El veïnat de Barcelona, València i Palma està cridat aquest dissabte 12 de maig a concentrar-se contra “el model de gentrificació de la ciutat que expulsa al veïnat dels barris, fomentant la sobre-explotació turística”. A Barcelona, la concentració ha estat convocada per Barcelona No està en Venda, una plataforma integrada per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), el Sindicat de Llogateres, l’Associació de Barris per un Turisme Sostenible i fins a una quarantena de col·lectius i sindicats de barri i associacions veïnals, que es va donar a conèixer el gener del passat 2017, amb una ocupació pacífica de La Rambla coincidint amb l’aprovació al plenari de Barcelona del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT). La convocatòria és a les sis de la tarda, als Jardinets de Gràcia, amb un recorregut que no s’ha fet públic, però que les convocants anuncien que passarà per alguns llocs emblemàtics “de les polítiques neoliberals, dels fons d’inversió i dels grans tenidors que controlen la ciutat”.
A València, la iniciativa corre a càrrec d’Entrebarris, un aglomerat de col·lectius i associacions veïnals presentat el novembre passat davant de l’alerta per l’apujada de preus dels lloguers insostenible en molts barris de la ciutat. La convocatòria, difosa a través de les xarxes amb l’etiqueta #vlcnoesven, és al Pont de les Flors, a partir de les 12 del migdia, indret en el qual s’anuncien tallers, actuacions teatrals, un dinar popular, una cercavila i altres activitats durant bona part de la jornada.
Les protestes plantegen un seguit d’exigències, entre les quals la del foment per part de les autoritats d’un turisme no massificat i respectuós amb la convivència veïnal
Al seu torn, a Palma, la protesta s’ha impulsat al voltant de l’assemblea veïnal Ciutat per a Qui l’Habita, nascuda el febrer passat “per donar resposta als efectes devastadors de la turistització de la ciutat”. La cita és al passeig del Born a partir de les 12 del migdia.
En altres ciutats de l’Estat, especialment afectades per la pressió turística i de l’especulació immobiliària, om ara Madrid, València, Pamplona, Granada, Las Palmas, Gijón, Sevilla o Màlaga, s’han convocat també accions de protesta durant el dia de demà, amb l’etiqueta #nosevenden12M.
Les protestes plantegen un seguit d’exigències, entre les quals la del foment per part de les autoritats d’un turisme no massificat i respectuós amb la convivència veïnal, un espai públic planificat no únicament amb vistes al negoci, que s’aturi la destrucció del comerç de proximitat i de barri, promoure polítiques que posin fre a la contaminació generada per l’ús de vehicles privats i de grans creuers. També n’hi ha d’altres que van més enllà de l’aspecte veïnal i tenen a veure amb els drets i llibertats, com la derogació de la llei mordassa, el foment de la igualtat efectiva de gènere i, en el cas concret de València, que s’acabin les ràtzies policials i expulsions de persones en funció del seu origen o aspecte ètnic.
Inquilines desprotegides
Per damunt de tot, però, les diverses convocatòries de demà exigeixen la derogació de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) estatal vigent. Alhora, segons es posa de manifest des de Barcelona No Està en venda, cal fomentar unes polítiques d’habitatge que assegurin “contractes estables, amb renovació automàtica excepte quan hi hagi necessitat familiar de primer grau de la propietat, cap desnonament més sense alternativa habitacional, acabar amb els privilegis fiscals de les SOCIMIS, que no paguen impost de societats, multar i expropiar tots els habitatges en mans de grans propietaris que hagin estat buits durant dos anys, per fer habitatge públic de lloguer”.
Per damunt de tot, però, les diverses convocatòries exigeixen la derogació de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) estatal vigent i fomentar unes polítiques d’habitatge que assegurin “contractes estables”
Poca gent va alçar la veu quan el 2013 es va aprovar la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per, segons el Govern espanyol, “flexibilitzar i fomentar el mercat de lloguer dels habitatges”. Precisament, va ser pocs mesos després que la banca es veiés obligada a cedir prop de 6.000 pisos per a persones desnonades al Fons Social d’Habitatge estatal. És a dir, justament quan les entitats financeres es veien abocades al negoci del lloguer, el govern de Mariano Rajoy va modificar la llei.
Des d’aleshores, milers de veïnes han estat expulsades de casa seva a Barcelona especialment, però també a l’àrea metropolitana o altres ciutats com València, Mallorca o Eivissa. El capital estranger s’ha desplegat i les empreses inversores han vist un gran nínxol de negoci en el lloguer. Rastregen el territori urbà, avaluen en quin punt es troben els contractes i quin tipus d’inquilines hi viuen -l’edat és un factor important- i decideixen si comprar el bloc sencer per reformar-lo i tornar-lo a vendre o dedicar-lo a pisos de luxe o turístics.
El grup Vertice al barri del Cabanyal i de Saïda de València, Vauras Investment al carrer Leiva o Topal Trade al carrer Roger de Flor de Barcelona, diversos blocs comprats per UISA-SAPI a la ciutat o 250 famílies en mans de Goldman Sachs a Sant Joan Despí. Són un ínfim exemple dels centenars de casos de blocs en mans d’inversores que, quan s’apropa el final dels contractes de lloguer, envien un burofax per informar que no renovaran o en alguna ocasió uns increments de quotes mensuals inassumibles per a les inquilines.
A més, hi ha veïns i veïnes que han denunciat pràctiques de mobbing. Des de l’assemblea Fem Sant Antoni, Vladimir Olivella explicava a la Directa que per buidar els edificis, les empreses utilitzen tot tipus de de procediments: “Oferir diners per abandonar l’habitatge abans d’acabar el contracte, retornar rebuts –sobretot a rendes antigues– o fer mobbing deixant que els edificis es vagin deteriorant, desenvolupant obres molt llargues, no denunciant ocupacions conflictives o pressionant els llogaters”.
Davant d’aquesta crua realitat, també s’ha respost. Neixen assemblees, oficines i sindicats, com Fem Sant Antoni i el Sindicat de Barri Poble Sec a Barcelona o la plataforma ciutadana Entre Barris a València
Però davant d’aquesta crua realitat, també s’ha respost. Neixen assemblees, oficines i sindicats, com Fem Sant Antoni i el Sindicat de Barri Poble Sec a Barcelona o la plataforma ciutadana Entre Barris a València. Des de que va néixer, ara fa un any, el Sindicat de Llogaters de Barcelona, ja ha sumat 1.200 llars afiliades així com diverses entitats, i han realitzat més de 200 assessories. El 90% dels casos de lloguer que arriben, explica Jaime Palomera del Sindicat, “estan marcats per increments abusius de preus o desnonaments invisibles”. La majoria de persones, continua Palomera, es pregunta si és legal que els facin fora quan arriba el burofax i això “demostra el poc legítima que és la llei”.
Malgrat l’organització creixent, moltes persones són expulsades; ho demostren les dades. El 2017, 4.134 llogateres van se expulsades de casa seva al País Valencià, 8.624 a Catalunya i 1.465 a les Illes. Tot i així, en alguns casos, gràcies a l’organització, s’ha pogut jugar un pols amb les empreses i s’han obtingut victòries, com la del bloc de Sant Joan Despí o la del carrer Leiva. “És imprescindible que tothom que viu de lloguer s’organitzi per poder actuar preventivament i endegar negociacions col·lectives que tenen més força”, subratlla Palomera, que assegura que les empreses saben que “no els sortirà gratis intentar expulsar les veïnes i poden acabar fent-se enrere”.
Control del turisme
Especulació immobiliària i turisme van estretament relacionats. Una de les primeres mesures que va prendre BCN en Comú en arribar a l’Ajuntament va ser decretar la suspensió de llicències de tot tipus d’allotjaments turístics, residències per a estudiants i albergs juvenils, mentre elaboraven un nou pla. Així és com el gener del 2017 es va provar el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), que manté la prohibició d’obrir nous Habitatges d’Ús Turístic (HUT) però només a les zones 1 i 2 que comprenen el centre i la primera corona del voltant. Així doncs permet el trasllat de 387 places a la zona perifèrica.
Daniel Pardo, portaveu de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), assegura que el PEUAT “ha estat un pas positiu perquè ha permès que es deixin de concedir moltes llicències”, però alhora el qualifica de “molt insuficient”
Precisament les peticions de llicències s’han disparat a barris com Collblanc, La Torrassa o Santa Eulàlia i l’Hospitalet de Llobregat va frenar la creació, tot i que finalment, ha aprovat una modificació del Pla General Metropolità que fixa que aquest tipus d’habitatge només es podran col·locar en edificis d’ús exclusiu per a aquest fi. En la lluita contra els pisos turístics a Barcelona, el balanç és que fins el juliol del 2017, l’Ajuntament va dictar 2.332 ordres de cessament d’activitat, però només se n’havien acatat 744.
Tal com apunta Daniel Pardo, portaveu de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), l’any i mig d’entrada en vigor del PEUAT “confirma allò que ja sabíem: per una banda, ha estat un pas positiu perquè ha permès que es deixin de concedir moltes llicències que tradicionalment s’haguessin atorgat”, però alhora el qualifica de “molt insuficient” perquè “permet que s’estiguin covant nous projectes adreçats al turisme en barris considerats no turistitzats, no atura la gentrificació dels barris turistitzats i agreuja els problemes ja coneguts de les zones amb més alta concentració de visitants: mobilitat, especialització del comerç i monocultiu de l’oci nocturn”. Des de l’ABTS es continua reclamant una moratòria general de llicències de tota mena d’allotjaments turístics a tota la ciutat de Barcelona.
