La caixa de Pandora i el periodisme

Roger Vilalta, periodista que escriu a l'observatori dels mitjans de comunicació de Media.cat i és membre del Grup Barnils, analitza el tractament de l'operació Pandora als mitjans de comunicació
Roger Vilalta 17/12/2014

Hi ha ocasions en què un esdeveniment d’actualitat té la virtut de deixar al descobert rutines de treball periodístic habitualment ocultes. L’operació Pandora ordenada per l’Audiència Nacional i executada ahir pels Mossos d’Esquadra, sens dubte, és una d’elles. Amb el matiner i succint comunicat policial on s’afirmava que es duia a terme una operació contra el terrorisme anarquista a diversos locals i domicilis, la maquinària mediàtica es posava en marxa amb celeritat.

Deixant de banda el seguiment immediat i, alhora, intensiu i proper que en va fer la Directa, el 3/24, l’Ara, La VanguardiaVilaweb, El Periódico i El Punt Avui van ser els més matiners. I en aquelles primeres informacions sobre l’operació, tan sols Vilaweb va aplicar la mínima reserva exigible amb l’ús –insuficient, tanmateix– de les cometes. A la resta, a banda del més genèric “operació antiterrorista” del 3/24, el protagonista absolut dels titulars inicials va ser el terrorisme anarquista, escrit literalment així, amb l’article definit i sense cometes ni presumpcions de cap mena; vaja, exactament tal com ho havia redactat l’àrea de comunicació dels Mossos en el seu comunicat. Mereix una menció especial, per cert, el primer titular d’El Periódico. Caldrà conservar el seu “Cop al terrorisme anarquista a Catalunya” amb cura per a una posterior –i presumiblement enrojoladora– revisió.

Però, amb l’hora del cafè, arriba la pausa. Amb la pausa, la màquina s’humanitza i, amb ella, el seu treball. Presumptament. Tres o quatre hores després de l’inici de l’operació a la Kasa de la Muntanya i del primer comunicat dels Mossos, d’altres mitjans abordaven la matèria. És un interval de temps suficient perquè qualsevol maquinària comunicativa hagi pogut posar en quarantena el concepte terrorisme anarquista. Sabem d’accions prèvies que el justifiquin? Si és així, n’hem informat anteriorment a la nostra audiència? Aportem, per tant, aquesta informació relacionada? Entenent, suposo, que la motivació oficial d’operació antiterrorista no estava suficientment fundada, eldiario.es es va limitar a titular la peça amb una fidel descripció dels fets (escorcoll d’espais llibertaris en una operació contra anarquistes). El PaísPúblico, en canvi, informaven de l’operació –insisteixo, en una hora més reposada– seguint el redactat sense matisos emprat per la policia i l'Audiència Nacional, fórmula a la qual El Mundo afegia unes cometes.

I el 3/24 –ai el 3/24!–, cap a quarts d’onze, continuava tractant el terrorisme anarquista com si fos un fenomen permanentment mediàtic i, fins i tot, il·lustrava el tuit que enllaçava amb la notícia amb una imatge de l’intent de desallotjament de la Kasa de la Muntanya de fa tretze anys, segurament la millor prova del descomunal arxiu informatiu que deu haver generat l’activíssim terrorisme llibertari. Quedem-nos amb aquestes dades, però: canal públic d’informació non-stop, quatre hores després d’iniciada l’operació, reproducció de la idea base de la nota oficial dels Mossos, imatge de 2001.

 

Reacció a les xarxes i periodisme d'Estat
La xarxa va reaccionar amb contundència davant les transcripcions acrítiques generalitzades dels mitjans massius. Una insistent contundència que, juntament amb l’arribada de més dades i amb el presumpte ús d’un mínim sentit crític a les redaccions, devia motivar la tirallonga de modificacions en les informacions que es van anar produint al llarg del dia (queda el rastre d’algunes URL com a prova del tractament inicial): alguns titulars ja no parlaven d’operació contra el terrorisme anarquista, sinó contra grups anarquistes (Ara, El Punt Avui, El Mundo); en d’altres, s’hi descobria l’apassionant món de les cometes (La Vanguardia, 3/24); Público canviava terrorismo per movimiento i El Periódico rectificava el seu vergonyós titular inicial amb un correcte “Operació policial contra anarquistes acusats de terrorisme”. I El País, tot i que més tard va suavitzar el missatge inicial, avui tira pel dret i afirma amb rotunditat que els detinguts van posar bombes a caixers i catedrals, que pertanyen a una organització anarquista i que estan vinculats al moviment okupa.

Andreu Barnils, en un gran article autocrític a Vilaweb, afirmava que, allà on alguns “han vist terrorisme anarquista, d'altres hi hem vist periodisme d'Estat”. En alguns casos, com en l’exemple d’El País, és innegable la voluntat permanent de criminalització dels moviments llibertaris i, en general, del món que acostumen a titllar d’antisistema. La Vanguardia, La Razón i altre cop El País, amb unes peces de context que, com apuntava Media.cat en el seva anàlisi d’urgència, ahir reforçaven l’existència d’aquest nostrat terror llibertari únicament a partir de fonts policials o judicials, avalarien la tesi. El més trist, però, és constatar que ni la irrupció d’una noció socialment inexistent com terrorisme anarquista va fer disparar, d’entrada, les alertes de la mínima prudència, del mínim rigor i de la mínima professionalitat a molts mitjans.

Per tant, sí, l’operació Pandora despulla el periodisme d’Estat. També despulla, però, les greus mancances del periodisme de rabiosa actualitat. I, sobretot, despulla un periodisme de font eminentment oficial, un periodisme que no només beu i viu d'aquestes fonts, sinó que s’hi ofega amb monòtona irreflexió. Un periodisme, a més, greument afectat per l'existència d'unes redaccions cada cop més precaritzades i que s’ha anat avesant a la conversió automàtica en notícia de les informacions generades a les àrees de premsa –millor, de relacions públiques– de governs, cossos policials, grans firmes empresarials i financeres o d’aquella troica que governa sense haver estat escollida democràticament.

L’operació Pandora destapa, paradoxalment, la caixa que du el mateix nom. I, de dins, en surt un periodisme massiu que, en essència, continua interpretant la mateixa partitura de la informació vertical i unidireccional, aliè als avisos de fons que li llença la xarxa cada cop que el modela, aliè a la nova tonada regeneradora que commociona tot el món institucional sense excepció, del qual –per molt que la seva colossal miopia li ho impedeixi captar– és membre de ple dret.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades