“Hi ha una Catalunya, dissident i combativa, que perviu i resisteix sota la capa del relat oficial. Una Catalunya on —des dels temps de la fal·làcia de la Transició— la desobediència, la dissidència o l’autoorganització davant la misèria han estat i són palpables, com també la via repressiva per erradicar- les”. Davant d’aquesta màxima neix el documental ‘Poble Rebel’, un llargmetratge “cuinat a foc lent des de l’autogestió”, que analitza els últims 40 anys a Catalunya. L’execució de Salvador Puig Antich marca el punt de sortida per entendre com i per què neixen i s’organitzen els diferents moviments socials, fins a l’actualitat.
“Volem mostrar el principi fonamental d’acció-reacció en ambdues direccions: moviments socials vs. sistema i sistema vs. moviments socials, establint nexes entre passat i present en aquesta Catalunya no submisa que crea alternatives, que resisteix”, expliquen els creadors del documental. Durant els 100 minuts que dura el llargmetratge, volen mostrar el “poble rebel que batega, obstinat, sota la capa del relat oficial” a través d’imatges, “combatives, crítiques, desobedients i lliures de mordasses”. El llargmetratge documental ha estat dirigit per Damià Puig (Girona, 1978), de l’Associació Col·lectiva Audiovisual per a la Transformació Social.
A ‘Poble Rebel’ es poden veure testimonis del moviment llibertari dels anys 70, com Ferran Aguiló, Iñaki García o Juanito Piquete; membres de Terra Lliure, com Josep Musté i Carles Benítez, i activistes de Ni Muts ni a la Gàbia, Assemblea No a la MAT de Fellines, PAHC Bages, Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Xarxa Antirepressiva de Familiars de Detingudes, Aturem el Parlament, Campanya Justícia Juan Andrés Benítez, així com Enric Duran, Josep Pàmies, Núria Güell, Anna Gabriel i Quim Gimeno. També s’entrevista a dos periodistes de la Directa, Jesús Rodríguez i Anna Celma.
“De la conjunció d’aquestes peces”, diuen els autors del documental, “hi veiem lluites, pràctiques i fets que esdevenen referents i creen corrents; coneixem les motivacions que els fan néixer i els impulsos que els fan créixer; palpem la funció social i política que desenvolupen i en desxifrem la legitimitat i les raons de la seva acció fora o al marge d’unes lleis fetes a mida dels lobbys que les dicten”. Un altre dels objectius del llargmetratge és demostrar com “aquest poder destapa la maquinària repressiva per extirpar d’arrel les lluites, operació quirúrgica d’èxit relatiu, perquè mai acaba d’assolir el seu objectiu”.
El documental també compta amb un extens material d’arxiu, “gràcies a la tasca tenaç de persones que, càmera en mà, han anat documentant la microhistòria dels darrers 45 anys”
El documental també compta amb un extens material d’arxiu, “gràcies a la tasca tenaç de persones que, càmera en mà, han anat documentant la microhistòria dels darrers 45 anys”. Destaca especialment la tasca de memòria documental de Manel Muntaner, que ha aportat més de 500 hores d’arxiu des dels anys 90 fins a 2011. L’arxiu es combina també amb animacions i gràfiques que acaben d’embolcar el llargmetratge.
“Des dels inicis, la confecció d’un documental de tothom i per a tothom” expliquen des de ‘Poble Rebel’. Per això es va decidir apostar per finançar el documental a través d’una campanya de finançament col·lectiu, que va recollir més de 15.000 euros.
La història que es mostra a ‘Poble Rebel’ s’entreteixeix amb tres potes: el marc social, econòmic i polític de cada moment, així com les repercussions que aquestes tenen en els diferents àmbits, com ara el teixit social, la cultura pròpia o la llibertat d’expressió. “Anys després, aquelles velles aspiracions continuen germinant i, com fulles d’heura, generen nous brots que vénen d’antigues derrotes, de petites victòries o d’il·lusions reconstruïdes”, conclouen des de ‘Poble Rebel’.
