Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

L’al·lot que cantava rap entre bales de palla

/ Arxiu

Quan es va començar a sentir el seu nom pels ambients alternatius de Ciutat, en Valtònyc encara feia cara de nin. I no lluïa cap pèl al mentó.

– Hi ha un al·lot de Sineu que fa rap en mallorquí i és un crack – record que deia, emocionat, l’activista palmesà David Pujol.

I explicava com l’havia vist en combat contra en Mateu Xurí, mestre de glossadors. La paraula improvisada amb dues pells diferents: Glossa versus Rap.

Era l’any 2011, potser ja el 2012, i la promiscuïtat de Valtònyc amb la glossa seduïa els independentistes de l’illa. Un al·lot que connectava un cant ancestral mallorquí amb el rap foraster. I amb tota la barra del món, motherfucker! No hi havia gaires precedents. Per a molts, va ser una esperança per la nostra llengua. Potser fins i tot una esperança en la batalla per la supervivència de la identitat mallorquina: era possible fer pinta quillo i estimar-se la terra. Era possible importar cultures de fora de l’illa i no per això caure en l’autoodi.

Pareix una evidència, allò que acab de dir, però José Ramon Bauzá havia arrasat tan fort a les eleccions de 2011, que es va permetre una la legislatura de sagnies contra el català. Anys de trinxeres poètiques en les nits de l’Obra Cultural Balear (OCB), escridassades a cada acte que feia el Govern, dies en els que va (a)parèixer una petita primavera mallorquina, sortint de la redacció per comparèixer a la barra del Pinzell i el Siset.

Per a molts, Valtònyc va ser una esperança per la nostra llengua. Potser fins i tot una esperança en la batalla per la supervivència de la identitat mallorquina: era possible fer pinta quillo i estimar-se la terra

I anys durs contra tota dissidència, afegesc, que acabava imputada i als Jutjats de via Alemanya. Perquè hi va haver un temps que cada setmana tocava anar a via Alemanya. Per la porta de davant, a donar suport quan els imputats entraven a declarar. Per la porta de darrere, a fer guàrdia fins que amollaven els detinguts. I puny enlaire, pujaven la mateixa rampa que Iñaki Urdangarin i tants altres corruptes popularitzarien a tot l’Estat.

Ja des del seu nom, Joan Miquel Arenas, camarada Arenas, amb un aire més comunista que independentista, tot i que amb bona relació amb Arran (llavors Maulets), perquè a Mallorca –especialment, sota governs bauzanians– era difícil no fer pinya. I l’espai de la dissidència, desenganem-nos, no és tan ample. Fou en aquell temps quan Campos va denunciar el propi Valtònyc pel seu tema Círcol Balear. “Jorge Campos se mereix una bomba de destrucció nuclear”. Valtònic tenia 17 anys. Qui no ratificaria aqueixes paraules?

Campos va denunciar en paral·lel els joves de Maulets, en un altre memorable judici, malgrat que la jugada no li sortí bé. O millor dit: aconseguí notorietat, per mor de dur deu joves –i adolescents- a la barra. Però no arranjà la condemna que esperava, ja que tot quedà en un delicte de faltes. És ara, avui mateix, quan s’acaba de cobrar la seva presa. La de Joan Miquel Arenas, Valtònyc.

Jorge Campos va denunciar el propi Valtònyc pel seu tema Círcol Balear. “Jorge Campos se mereix una bomba de destrucció nuclear”. Valtònic tenia 17 anys

Anàvem als seus concerts en les nits tropicals d’estiu. Record sa Pobla, celebrant els 10 anys de l’assemblea de Pinyol Vermell en un polígon a les afores del centre. Els cubates servits al maleter i els tassons de festes majors ja passades.

“Hi ha un al·lot de Sineu que fa rap en mallorquí i és un crack!”, m’havien dit. Cantaven a les cotxeries. O entre bales de palla, depèn el dia. Swing i Valtònyc. Dos cantants foravilers. Una clotellada que et desperta. A la redacció del Diari de Balears ja ens havia arribat un exemplar del seu primer disc, Rap Rural. Bases de hip hop, notes de folk, sons de jazz… “I que reivindiquen l´ús del mallorquí com a llengua “d’expressió”, defensaven ja aleshores.

Avui ja no és aqueix al·lot dels primers combats amb en Xurí. Només cal veure’l al Parlament de Catalunya, en aquella roda de premsa amb Fermin Muguruza i alguns diputats d’esquerres, com aferra el faristol amb les mans. Pareix tenir la força de Durruti als seus braços: Està a punt de rompre’l.

Potser ha de deixar la fruiteria on actualment fa feina. Working class que no ha fet diners amb la música, sinó que l’ha viscuda, l’ha suada i l’ha batallada

És la mini gira pel Principat que el duu a fer concerts a Badalona, tot envoltat d’altres músics imputats; mentre la CUP de Barcelona reprodueix les seves lletres a un fanzine editat amb motiu de Sant Jordi. El judici és a punt d’arribar. Després arribarà la condemna, el recurs davant el Tribunal Suprem. I avui, la confirmació de la sentència.

Potser ha de deixar la fruiteria on actualment fa feina. Working class que no ha fet diners amb la música. Ja abans dels vint, destacava en l’escena musical mallorquina. No ha fet diners; sinó que l’ha viscuda, l’ha suada i l’ha batallada, la música. Va filtrar una extravagància, que havia donat els doblers de la caixa de resistència a Puigdemont i la CUP. Tot d’una obrí portades dels digitals. No era cert. Només volia trolejar-los. I es xapava el cul.

Entrarà a la presó? Talment s’està activant la repressió a l’Estat, potser l’hem d’anar a visitar a un altre país centre-europeu.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU