Fa poc més d’una dècada, la comarca del Vallès Occidental es va guanyar el malnom, sobretot la conca del riu Ripoll, de ser una «zona de nazis». Les agressions feixistes es repetien setmana sí, setmana també en alguna població vallesana: de Ripollet a Cerdanyola del Vallès, de Barberà del Vallès a Sant Quirze del Vallès, però sobretot a les capitals, Sabadell i Terrassa, i a Castellar del Vallès.
La passivitat política i policial d’aquells moments i la impunitat amb què actuaven els grups feixistes i caps-rapats neonazis van difondre un ambient d’impotència i por. «Eh, catalufos. Guarros de mierda, váis a pillar”. Una frase com a aquesta, dita a crits i amb to amenaçador, era habitual cada cap de setmana en algun racó de la comarca. De dia, grups de joves caps-rapats molestaven i amenaçaven, i de nit, sobretot en cap de setmana, armats amb pals, bats de beisbol o amb canonades de PVC sembraven el pànic entre el jovent dels pobles. Migrants, independentistes, antifeixistes, hardcoretes o skaters, però també alguna veïna que els recriminava quelcom, van convertir-se en l’objectiu de les caceres indiscriminades, de la violència ultra com a forma de diversió i de greus incidents de caràcter racista, xenòfob i catalanòfob, inclosos apunyalaments.
També eren habituals les pintades feixistes a les parets, els adhesius al mobiliari urbà, les concentracions en certs bars per beure cervesa i veure partits de futbol, i la seva presència amb tota l’estètica i simbologia al transport públic o en qualsevol festa popular.
L’any 1999 va ser el punt d’inflexió de les agressions i l’activitat neonazi organitzada a la comarca amb els ‘Fets de Ca n’Anglada. L’any 2003, amb els ‘Fets de Castellar’, el punt àlgid
Les diferents plataformes antifeixistes del Vallès coincideixen en remarcar l’any 1999 com el punt d’inflexió de les agressions i l’activitat neonazi organitzada a la comarca. D’agressions aïllades i puntuals, es va passar a agressions habituals i organitzades. La presència al carrer de caps-rapats neonazis a l’òrbita del partit neofeixista Movimiento Social Republicano (MSR), de les joventuts catalanes d’Alianza por la Unidad Nacional –un partit liderat per l’ultra Ricardo Sáenz de Ynestrillas fill- i de la Llibreria Europa, va ser una constant.
De Terrassa a Castellar del Vallès
Aquell 1999, el 14 de juliol, van tenir lloc els anomenats ‘Fets de Ca n’Anglada’, a Terrassa, quan dotzenes de veïns del barri van atacar els habitatges i els negocis de la comunitat magrebina del barri de Ca n’Anglada, com a suposada venjança per l’agressió d’un marroquí. Durant tres dies, en un ambient de pogrom, les manifestacions xenòfobes es van succeir per tot el barri. En una, un marroquí va ser ferit greument amb punyalades al tòrax. La premsa va publicar aleshores que Pedro Varela, propietari de la Llibreria Europa, hauria estat l’organitzador de dos autocars que van traslladar dotzenes de neonazis a Terrassa. Molts van acabar després a l’òrbita de Plataforma per Catalunya (PxC).
Les agressions a la Zona Hermètica de Sabadell, àrea de discoteques, van augmentar exponencialment. També a Cerdanyola i Terrassa. L’any 2003, a Castellar, l’habitatge d’una família migrada, insultada durant setmanes, va ser atacat amb un còctel molotov. També l’habitatge d’una família llatinoamericana. Sense danys personals però sí materials. Aquell any, Castellar va ser l’epicentre de les agressions neonazis de la comarca, que van tenir el seu punt àlgid durant els anomenats ‘Fets de Castellar’.
Durant el primer dia de festa major del poble, en plena diada de l’onze de setembre, un centenar de caps-rapats, molts de Castellar, però també d’arreu de la comarca, van boicotejar el concert a l’aire lliure de Van de Vinatxo, Pomada i Brams, tirant una pluja de pedres i pots de fum a l’escenari i al públic. No es va produir cap identificació dels agressors per part de la policia municipal i la Guàrdia Civil. Durant dos dies, la brigada antidisturbis de la Guàrdia Civil va protegir els agressors ultres i va carregar amb cops de porra, gasos lacrimògens i pilotes de goma contra el jovent del poble que protestava multitudinàriament contra la presència impune de dotzenes neonazis, que estaven causant disturbis, agressions i intimidant. Els neonazis organitzats van intentar boicotejar el concert d’Obrint Pas i tot acte nocturn de la festa major. Per aquelles dates, també va fer-se públic el tancament de la llibreria neonazi Kalki, a Barcelona, i de l’editorial Nueva República, a Molins de Rei, que comandava el líder de l’MSR Juan Antonio Llopart.
Un ciutadà portuguès originari de Guinea-Bissau, va ser brutalment apallissat i ferit al centre de Castellar mentre passejava, pel simple fet de ser negre
L’any 2006, Norman, un jove colombià resident a Castellar des de feia 16 mesos, va tornar a Colòmbia, després de rebre moltes amenaces i agressions, i davant del fet que les administracions van incapaces de garantir la seva seguretat. També, aquell any, Fernando Ujiguilete, ciutadà portuguès originari de Guinea-Bissau, va ser brutalment apallissat i ferit al centre de Castellar mentre passejava, pel simple fet de ser negre. Els autors eren dos coneguts neonazis reincidents, Abraham Fernández i Carlos H. I al centre de Sabadell, un jove antifeixista va ser atacat per coneguts neonazis i apunyalat per Genís Vila.
L’activitat neonazi, la presència ultra al carrer i la impunitat va ser una constant d’aquells anys al Vallès Occidental. Avui, una dècada després, alguns dels protagonistes d’aquells fets, dels públics i dels desconeguts, integren l’Último Bastión.
