Els pròxims 7 i 8 de juliol a la ciutat Alemanya d’Hamburg se celebrarà la 12a cimera del G-20, conformada per les 19 economies més grans del món: Alemanya, Aràbia Saudita, Argentina, Austràlia, Brasil, Canadà, Xina, Estats Units d’Amèrica, França, l’Índia, Indonèsia, Itàlia, Japó, Mèxic, Regne Unit, Corea del Sud, Rússia, Sud-àfrica, Turquia més la Unió Europea. A banda, també hi participen altres organitzacions internacionals, com és el cas de les Nacions Unides, el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, l’Organització Mundial del Comerç, el Consell d’Estabilitat Financera, l’Organització Internacional del Treball i l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic.
Tot i que afirmen que entre les seves prioritats es troba la d’assegurar el creixement econòmic global “fort, sostenible i equilibrat” i promoure “l’estabilitat financera internacional”, nosaltres tenim clar que els objectius d’aquestes trobades no són altres que l’actualització del seu sistema econòmic, polític i legal per garantir la globalització –amb totes les desigualtats que se’n deriven–, reforçar els seus mecanismes de control i confirmar la seva continuïtat al capdavant del poder mundial.
Segueixen buscant solucions a un sistema econòmic, el capitalista, sense entendre que la crisi financera és conseqüència directa (i necessària) del mateix sistema econòmic
Perquè per a ells, certament, només existeix una crisi, la financera; una crisi que, altrament, no han estat capaços de veure fins que no han estat ells qui n’han patit les conseqüències. Sols així s’entén com, després de tants anys, segueixen buscant solucions a un sistema econòmic, el capitalista, sense entendre que la crisi financera és conseqüència directa (i necessària) d’un sistema econòmic que, suposadament, es basa en un mercat regulat per una mà invisible; mà invisible que, al seu torn, dia rere dia escanya cada vegada més a les treballadores que la fan moure perquè uns pocs puguin acumular cada vegada més riqueses, amb menys temps i inversió. Un sistema econòmic, per tant, injust, basat en la perpetuació i l’acumulació de deute irresponsable.
Tampoc s’entendria com, si no, són capaços de ni tan sols imaginar que la solució vindrà, encara, d’una suposada reestructuració en l’econòmic, sense entendre que la crisi que ens travessa avui va molt més enllà. Que és també una crisi mediambiental, resultant de l’explotació i degradació dels recursos naturals; de la modificació i destrucció de l’entorn natural. I amb ell, la destrucció de la capa d’ozó i l’extinció massiva d’espècies. Com a conseqüència directa, el canvi climàtic. Que també és, alhora, una crisi de la igualtat de gènere, en què dia rere dia els poders patriarcals s’enforteixen en no oferir igual oportunitats i sou a les treballadores; en la constant amenaça dels drets sobre el propi cos; en la total ineficàcia a l’hora d’establir les mesures necessàries per aturar els feminicidis, que continuen augmentant.
En relació, tot i que no només per això, la nostra és també una crisi humanitària, provocada i perpetuada pels interessos geopolítics i econòmics en zones de guerra de les mateixes potències europees que aquests dies simularan buscar-ne la solució. Mentrestant, infinitat de població civil morta, assassinada; tantes d’altres forçades a intentar desplaçar-se a zones més segures, sense tenir garantida la seva seguretat es veuen obligades a pagar grans quantitats econòmiques a organitzacions il·legals per comprar i obtenir un bitllet que, massa sovint, sols els durà al fons del mar. Després d’haver sobreviscut a una guerra, d’haver aconseguit creuar mars i fronteres en condicions infrahumanes, amb sort, aquestes mateixes persones podran adscriure’s a aquell estatus d’excepció dels drets ciutadans que suposa el fet de ser refugiada, veient passar setmana rere setmana davant de la passivitat esbalaïdora dels mateixos caps d’estat que aquests dies s’escandalitzaran davant del que, ara sí, anomenaran la crisi dels refugiats.
