Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Un fotoperiodista es querella contra els antidisturbis dels Mossos per intent d'homicidi

| Arxiu

Les lletrades Carla Vall i Júlia Humet –del gabinet d’advocades Nèmesi– han presentat aquest migdia dues querelles contra agents antidisturbis de la Brigada Mòbil (BRIMO) dels Mossos d’Esquadra al jutjat de guàrdia de Barcelona. Els fets denunciats van succeir divendres 23 i diumenge 25 de març al voltant de la Delegació del Govern espanyol de la capital catalana, indret on els Comitès de Defensa de la República (CDR) van convocar la ciutadania per protestar primer contra l’empresonament de Forcadell, Bassa, Romeva, Rull i Turull, després contra la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya.

Les tres persones que es querellen són les fotoperiodistes Roser Vilallonga, Jordi Borràs i Àngel García, que aquells dos dies es trobaven fent cobertura gràfica de les mobilitzacions en l’exercici de la seva activitat professional que, segons denuncien, va ser coartada pels agents impedint que poguessin completar els respectius encàrrecs pels mitjans amb qui treballen. Una de les dues querelles la presenten conjuntament i l’altre és exclusivament a càrrec d’Àngel García, que igual que els seus companys es trobava treballant com a fotoperiodista –en el seu cas freelance acreditat amb un vistós braçalet de color taronja florescent al braç en el qual es podia llegir fàcilment “PRESS-PREMSA”.

La defensa de García considera que els fets poden ser constitutius d’un delicte d’homicidi en grau de temptativa acabada, d’un altre de lesions consumades i en grau de temptativa, d’un delicte contra la integritat moral i d’un darrer de coaccions. Concretament, s’assenyala el conductor de la furgoneta E-600 de la BRIMO i el superior o superiors jeràrquics que comandaven el mateix vehicle la nit de diumenge 25 de març com a responsables de l’intent d’atropellament del fotoperiodista. Segons el relat dels fets presentat al jutjat, diverses furgonetes dels Mossos van irrompre conduint temeràriament, a gran velocitat i amb canvis bruscos de direcció, a la cruïlla del carrer Aragó amb Roger de Llúria, després que minuts abans haguessin dispersat violentament la massa de manifestants concentrada a l’altura del carrer València.

Un vídeo que han aportat a la causa mostra com Àngel García es va haver d’apartar sobtadament per evitar que el furgó E-600 l’atropellés

Un vídeo que han aportat a la causa mostra com Àngel García es va haver d’apartar sobtadament per evitar que el furgó E-600 l’atropellés. El professional gràfic va arribar a ser impactat pel vehicle, cop que li va arrencar el rellotge que duia posat al canell. Fruit d’aquest episodi, García explica que va quedar en estat de xoc i nombroses persones van atendre’l al mateix lloc dels fets. En aquella ubicació el trànsit estava tallat, no estava havent-hi cap aldarull i tampoc hi havia congregació de persones, però així i tot la BRIMO va utilitzar les seves furgonetes per iniciar una persecució contra diversos vianants, sense ni tan sols poder discernir si eren o no manifestants.

Des d’aquell dia, el fotoperiodista no ha pogut treballar cap altre dia en situacions en què hi ha aglomeracions de gent, sent que això perjudica greument la seva tasca laboral. Els fets han produït en ell una “greu afectació psicològica i emocional i el temor de fets similars en episodis propers l’impedeixen treballar amb normalitat”. Segons les advocades “resulta del tot incomprensible que, aquelles furgonetes arremetessin contra persones que es trobaven sobre el terreny, no només perquè aquesta pràctica sigui delictiva i antiprotocol·lària, sinó perquè el que es pretenia era, precisament, sembrar la por i el pànic entre els qui allí es trobaven”.

Querella col·lectiva

La segona querella l’han interposada les mateixes advocades però, en aquest cas, en representació dels tres fotoperiodistes i pels delictes de lesions, coaccions i contra la integritat moral, que haurien comès agents de la BRIMO divendres 23 de març. L’escrit presentat al jutjat de guàrdia demana que s’investigui els tres agents agressors aportant amb exactitud el seu NOP, al mateix temps que sol·licita citar els seus respectius superiors jeràrquics.

Aquella nit, Àngel García i Jordi Borràs van ser expulsats del cordó policial per tal d’impedir que documentessin les càrregues que s’estaven produint contra els manifestants. Tot i que tots dos anaven visiblement identificats com a periodistes i que, a banda de portar tot el material a sobre, van alertar els agents del rol que estaven desenvolupant, això no els va eximir de rebre diversos cops de porra. De fet, Borràs va ser colpejat després que els agents s’adonessin que havia documentat l’agressió a García.

L’operatiu dels Mossos va deixar més d’un centenar de ferits en un cap de setmana |Andreu Fernández García

 

Posteriorment, els dos van requerir als agents una identificació que els hi va ser negada, però tanmateix, van aconseguir documentar el codi alfanumèric que porten al dors i que els associa amb la seva Targeta d’Identificació Policial (TIP). Com a conseqüència dels cops tots dos van requerir assistència mèdica i disposen del corresponent informe mèdic per acreditar les lesions.

La fotoperiodista Roser Vilallonga va ser colpejada a les costelles i al pit esquerre, del qual havia estat operada recentment a conseqüència d’un càncer de mama

Al seu torn, Roser Vilallonga també va ser agredida després de ser expulsada del cordó policial. Vilallonga anava visiblement identificada però segons el seu testimoni un agent la va colpejar sense mitjançar paraula. Primer va rebre cops a l’avantbraç, que ella interposava per protegir-se les parts vitals del cos, i posteriorment a les costelles i al pit esquerre, del qual havia estat operada recentment a conseqüència d’un càncer de mama. Fruit d’aquest episodi la veterana fotoperiodista va patir un esquinç costal esquerre i sent dolors que encara persisteixen.

L’actuació de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra aquell cap de setmana va estar envoltada de polèmica, especialment pel que fa al tracte que van rebre els treballadors i treballadores dels mitjans de comunicació. Tanmateix, aquest no va ser el col·lectiu més afectat per la violència policial, ja que més d’un centenar de manifestants van haver de ser atesos pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) arran de les càrregues policials.

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!
;