Vulnerabilitat, trasbals, incertesa és el que han expressat, en roda de premsa, dues de les onze persones expulsades d’un vol de Vueling el dissabte. Han explicat que es van aixecar dels seients i van intentar aconseguir informació per part de la tripulació sobre els crits d’un noi que s’escoltaven per les darreres files. Era senegalès, estava emmanillat, l’estaven deportant i cridava; “no voy a volver” i “je suis malade” (estic malalt, en francès). Una de les passatgeres expulsades, Núria Costa, que estava ubicada a prop del noi senegalès, s’ha mostrat visiblement afectada en recordar la situació i ha reconegut que ara no es veu amb cor de tornar a viatjar. Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global ha acollit la roda de premsa i ha assegurat que demanarà al Consell de Cooperació de Barcelona que abordi el cas. Alhora, s’ha fet públic un manifest que té el suport de més de 55 entitats.
A hores d’ara no saben si hi ha una demanda interposada, tot i que ho intueixen perquè la Guàrdia Civil les va identificar quan van fer baixar tothom de l’avió, “de forma aleatòria”, subratllen, i ja no les van deixar tornar a pujar. L’advocat Andrés Garcia Berrio, de la campanya estatal Tanquem els CIE, i que els ha donat un primer assessorament legal, lamenta “una absoluta falta d’informació per part de la companyia” i exigeix que no s’incoï cap procediment judicial. Segons el lletrat, a les onze persones se’ls podria sancionar amb multes que oscil·len entre els 90 i els 45.000 euros amb l’aplicació de la llei de seguretat aerea.
A hores d’ara no saben si hi ha una demanda interposada, tot i que ho intueixen perquè la Guàrdia Civil les va identificar quan van fer baixar tothom de l’avió, “de forma aleatòria”
Mentre eren dins l’avió i hi havia gent dempeus al passadís, denuncien que la tripulació no va fer cap avís oficial per megafonia, fins que mitja hora després, es va fer el primer anunci amb què es demanava que la gent segués als seus llocs per procedir al desembarcament de tot el passatge de l’avió. Tot i així, finalment, segons algunes de les persones que sí que van poder volar, la persona senegalesa va ser deportada. Mikel Basarte ha posat èmfasi en el fet que “si la legalitat i la humanitat entren en contradicció, ha de prevaldre la humanitat”. “Quan vaig mirar els ulls d’aquell noi deportat”, ha recordat, “em va quedar clar que havia de prevaldre la humanitat”. Les expulsades han coincidit en assegurar que qualsevol persona hagués fet el mateix en aquella situació.
Vueling, a través d’Air Nostrum, i juntament amb Evelop i Orbest, és una de les companyies que va aconseguir el contracte del transport aeri dels migrants als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i als seus països d’origen en cas de ser repatriats, per 11.880.000 euros per a 18 mesos. Andrés Garcia ha recordat que per dur a terme les deportacions i les devolucions es lliguen les persones, s’utilitza sedació química i fins i tot arriben a utilitzar morrions i cascos, “en una clara violació dels drets humans”. Diverses persones han mort en aquest tipus de vols, tal com recorden al comunicat que han fet públic: Semira Adamu, el 1998, lligada amb més de deu metres de cinta adhesiva, Osamuyi Aikpitanyi el 2009, que va ser emmordassada, Jimmy Mubenga, per no poder respirar, Joseph Ndukaku el 2010, sense atenció mèdica i Aamir Mohamed Ageeb, per una aturada cardiorespiratòria.
De fet, el 2015, el Parlament de Catalunya es va pronunciar a favor del tancament dels CIE i també es va posicionar contra les deportacions exprés. Amb tot, Garcia Berrio ha recordat que el pròxim 24 de juliol podria efectuar-se un macrovol de deportació amb destí a Guinea Conakry, motiu pel qual, una quarantena d’interns del CIE de Zona Franca es troben en vaga de fam intermitent.
