El passat dissabte 5 de novembre, la Hermandad de Combatientes de la División Azul de Barcelona va celebrar una discreta però concorreguda diada commemorativa del 75è aniversari de la creació de la divisió d’infanteria número 250 de la Wehrmacht, l’exèrcit de l’Alemanya nazi.
Aquest col·lectiu de nostàlgics i excombatents feixistes va rebre l’any 2013 un diploma de reconeixement de la mà de la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna. L’entrega es va fer durant un homenatge a la Guàrdia Civil celebrat a la caserna de Sant Andreu de la Barca que va destapar la Directa, generant una important onada de reaccions polítiques i socials de rebuig que exigien la seva dimissió.
No s’havia revelat públicament la ubicació dels actes per no posar-los en risc, però la Directa ha esbrinat que es van celebrar a la parròquia de la Immaculada Concepció
La convocatòria del passat cap de setmana va aplegar gairebé un centenar de persones, tot i que no s’havia revelat públicament la seva ubicació per no posar-la en risc. Tanmateix, aquest mitjà ha pogut confirmar que els actes es van celebrar a la parròquia de la Immaculada Concepció de l’Hospitalet de Llobregat, integrada a l’arxidiòcesi de Barcelona.
Aquest centre de culte catòlic està ubicat al carrer Estronci del barri de Sanfeliu, a tocar de la parada de metro de Can Boixeres i del municipi de Cornellà de Llobregat. Al seu capdavant està el polèmic mossèn Custodio Ballester Bielsa, fidel difusor de l’ideari antiavortista i amfitrió en diverses ocasions de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona.
L’Arquebistat de Barcelona ha reaccionat a la publicació d’aquesta investigació a través d’un comunicat. En ell anuncia que “prenem nota de la missa que es va dur a terme el dia 5 de novembre de 2016 a la parròquia de la Immaculada Concepció de L’Hospitalet de Llobregat” i assegura que “valorarem els fets i es prendran les accions pertinents” i que “així es transmetrà al seu rector”. Així mateix l’Arquebisbat afirma que “la missió de l’Església, en cap cas, ha de ser la de fer política, sinó la d’acompanyar a tots els fidels en la seva trobada amb Déu”.
Enyorant el nazisme
La trobada va començar a dos quarts d’onze del matí amb una missa oficiada pel mossèn Custodio Ballester a l’església de la parròquia, l’altar de la qual va ser custodiat amb disciplina militar per quatre membres de l’Hermandad que es quadraven sostenint insígnies feixistes. Ballester va ser nomenat rector l’any 2001 pel cardenal Ricard Maria Carles, des d’aleshores lidera un recinte que va ser erigit l’any 1965 i compta amb uns amplis locals parroquials que daten de 1987.
L’àmplia sala d’actes de la planta superior de l’edifici parroquial va ser l’indret on es van desenvolupar les activitats previstes per la resta del dia. Una taula engalanada amb la bandera franquista de l’àliga de Sant Joan presidia l’escenari, decorat amb un maniquí abillat amb uniforme militar i gorra carlina, un escut amb les fletxes i la creu de ferro símbol de la divisió nazi espanyola, i una taula repleta de fetitxes bèl·lics i catòlics.
Passades les dotze del migdia, es va dur a terme la cerimònia d’entrega de medalles commemoratives del 75è aniversari de la divisió de voluntaris espanyols creada per lluitar contra la Unió Soviètica entre el 1941 i el 1943. Després de l’entrada a la sala –procedents de l’església– dels portadors dels emblemes feixistes al càntic del Cara al Sol, un ancià nonagenari va ser condecorat juntament amb els familiars de dos antics combatents més, tots tres supervivents de les desfetes militars que va patir aquesta unitat formada per uns cinquanta mil membres en la seva lluita contra l’Exèrcit Roig. Els acompanyava a la primera fila del públic el també divisionari Fernando Quintilla Manresa, al qual ja se li va imposar la placa de la Orden de la División Azul durant un acte celebrat el passat estiu.
Abans del dinar de germanor encara va haver-hi temps per una xerrada de Carlos Caballero Jurado, natural de Ciudad Real i llicenciat en geografia i història, professor de secundària, soci de la Fundación División Azul i autor de desenes de llibres sobre la Segona Guerra Mundial. Dos centenars de fotografies històriques van fer les delícies dels més nostàlgics, penjaven exposades de totes les parets de la sala juntament amb portades de premsa de l’època, mapes i diferents banderes com la falangista, la carlista amb l’àguila bicèfala i la creu de Borgonya o la tradicionalista del Sagrat cor de Jesús.
Un bel·ligerant pastor antiavortista
A la mateixa pàgina web de la Parròquia, el seu mossèn Custodio Ballester Bielsa té penjat un vídeo titulat “Asesinato de los no nacidos, misericordia de diós, infierno, libertad”, on argumenta sobre la seva principal lluita: l’oposició al dret al propi cos de les dones.
“Cuando un gobierno permite a sus ciudadanos el crimen del aborto les está diciendo que sus problemas pueden solucionar-se con la violencia”, comença Ballester per posteriorment parafrasejar a la Mare Teresa de Calculta “si una madre puede matar a su hijo, decidme que es lo que impide que podamos matarnos unos a otros”.
El pare Ballester acusa diversos hospitals públics on l’església té representació als òrgans de direcció de “greu i inadequada connivència amb el mal” per garantir el dret al propi cos
En el seu discurs el pare Ballester acusa els hospitals de Sant Pau, de Sant Joan de Deu, de Granollers i de Sant Celoni, on l’església té representació als òrgans de direcció, de “greu i inadequada connivència amb el mal”, pel fet de subministrar la píndola de l’endemà, practicar esterilitzacions i avortaments, i experimentar amb embrions congelats. Per aquest motiu, un dels esdeveniments de demostració de fe que anuncia periòdicament als seus feligresos, és la marxa antiavortista que se celebra el dia 25 de cada mes des de l’Hospital de Sant Pau fins al temple de la Sagrada Família de Barcelona.
El pare Ballester ha rebut el suport de múltiples col·lectius antiavortistes com la plataforma virtual HazteOir.org, principal canal d’agitació a les xarxes del moviment antiavortista espanyol, que va adquirir especial rellevància arran de la campanya de la plataforma Derecho a Vivir contra les reformes en la matèria del govern de José Luís Rodríguez Zapatero.
A través d’aquest portal el mossèn hauria recollit més de trenta mil firmes de suport a la seva tasca, qüestionada fins i tot des del mateix Ajuntament de l’Hospitalet, en mans del PSC. El mes de maig de l’any 2015, Ballester va dirigir-se a l’edifici consistorial per entregar les signatures a l’alcaldessa Núria Marín, recentment escollida com a número dos dels socialistes catalans. L’acompanyaven alguns dels seus seguidors, entre els quals destacaven Ignacio Arsuaga, president de Hazte Oir, i Sonia Esplugas, presidenta i portaveu del Partit Popular a l’Hospitalet, municipi pel qual és regidora. Esplugas va manifestar el seu “máximo apoyo al padre Custodio porque creemos que Hospitalet tiene que ser libre y tener libertad religiosa”.
Amfitrió dels legionaris
“Soy plenamente libre, dentro de mis atribuciones, de invitar a mi procesión a quien yo quiera, sin necesidad de pedir permisso a la alcaldesa para invitar a mis amigos”, manifestava Ballester aquell dia de primavera del 2015 a les portes de l’Ajuntament d’Hospitalet.
Aquest era l’acte culminant d’una campanya de suport al mossèn arran de l’aprovació al ple municipal d’una moció per denunciar-lo davant de la fiscalia per convidar la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona a desfilar a les processons de Setmana Santa organitzades per la parròquia de la Immaculada Concepció. Ballester va reclamar “el cese de la persecución a los católicos” i va rebutjar “las injerencias del Ayuntamiento”.
