La participació de la Volta Ciclista a Catalunya, que arrenca avui a Calella, és un índex demostratiu del procés de globalització i atracció de capitals exòtics que viu el ciclisme professional de carretera d’uns anys ençà: els equips de tota la vida amb base a Itàlia, Bèlgica o els estats espanyol o francès conviuen amb esquadres domiciliades a Bahrain, als Emirats Àrabs o al Kazakhstan. Amb tot, en l’edició d’enguany, destaca, i no només per exotisme sinó també per polèmica, la presència a la línia de sortida d’un equip israelià, un estat del tot allunyat del ciclisme d’elit i que, en poc més de tres anys, ha aconseguit forjar un equip que passeja el nom d’Israel per les proves més distingides del calendari de la Unió Ciclista Internacional (UCI) i portar tres etapes del Giro d’Itàlia al seu territori.
L’Israel Cycling Academy és, en efecte, un dels sis equips que participen en la Volta, convidats per l’organització: els 19 restants s’hi han guanyat la presència pel lloc que ocupen al rànquing de l’UCI. L’organització de la Volta ha justificat les invitacions com una forma de “reforçar el caràcter internacional” de la prova i “assegurar-se els millors corredors del pilot internacional”. Però un comunicat fet públic aquest matí per la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions a Israel (BDS) a Catalunya, es pregunta “si la manera en què la Volta Ciclista a Catalunya vol internacionalitzar-se és convidant l’equip que representa un estat d’apartheid, de colonialisme i ocupació i que entre moltíssimes altres violacions constants de drets humans i de dret internacional, va assassinar a més de 2.000 palestines a la Franja de Gaza l’estiu del 2014 i manté a més de 350 menors palestines a presons actualment”. El BDS de Catalunya ha posat en marxa la campanya L’apartheid sobre dues rodes a la Volta Ciclista a Catalunya, mitjançant la qual reclamen a institucions públiques com l’Ajuntament de Barcelona i les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, així com al Govern de la Generalitat, que retirin el seu suport econòmic i institucional a la prova, en cas que es mantingués la participació de l’esquadra jueva, com així ha estat. El BDS recorda que l’Ajuntament de Barcelona (ciutat on ha d’acabar la Volta, diumenge vinent) “va condemnar l’ocupació israeliana l’abril de l’any passat i es va comprometre ‘a evitar qualsevol tipus de complicitat amb l’ocupació, les violacions de drets humans i l’espoli de recursos'” amb la població palestina.
Una base discreta a Girona
De tota manera, les carreteres catalanes i andorranes tampoc seran una novetat per als integrants de l’Israel Cycling Academy que prenguin la sortida avui a Calella, ja que, malgrat que el seu domicili oficial és a Jerusalem, la base operativa real de l’equip s’ha situat durant aquest any a la ciutat de Girona (en comptes de la italiana Lucca, on va estar-s’hi l’any passat), on tenen lloc els stage d’entrenament de l’equip i també l’activitat comercial i de management. La capital gironina ha estat des de fa uns anys un lloc d’estada habitual per a ciclistes no europeus durant la temporada de l’UCI, entre altres del texà Lance Armstrong (guanyador de set tours de França i desposseït dels títols més endavant per consum de substàncies dopants). Fonts de l’equip israelià van assenyalar a Diari de Girona que, més enllà del bon clima i de les carreteres relativament tranquil·les per entrenar, tampoc és aliena a la decisió d’apostar per Girona el substrat que la cultura jueva ha deixat a la ciutat.
No és el primer cop que els responsables de l’ICA fan un gest reivindicatiu del seu empelt jueu. L’any passat, tot i que no corrien el Giro d’Itàlia, una delegació de l’equip sí que va participar en un homenatge al mític campió italià Gino Bartali: una delegació de l’equip va recórrer la distància entre Florència i Assís, per recordar el fet -conegut gràcies a investigacions recents- que Bartali va col·laborar discretament en un grup de resistència antifeixista durant la II Guerra Mundial, una xarxa que va permetre l’evacuació de centenars de persones jueves.
Els missatges de pau i fraternitat internacional són una presència constant en la mercadotècnia de l’equip. Un dels patrocinadors actuals de l’ICA és el Centre Peres per la Pau (l’organització fundada per l’expresident d’Israel i Premi Nobel de la Pau, Ximon Peres, que va morir l’any 2016), el logotip del qual llueixen el maillot. El novembre passat, en un acte a la seu del centre, a Jafa, el fill de Peres, Xemi Peres, va nomenar simbòlicament tots els integrants de l’equip ambaixadors mundials de la pau. En els discursos de l’acte es va destacar que l’Israel Cycling Academy acollia al seu si, de cara a la temporada 2018, corredors de tots els continents i practicants de tres religions. La quota musulmana la procurava el prometedor contrarellotgista turc Ahmet Orken, també incorporat a l’equip de cara a aquesta temporada, en un moment de relativa distensió política entre els governs d’Ankara i Tel Aviv; però pels volts de Nadal, en plena onada de protestes a bona part del món musulmà per la decisió de Donald Trump d’enviar l’ambaixada israeliana dels EUA a Jerusalem, Orken va anunciar que deixava l’equip, sense arribar a disputar cap cursa, oficialment per “preocupació del seu entorn familiar”. També fan bandera d’acollir al seu si ciclistes que han viscut situacions de repressió política, com l’eritreu d’origen Awet Gebremdhin Andemeskel, que té l’estatut de refugiat polític a Suècia, recentment incorporat.
Ran Margaliot, director esportiu de l’ICA, va dir que havia fet tot el possible per retenir el campió turc i que, en qualsevol cas, li deixaven les portes obertes per tornar quan volgués i “expressar un missatge de pau i coexistència”. Margaliot ha estat l’únic ciclista israelià que, fins ara, ha tingut una certa trajectòria en el pilot professional internacional en el qual va correr, entre altres, amb l’equip alemany Saxo Bank. Retirat prematurament, amb 29 anys va fundar l’Israel Cycling Academy amb l’objectiu de promocionar el seu esport a l’estat hebreu, i generar una base de corredors de nivell. Les primeres aportacions de capital van córrer a càrrec de dos inversionistes i filàntrops jueus, l’israelià Ron Baron i el canadenc Sylvan Adams, que avui figuren com a copropietaris de l’equip.
Un projecte amb pàtina filantròpica i solidària
L’Israel Cycling Academy es va presentar en societat el novembre de l’any 2014 amb la disputa d’un criterium a Jerusalem, que va ser la primera prova reconeguda per la Unió Ciclista Internacional disputada a Israel. El ciclista eslovac Peter Sagan va actuar aleshores com a ambaixador i cara visible de la nova esquadra, tot i que els seus vincles amb l’equip no han anat més enllà. Aquella primera formació estava integrada bàsicament per ciclistes israelians, eslovacs, txecs i polonesos, i es presentava amb una filosofia formativa, amb l’objectiu d’obrir acadèmies de ciclisme per a joves valors, no només a Israel sinó també a altres països on aquest esport o és minoritari o no compta amb prou suport institucional: de fet, ja des del primer moment, l’ICA va obrir dues escoles d’aquesta mena, a Bet Shemesh (a Israel) i a Zimira (Eslovàquia). Es va anunciar la intenció d’obrir-ne més, a Sud-amèrica o a l’Àfrica, però de moment la cosa ha quedat aparcada.
L’objectiu no amagat de l’ICA és arribar a córrer el Giro, la Vuelta i el Tour de França amb vista a la temporada 2020, amb la intenció proclamada de convertir-se en un “ambaixador d’Israel al món”
A la seva pàgina web s’insisteix molt en la idea que, a diferència dels equips ciclistes tradicionals, finançats mitjançant el patrocini de marques comercials, en aquest cas “som l’únic equip el pressupost del qual prové de la filantropia”. En aquest sentit, el seu model recorda llunyanament el de la Fundació Ciclista Euskadi, fundada als anys 90 per Mikel Madariaga per donar un cop de mà al ciclisme formatiu al País Basc, i que durant uns anys va disputar proves d’envergadura del circuit UCI com el Tour França, amb el nom comercial d’Euskaltel.
Tal com va passar amb l’equip basc, en el cas de l’ICA les proclames inicials de ser un espai de suport al ciclisme de base van quedar arraconades per la temptació de forjar un equip professional de nivell i córrer amb el més granat del pilot internacional. De cara a l’actual temporada l’Israel Cycling Academy ha aconseguit la categoria d’equip UCI Pro, que li permet disputar proves de nivell del circuit europeu, gràcies a fitxatges de corredors de llarga, com l’alacantí Rubén Plaza (nascut a Ibi, l’Alcoià) que, amb 38 anys, exerceix de cap de files oficiós de l’equip; el belga Ben Hermans o l’italià Kristian Sbaragli. A la plantilla, conformada amb un pressupost de 5 milions d’euros, hi ha actualment representades setze nacionalitats de tots els continents. A les proves de caràcter exòtic com la Vuelta a San Juan (a l’Argentina) o la Volta a Taiwan (on recentment ha obtingut la primera victòria de l’any, mijtançant el colombià Edwin Ávila), l’ICA ha aconseguit forjar un calendari ambiciós, amb curses de prestigi com la Tirrè-Adriàtic, la clàssica Milà – San Remo i una presència continua a la Península ibèrica, des de la Mallorca Challenge, passant per la Volta a Múrcia i Almeria, la Vuelta a Andalusia, la Volta a la Comunitat Valenciana i, aquests dies, la Volta Ciclista a Catalunya.
Però la cirereta del pastís va arribar amb la invitació per estar a la línia de sortida de l’edició d’enguany del Giro d’Itàlia, que es va anunciar el passat més de gener però que ja es donava per feta des de tres mesos abans, quan l’organització de la prova italiana va anunciar, davant la sorpresa general del món del ciclisme, que el Giro 2018 s’iniciaria amb tres etapes disputades el territori israelià, abans d’embarcar-se cap a la península italiana. L’objectiu no amagat de l’ICA és arribar a córrer el Giro, la Vuelta i el Tour de França amb vista a la temporada 2020, amb la intenció proclamada de convertir-se en un “ambaixador d’Israel al món, i promocionar-lo com un destí turístic en general, i particularment per als entusiastes del ciclisme”.
La presència de l’ICA per les carreteres de l’Estat espanyol i dels Països Catalans ha anat aixecant polseguera. Durant la Vuelta a Andalusia, la coordinadora Palestina amb Andalusia i agrupacions polítiques com Podem i Participa Sevilla, es van pronunciar en contra de la presència d’un equip “finançat pel govern d’Israel, un estat responsable de nombroses vulneracions dels drets humans condemnades per l’ONU”. Igualment, durant la celebració de la Volta a la Comunitat Valenciana, el BDS del País Valencià va publicitar també un comunicat en el qual denunciava que l’Israel Cycling Academy “contravé el dret internacional participant en carreres als territoris ocupats il·legalment el 1967 i colonitzats a partir d’eixe moment” i també que es tracta d’un “equip utilitzat per les autoritats israelianes per donar una imatge de normalitat pel món”, una “estratègia que també utilitzava la Sud-àfrica de l’apartheid”. Les campanyes del BDS emmarquen la irrupció de l’equip ICA i l’aposta per dur el Giro d’Itàlia a Israel en el marc d’un intent de l’Estat d’Israel de blanquejar la seva condició d’Estat d’apartheid i la seva sistemàtica violació del dret internacional i dels Drets Humans a través de la cultura i l’esport”.