Aquesta crisi reforça i protegeix un model econòmic perquè uns pocs siguin molt rics i molts siguin molt pobres. Una crisi global que cada cop ens té més oprimides i ens roba més drets
Una crisi econòmica perpetuada per un sistema capitalista patriarcal que dia rere dia crea més desigualtat de classe, en què aquelles persones que tinguin la ‘sort’ de tenir feina seran explotades laboralment sense ni així arribar a final de mes; per acabar, al final d’aquest seguit de misèries i explotació que el capitalisme té per vida, a cobrar una pensió que dista molt de poder satisfer necessitats mínimes. Una crisi econòmica que ha actualitzat noves tipologies de pobresa, com l’energètica, mentre segueix donant tot el poder a multinacionals deixant-nos despullades i indefenses a les seves mans. Una crisi, també, de territoris on pobles sencers són oprimits i aniquilats per altres països, amb la mirada còmplice de la resta del món. Pensem en Palestina, que porta infinitat d’anys sent atacada i assetjada sense pietat; pensem en el Sàhara, que porta infinitat d’anys sense rebre reconeixement internacional i malvivint en camps de refugiades. Tota una llista immensa de pobles oprimits seguint els manaments de les polítiques imperialistes, que sota la protecció dels portaveus del món fan i desfan sense patir-ne cap conseqüència. En definitiva, una crisi que reforça i protegeix un model econòmic perquè uns pocs siguin molt rics i molts siguin molt pobres. Una crisi global que cada cop ens té més oprimides i ens roba més drets com a dones i treballadores.
Assenyalem directament com a culpable de totes les crisis que patim al capitalisme. El G-20 és un dels instruments de decisió que el sistema capitalista utilitza per reforçar el seu poder sobre totes nosaltres, perquè les multinacionals i classes altes tinguin les eines legals per a beneficiar-se i continuar amb l’explotació de la classe treballadora, reduint els nostres drets per així, obtenir el màxim benefici econòmic. Entenem que per aconseguir els seus objectius ho faran a costa del nostre patiment, no repararan en destruir tots els nostres recursos naturals i espècies possibles, no repararan en iniciar i crear noves guerres per beneficiar-se del negoci armamentístic, dels recursos naturals dels països conquistats i provocant el desplaçament i la mort d’infinitat de vides. Ho faran a costa de la doble explotació de les dones i de la triple explotació de les dones migrades. Ho faran amb l’explotació en general de tota la classe treballadora fins a les últimes conseqüències.
Veiem al capitalisme com el responsable de totes les injustícies socials i identifiquem les decisions del G-20 com a part del seu engranatge de dominació cap a totes nosaltres. El proper 7 i 8 de Juliol, a la ciutat Alemanya d’Hamburg, se celebrarà la cimera del G-20, on les persones més poderoses del món decidiran el nostre futur. Com a classe treballadora amb consciència tenim no sols el dret sinó també el deure de defensar-nos i oposar-nos aquesta celebració; manifestar-nos en contra del capitalisme i la cimera del G-20. Treballar per crear un canvi de model polític i econòmic que garanteixi l’alliberament de la classe treballadora, l’empoderament de les dones, la protecció del medi ambient i les espècies que hi viuen, i també reclamar el reconeixement i l’alliberament de tots els pobles oprimits, posant fi a les guerres actuals, creades i perpetuades pel capitalisme.
Per tant, fem una crida a crear vincles i xarxes per aconseguir aquest canvi, fem una crida a la recuperació de consciències i en contra de la passivitat individualista que no ens permet canviar les vides a les quals ens han condemnat i demanem a la classe treballadora que els pròxims 7 i 8 de juliol participin de les activitats i manifestacions en contra del G-20 i les seves decisions. Perquè no volem ser mai més explotades ni mai més silenciades.