El capellà no ha desistit i durant la celebració de la Pasqua catòlica d’enguany va fer desfilar als legionaris pels carrers de l’Hospitalet per tercer any consecutiu
Tanmateix, el capellà no ha desistit en les seves pretensions i durant la celebració de la Pasqua catòlica d’enguany va desafiar de nou l’Ajuntament fent desfilar als legionaris pels carrers de l’Hospitalet per tercer any consecutiu. La primera ocasió va ser l’any 2014, quan Ballester va convidar la Hermandad amb seu a les casernes de Torras i Bages de Barcelona a la seva processó. Comptaven amb autorització del consistori, però el fet que la desfilada del Crist de la Bona Mort estigués marcada per crits militars i himnes franquistes, acompanyada d’uniformes paramilitars i armes presumptament falses va fer que les autoritats municipals no concedissin de nou el permís l’any següent.
No obstant això, el Divendres Sant del 2015 la convocatòria d’una manifestació rere el lema “Libres para manifestar nuestra fe” va servir de salvaconducte perquè els legionaris tornessin a desfilar al Barcelonès acompanyats pel sacerdot Ballester. Va ser aleshores quan responent al mandat de la moció aprovada en el ple municipal, l’alcaldessa socialista va demanar explicacions al bisbe Martínez Sistach, que va decidir mantenir Ballester a la parròquia.
La condescendència de la jerarquia eclesiàstica catalana amb aquest mossèn ultra va facilitar que aquest 2016 els legionaris desfilessin de nou. Això va ser possible gràcies a l’estratègia liderada per la plataforma MasLibres.org, que va tornar a cursar una petició al Departament d’Interior per dur a terme una “manifestació per la llibertat religiosa”, amb l’objectiu d’assegurar la desfilada dels legionaris. L’alcaldessa Marín va interlocutar amb el nou arquebisbe Juan José Omella per demanar-li responsabilitats, mentre la guàrdia urbana del municipi va aixecar acta per iniciar un expedient sancionador per “ocupar la via pública sense autorització”. Malgrat tot, avui dia, Custodio Ballester es manté implacable al capdavant d’una parròquia que acull i organitza esdeveniments de marcat caràcter ultradretà.
Último Bastión, presente!
Coneguts neonazis van prendre part de l’homenatge a la División Azul a la parròquia de la Immaculada Concepció de l’Hospitalet de Llobregat dissabte passat. Els encapçalava Dídac González Llobet, el sabadellenc líder de l’organització neonazi Último Bastión, els membres de la qual han protagonitzat els principals incidents feixistes ocorreguts a Catalunya els darrers anys, segons va revelar la Directa en una investigació publicada recentment. Els components d’aquest perillós grup d’ultres senten devoció pel nazisme i la División Azul, com també ho demostra la participació rellevant d’un altre dels seus cabdills, Jorge Juan Antón González, en l’acte de condecoració del veterà divisionari Fernando Quintilla Manresa –present a l’Hospitalet– aquest passat estiu. Jorge Juan no va voler perdre’s la cita de dissabte, així com tampoc ho va fer el també membre d’Último Bastión Cristian Torcal.
Dídac ha estat candidat pel Movimiento Social Republicano (MSR) a les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2003, a les municipals de Sabadell de l’abril del mateix any i a les generals del 2004. També s’ha presentat amb Plataforma per Catalunya (PxC) a les municipals del 2015 a Terrassa. L’any 2003, va ingressar en presó preventiva per una agressió brutal a una menor d’edat a Saragossa. Els darrers anys, s’ha donat més a conèixer gràcies a que toca el baix als grups musicals d’ideologia nacionalsocialista Impertinencia, Arjuna i Jolly Rogers. De fet, dissabte es va fotografiar a la sala d’actes de la parroquia de la Immaculada Concepció amb el guitarrista i el cantant d’aquest darrer grup, Sergio Morales, amb el qual estan aconseguint certa projecció internacional dintre dels circuits de la ultradreta europea.