Un dels copropietaris de l’equip ICA, Sylvan Adams, també presideix el comitè organitzador del què s’ha anomenat el ‘big start’ del Giro d’Itàlia a Israel, que ha estat finançat amb 12 milions pel Govern de Tel Aviv
Des de l’esquadra israeliana es defensen de les campanyes reproduint l’argumentari que són un equip obert a tota mena de nacionalitats i formes de pensar, que volen transmetre un missatge de concòrdia al món i que són una iniciativa “en un 90%” privada, sense suport de cap govern. Respecte al darrer punt, cal matisar que un dels copropietaris de l’equip, Sylvan Adams, també presideix el comitè organitzador del què s’ha anomenat el big start del Giro d’Itàlia a Israel, un projecte treballat des de diversos anys i estretament vinculat a l’evolució de l’equip ciclista. En aquest cas sí que el Govern israelià ha hagut d’aportar una quantitat que ronda els 12 milions d’euros per tal que la prova italiana viatgi fins a l’altra punta del Mediterrani.
Jerusalem a seques
Les tres etapes israelianes del Giro s’emmarquen en els fastos de celebració del 70è aniversari de la fundació de l’Estat hebreu, proclamat per l’ONU l’any 1948. Més enllà de les dues etapes en línia (Haifa – Tel Aviv, de 167 km, i Beer’Sheva – Eliat, de 202 km) destaca pel seu caràcter simbòlic el pròleg inaugural de la cursa, que recorrerà Jesursalem diversos carrers de Jerusalem Oest, en una contrarrellotge individual de 9,7 km. El passat més de desembre diversos ministres de l’actual govern de Benjamin Netanyahu van amenaçar públicament que l’executiu israelià es desvincularia del tot de l’impuls a la prova si l’organització del Giro no retirava el terme “Jerusalem Oest”, tal com fins aleshores s’anunciava l’etapa a la publicitat corporativa i la web de l’esdeveniment. Cal tenir en compte que l’àrea Oest de Jerusalem és la part annexionada des de la fundació de l’Estat jueu, d’on en va ser expulsada bona part de la població palestina, mentre que la part Est va estar a mans jordanes fins el 1967, quan Israel se la va annexionar en una campanya militar. El Consell de Seguretat de l’ONU, a través de la Resolució 242 de novembre del 1967, va exigir que l’Estat d’Israel es retirés dels Territoris Ocupats el 1967, incloent-hi Jerusalem Est, una resolució incomplerta sistemàticament per l’Estat jueu durant els últims 50 anys. Amb tot, l’organització del Giro va cedir a les pressions i, des de fa uns mesos, a la difusió de l’etapa es parla de “Jerusalem” a seques. El canvi de denominació es produïa, significativament, enmig del ressorgiment de la reivindicació de la ciutat santa com a capitat històrica de l’Estat jueu, arran de l’anunci del trasllat de l’ambaixada dels EUA.
Unes 120 organitzacions de defensa dels drets humans d’arreu del món han posat en marxa una campanya per reclamar a la cursa italiana que es desdigui de fer rodar els tubulars en un “estat d’ocupació que viola sistemàticament els drets humans del poble palestí i el dret internacional”, denunciar que la decisió de dur el Giro a Israel servirà per “encobrir l’ocupació d’Israel i les polítiques racistes contra la població palestina” i “ajudarà a exacerbar el sentiment d’impunitat del govern israelià” amb “el poble palestí i els seus drets reconeguts per l’ONU”, així com “ajudarà a consolidar el reclam de la sobirania israeliana sobre la ciutat” de Jerusalem. El manifest de la iniciativa l’han firmat, entre altres personalitats, el lingüista nord-americà Noam Chomsky, els ex relators de l’ONU John Dugard i Richard Falk i diverses eurodiputades italianes.
