Llibertats

Les anarquistes Mónica i Francisco sortiran de presó per ser expulsades de l'Estat espanyol

La mesura es farà efectiva els pròxims dies i comporta la prohibició de tornar per un període de vuit anys. Han passat tres anys i tres mesos empresonades sota l'acusació d'haver col·locat un artefacte explosiu a la basílica del Pilar de Saragossa
Manifestació de suport a Mónica i Francisco celebrada a Sant Andreu de Palomar el passat mes de març, abans de l'inici del judici a l'Audiència Nacional espanyola
Antonio Cacio
14/02/2017

Mónica Caballero i Francisco Solar quedaran en llibertat durant els pròxims dies, després que la secció quarta de la sala penal de l'Audiència Nacional (AN) espanyola –la mateixa que les va condemnar– acordés substituir l'any i tres mesos de pena de presó que els quedava per complir per la seva expulsió de l'Estat espanyol.

Mónica i Francisco estan a les presons d'Estremera i Villabona, centres des d'on seran directament traslladades a l'Aeroport de Barajas per fer efectiu el decret d'expulsió a Xile

Caballero va rebre la notícia a la presó d'Estremera i Solar a la de Villabona, centres des d'on seran directament traslladades a l'Aeroport de Barajas un cop la policia encarregada d'estrangeria faci efectiva d'ofici l'execució del decret d'expulsió a Xile, estat d'on són originaris. Tenen un termini d'un mes però segons un dels advocats de la defensa, José Luís Galán, "la mesura no hauria de trigar més d'una setmana en aplicar-se".

Un cop pugin a l'avió Mónica i Francisco quedaran en llibertat i no podran tornar a l'Estat espanyol per un període de vuit anys. Aquest fet es produeix gràcies al fet que les defenses dels xilens van invocar a l'article 89 del Codi Penal, que permet que les penes de més d'un any de presó contra persones sense nacionalitat espanyola es puguin substituir per l'expulsió del país. En casos com aquest, on es considera que la gravetat dels delictes és major, la justícia requereix que les condemnades hagin complert dos terços de la pena per tal de permetre l'aplicació d'aquesta mesura.


Periple entre presons i tribunals

El 13 de novembre de l'any 2013, Mónica Caballero i Francisco Solar van ser detingudes junt amb tres persones més a la ciutat de Barcelona. L'operació l'ordenava l'Audiència Nacional (AN) espanyola i estava coordinada per la Comissaria General d'Informació del Cos Nacional de Policia, que perseguien amb les seves investigacions les presumptes responsables de la col·locació de dos artefactes explosius: un fallit a la Catedral de l'Almudena de Madrid i un altre a la Basílica del Pilar de Saragossa.

Mónica i Francisco van ser empresonades preventivament, mentre que la resta de les detingudes van quedar en llibertat. Les dues activistes anarquistes d'origen xilè van ser dispersades a diferents presons de l'Estat espanyol, van veure com els restringien les comunicacions i com eren confinades en el règim FIES, de màxim control i vigilància penitenciaria.

Francisco i Mónica a través de la pantalla de plasma de l'AN des d'on la Directa va seguir el judici el passat mes de març / Sergi Frau

 


Passat el període de dos anys en presó preventiva, l'AN va decidir ampliar en dos anys més la seva situació d'excepcionalitat –empresonades sense judici– el 30 d'octubre de 2015, just dos dies després de la segona fase de l'Operació Pandora. Aquesta coincidència és rellevant pel fet que durant el judici de Mónica i Francisco els informes policials i la fiscalia van abonar la tesi de l'existència d'una organització informal anarquista amb suposades "finalitats terroristes" anomenada GAC/FAI/FRI. Segons la policia, les detingudes en les operacions Piñata, Pandora I i II també formarien part d'aquest entramat que finalment els mateixos tribunals van considerar fictici.

El judici contra les dues anarquistes es va celebrar finalment entre els dies 8 i 10 de març de 2016 a les noves instal·lacions de l'AN a San Fernando de Henares (Madrid). La fiscalia, representada per Teresa Sandoval, demanava per les activistes una condemna de 44 anys de presó pels delictes de pertinença a organització criminal amb finalitats terroristes, estralls, lesions i conspiració per a la comissió d'un altre delicte d'estralls terroristes, aquest darrer motivat per la sospita policial que preparaven una acció contra el Monestir de Montserrat.


