Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Membres del València Basquet i el Llevant van participar en la contramanifestació il·legal del 9 d'octubre

Un esdeveniment i un grup a Facebook anomenat "Salvem 9 d’octubre dia de tots els valencians", i una pàgina anomenada "Resistencia valenciana contra el separatismo", foren el lloc de trobada i agitació prèvia per a centenars de persones simpatitzants i militants del blaverisme i l’anticatalanisme / Anmorsigol

Vestits de paisà o amb roba obscura, gorra, ulleres de sol, passamuntanyes o caputxa. Les banderoles lligades a pals, a la cintura, al cap, en forma de barret, o al coll, com si es tractara d’una capa amb super-poders. I comptar amb via lliure per poder instigar i agredir amb total impunitat a tota aquella persona que no semblara massa orgullosa de ser o sentir-se espanyola –i valenciana– durant el passat 9 d’octubre pels carrers de València. Com el dia, que va transitar d’un sol que bramava la tonyina a un gris ennuvolat de matisos molt foscos, el recompte al final de la jornada festiva va ser d’una desena llarga d’agressions, zero identificacions i zero arrests. Aquest balanç encara no ha estat argumentat per Juan Carlos Moragues Ferrer, el responsable d’assegurar la integritat de les assistents a la processó i la manifestació que, tradicionalment, se celebren durant aquesta diada.

Una incògnita similar pesa sobre l’autoria d’aquesta convocatòria il·legal i violenta. Tal i com va passar durant la Transició al País Valencià, on feixistes, conservadors i reaccionaris de tota mena s’uniren per actuar en sintonia, el passat 9 d’octubre una confabulació prèvia entre els sectors anticatalanistes i feixistes valencians va tornar a provar sort. En temps passats, el resultat d’aquests actes, així com la cobertura mediàtica rebuda, haurien estat celebrats pels seus protagonistes com un triomf propagandístic. No obstant això, sembla que la denúncia popular i institucional els ha fet penedir-se d’haver actuat a cara descoberta. Mostra d’això és el comunicat que, just el dia següent, els Ultra Yomus van publicar a les seues xarxes socials: un text breu on asseguraven que ni l’organització ni cap dels seus integrants havia estat protagonista de les agressions i altercats que es realitzaren durant aquell dia. Les imatges, però, demostren tot el contrari.

En temps passats, el resultat d’aquests actes, així com la cobertura mediàtica rebuda, haurien estat celebrats pels seus protagonistes com un triomf propagandístic

Actualment, encara està oberta la investigació per esbrinar quines persones o organitzacions van convocar aquella caça politicoideològica. Segons apuntava Joan Cantarero, periodista especialitzat en extrema dreta, certs indicis que s’han trobat resseguint els rastres de les xarxes socials apunten a dos personatges: Vicente Estruch Cortes i José Antonio García Herrero.

Estruch, també conegut com el Alfarrasí o Cap de pot i excap dels Ultra Yomus, va estar llançant a través de les xarxes socials missatges amenaçadors que apuntaven a l’ús de la violència. Dos dies després de les agressions, també va al·ludir a l’ús d’armes: “Joder con los antisistema ‘fuck police’ y se llevan cuatro varazos y parece que los hayas muerto, cuando vengan los tiros que haran”, piulava.

José Antonio García Herrero –conegut com Pepe Herrero a les xarxes–, agitador anticatalanista que a través del seu canal Onda Fallera, havia cridat a mobilitzar-se contra l’amenaça “catalanista”. El 7 d’octubre publicava a les xarxes un missatge on expressava que “Quiero vivir un momento histórico, el primer año sin estelada por Valencia el 9-0. ¿Cuento con vosotros? Plaza San Agustín 9-X-17”. Durant la marxa de la vesptrada del 9 d’Octubre va estar enregistrant amb el seu mòbil tots els aldarulls i després va difondre que “membres independentistes” volien penjar una estelada de l’estàtua de Jaume I. Aquesta informació va fer que una desena de persones estigueren rodejant el monument durant hores. Herrero també ha cridat a la mobilització contra la manifestació unitària antifeixista del proper 28 d’octubre a València.

La convocatòria va anar més enllà. Un esdeveniment i un grup a Facebook anomenat “Salvem 9 d’octubre dia de tots els valencians”, i una pàgina anomenada “Resistencia valenciana contra el separatismo”, foren el lloc de trobada i agitació prèvia per a centenars de persones simpatitzants i militants del blaverisme i l’anticatalanisme. Un ventall polític que aglutina organitzacions com España 2000 Valencia, el Grup d’Acció Valencianista (GAV), Som Valencians, Ultra Yomus, Defenem Valéncia, Plataforma Valencianista o Avant, entre d’altres.

Així, mentre anticatalanistes i feixistes es barrejaven entre crits i empentes amb la cua de la manifestació legalment convocada, un jove amb una samarreta marró, recolzat a una parada de busos davant de l’Estació del Nord, cridava i amenaçava les manifestants: “catalanistes, traïdors, aneu-se’n d’ací ara, pireu d’ací que aneu a rebre, torneu a casa si no voleu que vos apallissen, vos estem avisant.” Un recull d’imatges a les que ha tingut accés la Directa permeten identificar el jove entre membres i simpatitzants que eixiren en la processó cívica del matí dins del bloc del Grup d’Acció Valencianista (GAV).
Allau de denúncies per corcar la impunitat

El passat 20 d’octubre, pràcticament la totalitat de les víctimes de les agressions durant la passada diada van presentar vora dotze denúncies davant del jutjat de guàrdia de València. Tot i que encara quedarien més denúncies per presentar i alguns agressors per identificar, que encara no s’han fet públics. A través d’uns vídeos inèdits als que ha tingut accés la Directa –i basant-nos en les imatges que diversos periodistes van captar en el moment de les agressions– hem pogut contatar que la majoria de pressumptes agressors son persones vinculades a la Curva Nord i al grupuscle Ultras Yomus, al grup Defenem València i l’altre al partit polític blaver Avant.

El passat 20 d’octubre, pràcticament la totalitat de les víctimes de les agressions durant la passada diada van presentar vora dotze denúncies davant del jutjat de guàrdia de València

En la mateixa línia, alguns representants o càrrecs de diverses entitats culturals del món faller i esportiu, van participar a la contramanifestació il·legal i violenta. Entre els que es van deixar veure dins de la massa que llançava insults i amenaces es troba el vocal de la Unió Esportiva Llevant (Llevant UE), Miguel Ángel Ruiz Sanahuja, també delegat de l’equip filial, Llevant B, i vicepresident de l’Àrea esportiva. Així com el president de l’entitat Interagrupació de Falles, Jesús Hernández Motes. És més, la Interagrupació ha emès un comunicat de suport al seu president. Com a contrapunt, Josep Ynat, secretari general, ha dimitit com a acte de protesta front a la participació d’Hernández en l’escarni del 9 d’octubre. També s’identifica en diverses fotografies i imatges, envoltat de membres del bloc dels Ultra Yomus, l’entrenador en categoria de formació del València Bàsquet José Parra Roig. Aquest, en explicacions a la Directa, ha admès que es trobava a la manifestació, però assegura que no és membre del grup Ultra Yomus i que no va participar en cap acció de violència, que rebutja.

També s’identifica en diverses fotografies i imatges, envoltat de membres del bloc dels Ultra Yomus, l’entrenador en categoria de formació del València Bàsquet José Parra Roig, el qual nega haver participat en actes violents |Arxiu

Un altre dels protagonistes va ser Juan García Sentandreu, històric militant i agitador de l’extrema dreta i el blaverisme. Sentandreu, que va ser retratat per al fotoperiodista Eva Máñez amb un somriure d’orella a orella, va formar part de la Falange, l’Alternativa Universitària, el GAV –que va presidir des de 1994 fins al 2001– o Coalició Valenciana i que, encara ara, alimenta aquests fronts des d’un segon plànol.

D’altra banda, les denúncies interposades per entitats com el Movimiento contra la Intolerancia i la Red Española de Inmigración y Ayuda al Refugiado i per l’Advocacia de la Generalitat Valenciana, així com les investigacions engegades per organitzacions periodístiques, per la Fiscalia Provincial de València i per la Delegació del Govern espanyol al País Valencià –aquesta última, després de la pressió social–, són alguns dels fronts contra la impunitat feixista que es mantenen actius. Pel moment, segons va declarar l’alcalde de València Joan Ribó, els catorze identificats –la majoria de les dades dels quals són desconegudes– només haurien d’anar declarar davant la Prefectura de la policia i, ara per ara, estarien en llibertat. Les denúncies, tant de les víctimes com de diversos organismes, podrien significar un salt en la categorització de les actuacions dels agressors, que podrien passar en un futur a disposició judicial.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
;