En Jaume té un contracte de renda antiga des de 1958 al bloc situat al carrer de Leiva 37. La Carme hi viu amb el seu company i la seva filla des de fa set anys. L’Esther, a l’octubre farà cinc anys que hi té casa seva. En Joan té una renda antiga des de fa més de 40 anys. Són només algunes de les tretze famílies de l’immoble. Quatre dels pisos han estat ocupats –recuperats, ens diu el veïnat amb qui parlem– després d’anys d’abandonament. Llogaters antics i nous, i ‘recuperadors’ mantenen una bona sintonia. Ara, però, les seves vides podrien fer un gir arran de la recent compra de l’immoble per part d’un grup inversor immobiliari, Vauras Investment SL, després de passar per les mans del BBVA.
Les afectades, però, es neguen a quedar-se de braços plegats i marxar de casa i del barri: “Sabem quina és la llei, però no ens sembla justa”, afirma, contundent, la Carme: “Volem la renovació dels contractes o una solució dins del mateix barri, hem viscut aquí tota la vida i tenim els lligams aquí”. En aquest grup de tretze famílies hi ha tot tipus de situacions. Ara, totes s’han unit per denunciar l’especulació immobiliària que viuen de la mà del fons d’inversió que es dedica a rehabilitar i comprar edificis i vendre’ls amb l’etiqueta d’alt standing. “És important que estiguem tots junts, tots som afectats”, opina en Jaume.
Ara fa un mes, les veïnes amb contractes temporals van rebre una notificació on se’ls avisava que no se’ls renovaria el contracte de lloguer un cop finalitzat
Fa prop d’un mes i mig van adonar-se que tenien un guarda de seguretat privada les 24 hores del dia a la porta de l’edifici. Dues setmanes després, els pisos amb contracte temporal van rebre una carta; era l’inici del calvari. Es tractava d’una notificació on se’ls avisava que no se’ls renovaria el contracte de lloguer una vegada arribés la data de finalització acordada. Quan van demanar per l’opció de comprar el pis, se’ls va respondre que “no estaria al seu abast”, explica la Carme des de la sala d’estar de casa seva.
“Fa un parell d’anys que ens estan arribant casos similars als de Leiva 37, sobretot de Ciutat Vella i Sants” diu, preocupat, el portaveu de la PAH Barcelona, Carlos Macías. El veïnat del bloc denuncia que es tracta d’un cas d’especulació immobiliària que portarà a “un episodi més de gentrificació” a la capital catalana. Davant d’aquesta situació han iniciat una campanya per xarxes i també han penjat pancartes als balcons on mostren la seva indignació amb missatges com “No ens faran fora”, “l’habitatge és un dret” o “som famílies forçades a marxar”. Les pancartes miren al carrer, on just davant, a escassos cinc metres, es troba, casualment, el local de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). “El turisme de luxe ens està fent fora del barri i també de la ciutat, els lloguers s’han disparat a la majoria de barris de Barcelona, per tant haurem de marxar, ens hi veiem obligats”, conclou la Carme. Pel Joan, un altre dels veïns de Leiva, “és un problema de fons de la llei actual d’habitatge, la llei permet que actuïn així els grans fons inversors que especulen amb l’habitatge. És injust. Amb l’habitatge no es pot especular, és un dret”.
“Escull el luxe a la teva mida”
L’edifici encara es pot trobar avui en dia en anuncis a Internet, com al portal web Luxury Estate: “Edifici de luxe en venda. 1.246 metres quadrats. Edifici residencial arrendat en venda. Edifici de 12 Habitatges, de 3 i 4 dormitoris amb una ubicació privilegiada entre la Gran Via de Barcelona i el carrer Sants, dues de les principals artèries de la ciutat catalana. A més compta amb 2 locals”. L’anunci està encapçalat per l’emblema de Luxury Estate: “Immoble de prestigi a tot el món. Grans ciutats o localitats exclusives. Escull el luxe a la teva mida”.
Al portal web Habitaclia també es pot veure anunciat l’edifici. El preu: 3.850.000 euros. Aquí s’explica, a més, la situació dels veïns: “Situació arrendatícia: 4 habitatges amb indefinits, 2 habitatges disponibles (per llogar), 6 habitatges amb contracte a termini. Disposem de quadre de rendes de lloguer. Ideal patrimonialista”. En el mateix portal web s’anuncien altres edificis sencers en venda: “Carrer Sant Nicolau 11, 2.100.000 euros. En diversos estats de rendibilitat: sis unitats lliures, 5 a termini i 2 indefinits”.
L’actual problemàtica de Leiva 37 és la conseqüència de la venda de l’edifici en mans del BBVA al fons Vauras Investment SL. El mateix ha passat amb l’immoble del carrer Sant Nicolau. Aquest fons d’inversió d’origen finlandès, que gestiona habitatges de súper luxe arreu de Catalunya, també va ser el responsable del desallotjament de La Profana, després d’adquirir l’edifici a la promotora Catalonia Gebira SL.
Vauras Investment SL té com a administrador únic a Heikki Matti Kalervo Hautsalo i el 100% del capital social de l’empresa està a nom de la societat Barcelona Invest Oy, establerta a Luxemburg
Als casos anteriors se suma el del carrer Lleida 38, també al districte de Sants-Montjuïc i en mans del mateix fons inversor. Des de fa un mes i mig s’estan realitzant obres a la façana i a pisos ja buits, la meitat de l’edifici, així com a l’entrada de l’immoble. El veïnat no ha rebut més informació que la d’un paper que informava que iniciarien obres als espais comuns. Amb contractes vàlids fins al mes de juny, un dels veïns assegura que els hi han ofert 2.000 euros si marxen ja.
Vauras Investment SL té com a administrador únic a Heikki Matti Kalervo Hautsalo i el 100% del capital social de l’empresa està a nom de la societat Barcelona Invest Oy, establerta a Luxemburg. Les seves vendes van totes encarades a compradors de les grans elits econòmiques europees. A banda d’edificis i pisos de luxe situats majoritàriament a Barcelona, el Maresme, Sitges i Eivissa, també ofereixen cotxes de gamma alta, jets privats i iots.
L’Ajuntament analitza el ‘mobbing’ a Leiva
Rosa Díaz, tècnica del gabinet de premsa de l’Ajuntament de Barcelona, explica que el consistori està analitzant si s’està produint una acció de mobbing a l’edifici. Si així fos, el cas es derivaria i se solucionaria per via judicial. Díaz recomana que tot aquell que tingui problemes al voltant de l’habitatge, sigui llogater o propietari, s’ha d’adreçar a les Oficines d’Habitatge. “Cada cas és especial i a les oficines s’atenen i s’estudien totes les situacions legals i en funció d’això ja s’avança”, conclouen des de l’Ajuntament de Barcelona. Al voltant de Leiva 37, no obstant això, l’Ajuntament no es vol posicionar doncs, segons Díaz, “l’Ajuntament pot acompanyar i observar, però no pot jutjar”.
La llei defineix l’assetjament immobiliari com “tota actuació o omissió amb abús de dret que té l’objectiu de pertorbar la persona assetjada en l’ús pacífic del seu habitatge i crear-li un entorn hostil
La Llei del Dret a l’Habitatge 18/2007, de 28 de desembre, vigent a Catalunya defineix l’assetjament o mobbing immobiliari com “tota actuació o omissió amb abús de dret que té l’objectiu de pertorbar la persona assetjada en l’ús pacífic del seu habitatge i crear-li un entorn hostil, ja sigui en l’aspecte material, en el personal o en el social, amb la finalitat última de forçar-la a adoptar una decisió no volguda sobre el dret que l’empara per ocupar l’habitatge, la finalitat de la qual és, en la majoria dels casos, forçar el desallotjament i/o treure més profit dels habitatges llogats per part d’immobiliàries”.
Davant d’això, Carlos Macías de la PAH, afirma que per tal “d’assegurar una legislació de preus i lluitar contra la bombolla immobiliària i l’especulació” sí que hi ha solucions que pot fer l’Ajuntament. “Tot i que a Espanya la regulació de preus és competència estatal, això no vol dir que no es pugui fer res, podem imitar models com els de França o Alemanya, on es fan més contractes indefinits o es renoven lloguers en relació a l’Impost de Béns Immobles (IBI)”. Al que afegeix que “cal trencar amb la cultura de l’especulació, i per això cal que l’Ajuntament ampliï al màxim el parc de pisos de lloguer i limiti el preu”.