El Suprem esmena l'AN

La secció quarta de la sala penal, presidida per la polèmica magistrada Ángela Murillo, va desestimar finalment la tesi de l'organització terrorista, que podria haver condicionat negativament el desenvolupament processal de les encausades per les operacions Pandora i Piñata. Tanmateix, la defensa de les anarquistes va denunciar la "parcialitat de la investigació policial i el procediment judicial" i va criticar durament en seu judicial els informes policials i la cobertura mediàtica, les quals al seu entendre "vulneraven la presumpció d'innocència" de les acusades.

Manifestació solidària amb les anarquistes el passat mes de març a Barcelona / Antonio Cacio

 


Tot i que l'acusació particular va rebaixar la seva petició de penes i que Mónica i Francisco van negar totes les acusacions menys la de ser militants anarquistes, totes dues van ser condemnades a 12 anys de presó: cinc anys per un delicte consumat de lesions terroristes i set anys més per un altre de danys terroristes consumats, a més de la interposició d'una indemnització de 22.775 euros a la persona ferida a l'oïda per l'explosió del Pilar, de 182.601,75 euros al Cabildo de Saragossa, institució que es va fer càrrec econòmicament dels desperfectes de la deflagració i de la meitat dels costos del procediment judicial.

El recorregut judicial del cas no va acabar aquí perquè les defenses de les anarquistes van recórrer la sentència al Tribunal Suprem. El passat mes de desembre aquest va corregir la sentència de l'AN agrupant en un únic acte els delictes comesos per totes dues i rebaixant la pena de presó a quatre anys i mig per cadascuna. Aquest fet es va produir gràcies al fet que el Suprem va estimar que els delictes de danys i lesions terroristes no es computessin per separat com si fossin fruit de dues accions diferents sinó que s'interpretessin com "concurs ideal", figura penal que s'aplica quan un sol fet dut a terme per un mateix subjecte constitueix dos o més delictes i es considera tot com una única unitat delictiva. La indemnització pels desperfectes de la detonació també va ser rebaixada en 40.000 euros en considerar l'alt tribunal que no hi havia proves que els danys es projectaren sobre béns de valor històric o cultural.


Tornada a la persecució xilena

Mónica i Francisco van arribar a Barcelona l'any 2012 procedents de Xile, després de ser absolts en un procediment judicial que es va anomenar Cas Bombes i que va portar les encausades a patir un continu fustigament policial i mediàtic. Aquest procés es va obrir arran d'una investigació policial sobre una sèrie d'atemptats reivindicats per grups anarquistes i va portar entre reixes a Mónica i Francisco, que van complir un any de presó preventiva.

Les dotze persones encausades al Cas Bombes sota l'acusació d'haver participat en la col·locació d'una trentena d'artefactes incendiaris entre els anys 2006 i 2009 a Xile van ser absoltes per manca de proves

En total van ser dotze persones encausades sota l'acusació d'haver participat en la col·locació d'una trentena d'artefactes incendiaris entre els anys 2006 i 2009 a Xile. Els atacs van tenir com a objectiu entitats bancàries, temples, restaurants i fins i tot l'Agència Nacional d'Intel·ligència, però totes les encausades van ser absoltes en considerar el tribunal que no hi havia proves suficients contra elles. El Suprem xilè va corroborar la sentència i la fiscalia i el Ministeri de l'Interior xilens van ser condemnats en costos.

La reacció a Xile no s'ha fet esperar i el subsecretari d'Interior Mahmud Aleuy ha afirmat a la premsa que "estudiaran les mesures que prendran", després de mostrar la seva preocupació i de tractar l'alliberament i retorn de les anarquistes en el darrer comitè policial del Palau de la Moneda. En canvi, col·lectius anarquistes del país andí que han dut a terme accions de suport a la parella durant els darrers anys, estarien preparant una benvinguda a Mónica i Francisco, que un cop a Xile no tindran cap causa pendent més que continuar la seva lluita per l'anarquia.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: