El cap del servei operatiu de la Brigada Provincial d’Informació (BPI) de Barcelona durant el desplegament del Cos Nacional de Policia espanyola (CNP) amb motiu del referèndum de l’1-O va ser Ignacio M. A., més conegut com a Jordi. Bèstia negra dels moviments socials a finals dels 90 i els primers 2000 i implicat en l’intent de captació com a confident de Quim Gimeno en l’episodi Estat Infiltrat, Ignacio M.A. hauria estat ascendit a comissari l’últim any, segons la documentació presentada pel CNP al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, on s’investiga l’actuació dels agents espanyols en el dia del referèndum.
La funció del comissari Jordi aquell dia era liderar els “funcionaris intervinents d’investigació”, que seguint ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, es van encarregar de “l’aproximació, entrada, recollida d’efectes, identificació de persones i alçament d’actes en els espais públics utilitzats per a la votació en el referèndum il·legal de l’1 d’octubre”, segons recull l’informe. La principal missió, per tant, fou el segrest de les urnes. El document, remès al jutjat el passat 22 de desembre, especifica els números de carnet professional dels 231 agents adscrits a la BPI que van estar desplegats a 25 dels 27 col·legis electorals de la ciutat de Barcelona, on van intervenir els policies sota supervisió del Delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.
El document, remés al jutjat el passat 22 de desembre, especifica els números de carnet professional dels 231 agents adscrits a la BPI que van estar desplegats a 25 col·legis electorals de Barcelona
La quantitat d’agents desplegats en cadascun dels col·legis electorals és variable, però destaca l’elevat nombre de policies destinats a sis centres: el CEIP Dolors Monserdà-Santapau (avinguda Vallvidrera), amb 24 agents; el centre educatiu Projecte (carrer Yebra), on van participar 21 policies; el CEIP Els Horts (rambla Prim), on van arribar divuit agents; els CEIP Marenostrum (passeig Valldaura) i Mas Casanovas (carrer Mas Casanovas) amb disset efectius; i l’escola de joves de Trinitat Vella (carrer Sunyol i Gras), amb quinze policies. A altres espais de votació com els CEIP Pau Romeva i Estel, els IES Joan Boscà i Joan Fuster, i al servei central del Departament d’Ensenyament, la xifra sobrepassa els deu policies nacionals d’informació desplegats. En la resta de col·legis es van desplegar entre tres i sis agents.
“Informació” a qualsevol preu
El comissari Ignacio M.A., Jordi, va ser investigat per un delicte de coaccions contra l’activista gracienc Quim Gimeno, qui es va querellar contra ell l’any 2016, després d’un intent de captació com a confident destapat per la Directa. Junt amb Jordi va ser imputat l’inspector adscrit a la BPI amb carnet professional 75.013, qui també va participar en les converses amb l’activista. La querella va ser admesa a tràmit per la jutgessa Eugenia Canal, titular del jutjat d’instrucció número 2 de Barcelona, el mes d’octubre del 2016, però posteriorment es van arxivar les diligències.
Jordi s’havia convertit, els últims anys de la dècada dels 90 i els primers 2000, en la bèstia negra dels moviments socials catalans. La seva implicació en interrogatoris i seguiments a activistes polítiques va ser relatat per les persones que havien patit la repressió i va ser denunciat per tortures almenys en dues ocasions. Fins i tot, el mes de desembre de 2006, el periodista David Fernàndez i l’editorial Virus van publicar un llibre titulat Cròniques del 6, que recollia els episodis on havia participat el Grup VI de la Brigada Provincial d’Informació, comandada per Jordi. Fins a vuit testimonis d’aquella època el van reconèixer en les fotos que es van realitzar durant les trobades entre l’activista Gimeno i els dos policies captadors.
Amb el seu pas d’inspector en cap de la BPI de Barcelona a comissari, Ignacio M.A. se situa només un graó per sota del màxim dirigent del CNP a Catalunya, Sebastián Trapote, que després de ser comissari provincial de Girona va arribar al càrrec l’any 2015 per substituir Agustín Castro. Trapote, qui va entrar a formar part del CNP en temps del franquisme, va ser acusat de matar un home l’any 1974 en el transcurs d’una detenció. L’home va rebre un tret al cor per l’esquena i Trapote va reconèixer els fets. El cas va quedar sobresegut gràcies al fet que l’Audiència de Barcelona el va emmarcar dins els indults generals del 1975 i el 1977.
