”. “Si hi ha béns de primera necessitat, com són els medicaments, que estan regulats, per què no ho han d’estar els lloguers?”, argumenta l’activista.

Les veïnes asseguren que han intentat contactar amb la propietat dels immobles per establir una “negociació col·lectiva”, però fins al moment no han rebut cap resposta

Les veïnes asseguren que han intentat contactar en diferents ocasions amb la propietat dels immobles per establir una “negociació col·lectiva”, però fins al moment no han rebut cap resposta. Entre altres, amb les negociacions, pretenen que l’augment “sigui igual per a tothom o, almenys, d’acord a les condicions de cadascú, però que hauria de correspondre’s amb l’increment de l’IPC”. També reclamen estabilitat a l’hora de signar els nous contractes, motiu pel qual demanen arrendaments de com a mínim cinc anys.

Oleguer explica que en moltes ocasions, quan es parla de l’increment de preus, les immobiliàries defensen la pujada dels preus “escudant-se en el mercat”. “Com que no podem parlar amb el senyor mercat, perquè no existeix, ha de ser un pacte entre la propietat i les llogateres”, una situació que no es dóna en l’actualitat.

Mesos d’organització

L’organització dels blocs davant les demandes de UISA-SAPI no és nova. El primer bloc que va posar en alerta les membres del Sindicat de Llogaters va ser el situat al número 36 del carrer Escorial, a la Vila de Gràcia, on una de les veïnes va denunciar que se li exigia un increment del 40% pel lloguer del seu pis. A partir d’aquell moment, des del col·lectiu en defensa del dret a l’habitatge van començar a investigar i van tenir constància de més de vint blocs de les empreses en diferents barris de la ciutat. Per la seva banda, des del bloc d’Escorial van començar a organitzar assemblees per reunir les veïnes afectades dels diferents blocs.

El primer bloc que va posar en alerta les membres del Sindicat de Llogaters va ser el situat al número 36 del carrer Escorial, a la Vila de Gràcia 

Aquestes assemblees van desencadenar una resposta per part de l’empresa en forma de burofax, que va arribar fins al Sindicat de Llogaters. En el primer document que va rebre el col·lectiu, UISA-SAPI al·legava que “no constitueixen cap fons voltor, sinó que es tracta de societats amb 80 anys d’història”. “En el 2017, només hem subscrit un 0,15% de la totalitat dels contractes signats a Barcelona, motiu pel qual és impossible que s’ocasioni l’efecte afirmat”, declaraven en referència a la responsabilitat per l’encariment de l’habitatge a la ciutat. Per acabar aconsellant al col·lectiu abstenir-se de “proferir afirmacions que no es corresponen amb la realitat” o desprestigien les marques, “o ens veurem obligats, al nostre pesar, a iniciar les accions legals que considerem oportunes”.

Davant aquesta comunicació, el Sindicat de Llogaters va respondre amb un altre burofax. “Volem manifestar que tenim perfecte dret a publicar dades d’empreses sempre que siguin dades públiques i veraces. Per descomptat, ens fem responsables únicament d’allò que hàgim manifestat directament a través dels nostres portaveus o publicat en els nostres mitjans”, expliquen en referència a les acusacions de l’empresa. “El nostre únic interès és arribar a una solució pactada que permeti la permanència dels inquilins a un preu raonable. Per això estem disposats a establir tot el diàleg necessari, però també a impulsar mobilitzacions si fos necessari”, conclouen.

Una d’aquestes accions va tenir lloc el passat 12 d’abril, quan les veïnes del bloc d’Escorial, el Sindicat i l’Oficina d’Habitatge de Gràcia van ocupar la seu de l’editorial Grijalbo Mondadori per reunir-se amb Alessandro Benuzzi. Les demandes eren les mateixes que ahir: no acceptar les pujades abusives i reclamar la negociació col·lectiva. “Volen les seves cases, amb contractes estables i preus justos”, expressaven els i les activistes de l’habitatge.

Des de l’empresa responien de nou amb un comunicat en el qual adduïen “no podem acceptar propostes de negociació col·lectiva”, però asseguraven que estaven oberts a “intentar trobar una solució per cada cas i cada arrendatari”. Per al Sindicat de Llogaters, l’Oficina d’habitatge de Gràcia i les veïnes no era suficient i és per això que ahir es van tornar a manifestar per buscar solucions conjuntes per les habitants dels blocs. El que es van trobar com a resposta és una mostra de les intencions de les empreses: una porta tancada, blindada per policies.

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
;