Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

"L'assassinat del Gustau va ser una emboscada"

El germà de Gustau Muñoz durant l'homenatge anual al carrer Ferran de Barcelona / Victor Serri

La família de Gustau Muñoz trasllada a la jutgessa argentina María Servini, que instrueix la causa contra els crims del franquisme, la querella per la mort del jove independentista a mans de la policia espanyola l’11 de setembre del 1978. Pel seu germà Marc, el procés judicial que va exonerar els responsables d’aquell crim va ser manipulat i, d’acord amb els testimonis, l’assassinat s’hauria plantificat per reprimir els sectors més contestataris amb el procés de Transició

Què recordes de l’assassinat del teu germà Gustau, la Diada del 1978?

“El primer a qui van intentar detenir vaig ser jo. Vaig escoltar: ‘alto, som la policia!’, i un agent exhibint un revòlver”

Aquell dia, havíem anat junts a la manifestació convocada pel PCE(i) al centre de Barcelona. I de fet, com es recull en el sumari, el primer a qui van intentar detenir vaig ser jo. Vaig escoltar: “alto, som la policia!”, i un agent exhibint un revòlver. Després de repel·lir l’atac, vaig corre pel carrer Avinyó, mentre el piquet que anava pel carrer Ferran, on es trobava el Gustau, va entrar a la plaça Sant Miquel, a través del carrer de l’Ensenyança, per fer front a les càrregues policials, moment en què van trobar-se amb una veritable emboscada d’agents de paisà. Aquesta és la conclusió a la qual hem arribat després.


Feia molt que el Gustau i tu us havíeu implicat en l’activisme polític?

Nosaltres anàvem junts a tot arreu. Molt sovint, després d’anar a la muntanya, baixàvem a Barcelona per fer cerveses a la plaça Reial o veure sardanes a la plaça Sant Jaume. Jo tenia 18 anys, dos més que el Gustau, i en aquells anys, la inquietud ens portava a participar en els moviments que exigien una veritable ruptura amb el règim franquista.


Com vau entrar a les joventuts del Partit Comunista d’Espanya Internacional (PCE-i)?

Vam entrar-hi pel contacte que establíem allà. Vam assistir a una primera manifestació, després a una segona, i així fins a participar en les seves assemblees.


Què va passar després de la mort del Gustau?

“Segons l’expedient, l’assassinat va començar deu dies abans, pel qual intuïm que estava planificat”

El pare va anar a l’Hospital Pere Camps a reconèixer el cadàver i, tot seguit, va interposar una denúncia a la primera caserna de la Guàrdia Civil que va trobar. El més curiós és que, segons l’expedient, l’assassinat va començar deu dies abans, pel qual intuïm que estava planificat.


Per què van tancar la causa?

No s’entén, perquè dos policies havien declarat que, a causa dels trets, el Gustau havia mort. Però va haver-hi un instructiu provisional que, tan bon punt va passar per l’Audiència Nacional, va derivar en una segona autòpsia. Doncs bé: si la primera confirmava que Gustau havia rebut el tret mortal per davant, en la segona es va canviar el relat: parlava que ell havia caigut cap endavant, de manera que el tret s’havia realitzat des de darrere.

La família de Gustau Muñoz entrega la documentació del cas al consolat argentí / Àlex Romaguera

 

Però va ser atès per un facultatiu al mateix moment…

Creiem que no era metge, sinó un policia, ja que va demanar un bolígraf per detectar la trajectòria de la bala i un sifó. Jo pensava que un sifó servia per netejar la ferida, però provoca infeccions si l’escampes per la zona afectada. Va desaparèixer. A tot això, cal afegir una altra situació ben estranya: es veu que, un dels policies que va participar en la declaració, en realitat era advocat, com figurava en el seu DNI, i entre la seva versió en seu policial i la posterior davant del jutge, va incórrer en nombroses contradiccions. Així doncs, al dictaminar-se que els policies havien disparat per darrere però que la bala havia entrat per davant, van tancar el cas.


En algun moment heu intentat que es reobrís?

Treure el tema a casa ha sigut molt dolorós. La meva mare ho portava malament, mentre que el pare estava centrat en la feina i no entenia què havia passat, perquè mai no havíem parlar de política en les converses familiars. Com a màxim, hem lluitat perquè la memòria del Gustau Muñoz no s’oblidi en cap moment, ja que en tenir el cognom Muñoz, d’entrada només va ser reivindicat per una minoria. Però després hi ha hagut una presa de consciència que coincideix en l’avenç en la lluita per la memòria històrica. Molts sectors s’han sumat a l’homenatge que se li dedica cada 11 de setembre.


Quan decidiu incloure el cas en la querella que la magistrada María Servini instrueix des de Buenos Aires?

“Mentre esperem resultats, ajudarem altres persones que també volen querellar-se per la mort d’un familiar durant el franquisme i la Transició” 

Abans ho havíem intentat, però se’ns deia que només estava pensada pels crims previs a la mort del dictador. Tots els casos posteriors ja no entraven, fins que l’Ajuntament de Barcelona va obrir un instructiu pels qui tenim un familiar assassinat en el següents períodes. I això va coincidir amb una sentència a l’Argentina en què es reconeix que un assassinat comès en democràcia pot incorporar-se en l’etapa prèvia si els cossos repressors han continuat sent els mateixos. D’aquesta manera, se’ns ha obert la porta a presentar la querella contra els líders polítics i policials del moment, entre els quals Rodolfo Martín Villa o el rei Joan Carles I, del qual cal recordar que va ser imposat per Franco i es regia sota els principis del Movimiento.


Què n’espereu de la querella, creus que prosperarà?

Si l’Estat espanyol no col·labora, poc avançarem. Però almenys té la pressió al damunt i, si els responsables de l’assassinat de Gustau volen quedar impunes, no podran sortir de l’Estat i hauran de vigilar de no passejar-se per davant de cap ambaixada, ja que podrien ser capturats. Veurem què passa. En tot cas, mentre esperem resultats, ajudarem altres persones que també volen querellar-se per la mort d’un familiar durant el franquisme i la Transició.

;