L’Audiència Nacional (AN) espanyola va signar ahir l’auto d’arxiu de la primera fase de l’Operació Pandora, on van ser detingudes onze persones i van ser escorcollats un total de catorze immobles el 16 de desembre de l’any 2014. Aquell dia, un operatiu format per 700 agents dels Mossos d’Esquadra van executar la que seria la primera operació contra el moviment llibertari de les diverses que s’han produït durant els darrers anys. Malgrat els recursos policials destinats durant aquests anys, l’auto d’arxiu afirma que “no s’han esbrinat fets nous que puguin ser estimats com indicis suficients que sostinguin la sospita policial que aquestes persones poguessin estar duent a terme determinades activitats al si de moviments anarquistes o grups terroristes”.
Després d’un mes i mig totes les empresonades van quedar en llibertat condicional un cop abonades sengles fiances de 3.000 euros per cadascuna de les activistes
Fruit d’aquella ràtzia, set de les onze persones detingudes van ser empresonades preventivament a centres penitenciaris madrilenys, emprant a la interlocutòria justificacions per decretar l’ingrés a presó com ara l’ús del servidor Riseup.net o la lectura del llibre ‘Contra la democràcia’. Després d’un mes i mig totes les empresonades van quedar en llibertat condicional un cop abonades sengles fiances de 3.000 euros per cadascuna de les activistes. En aquell moment, el jutge també va decidir aixecar el secret de sumari i actuacions demanat pels Mossos, malgrat que durant tot aquest temps les onze detingudes han viscut sota la pressió de mesures cautelars com haver de signar un cop al mes als jutjats o tenir prohibit sortir de l’Estat.
L’operatiu policial el va ordenar l’aleshores magistrat del jutjat central d’instrucció 3 de l’AN, Javier Gómez Bermúdez, a petició de la policia catalana. Els Mossos d’Esquadra van rebentar l’accés principal de l’històric centre okupat Kasa de la Muntanya i van escorcollar l’edifici durant més de dotze hores, retenint les seves habitants a l’interior, tal com va relatar en primera persona un dels propis afectats. A més de fer-se amb nombrosa documentació personal, els van requisar telèfons mòbils, ordinadors portàtils i tots els aparells informàtics que van trobar al seu pas, efectes personals que després de l’arxivament de la causa seran reclamats per tal de ser recuperats.
Aquell dia els Mossos també van irrompre a l’Ateneu Llibertari del Palomar i a l’Ateneu Anarquista del Poble-sec, però cap de les detencions es va produir en aquests espais col·lectius sinó que es van fer efectives en domicilis particulars. Tanmateix, els policies de la Divisió Central d’Informació (actualment Àrea Central d’Informació) es van endur nombrós material que encara no ha estat retornat tot i no haver servit per tirar endavant la causa. L’operatiu va tenir un fort ressò públic i es van produir mobilitzacions en solidaritat amb les detingudes tant a Barcelona com a altres indrets de l’Estat espanyol.
Ramon Espadaler, membre de l’extinta UDC i exconseller d’Interior, va afirmar que l’operatiu tenia com a objectiu desarticular el “terrorisme anarquista”, versió que els mitjans van difondre de forma acrítica
Actualment és la jutgessa Carmen Lamela qui instrueix la causa i qui ha signat la interlocutòria d’arxiu, en ser la substituta de Gómez Bermúdez, traslladat a França per exercir les funcions de jutge d’enllaç de l’AN amb el Tribunal Correccional de París. L’operació policial d’ara fa dos anys i mig es va fer sota comandament del Conseller d’Interior Ramon Espadaler –dirigent de l’extinta Unió Democràtica de Catalunya (UDC)–, que va afirmar que l’operatiu tenia com a objectiu desarticular una presumpta organització de “terrorisme anarquista”, versió que la majoria de mitjans de comunicació van difondre de forma acrítica.
El sumari es va obrir a instàncies dels Mossos d’Esquadra i en l’auto de sobreseïment Lamela critica durament les investigacions dutes a terme pel cos:”Tot i el temps transcorregut, gairebé tres anys, i malgrat els diversos i successius telèfons intervinguts i els informes de tot tipus que han sigut compilats, l’únic resultat obtingut pels investigadors és la comprovació que els investigats es relacionen amb persones del col·lectiu anarquista”. El mateix document judicial afirma que les onze detingudes es relacionaven amb “persones que han estat condemnades per la seva pertinença als Grups Anarquistes Coordinats (GAC)”, afirmació errònia, ja que la mateixa AN no va considerar el GAC com una organització terrorista en l’única sentència en la qual s’ha hagut de pronunciar sobre aquest constructe policial: el processament de les anarquistes Mónica i Francisco.
Totes les detingudes estaven acusades d’integració a organització criminal amb finalitat terrorista, malgrat això la jutgessa afirma que la investigació es basa en “afirmacions genèriques que no troben cap base objectiva en el contingut de les converses que s’han anat facilitant”. La decisió judicial encara no és ferma i definitiva donat que la Fiscalia pot presentar recurs contra l’arxivament, tot i que no sembla previsible després que no procedís a tal extrem en l’arxiu de la segona part de l’Operació Pandora, acordat el passat mes de juny.
