El president dels Estats Units, Donald Trump, segueix sense assumir que va perdre en vot popular contra Hillary Clinton a les últimes eleccions. Va perdre per una diferència aclaparadora de 2.800.000 vots, però va guanyar en nombre de delegats electorals i, per tant, es va endur la presidència. Tot i així, ha declarat en diverses ocasions que entre tres i cinc milions de persones van votar per Clinton il·legalment. Aquesta xifra, si fos certa, voldria dir que també hauria guanyat en vot popular. El problema és que no és certa. Per reforçar les seves declaracions fantasioses, l’11 de maig passat, Trump va anunciar el llançament d’una Comissió Assessora Presidencial sobre Integritat Electoral per investigar el frau electoral. Com a vicepresident de la comissió, va nomenar el polèmic secretari d’Estat de Kansas, Kris Kobach, conegut per la seva ferocitat contra la immigració.
El 28 de juny, Kobach va enviar una sol·licitud als 50 estats i al Districte de Columbia amb una àmplia petició d’informació personal sobre els votants del país. Les dades requerides incloïen detalls com el nom, l’adreça, el número de la Seguretat Social, l’afiliació partidària, l’historial de vot o l’estatus militar, entre altres qüestions. La resposta va ser ràpida i concloent: 44 estats i el Districte de Columbia es van negar a lliurar les dades parcialment o totalment. El secretari d’Estat republicà de Mississipí, Delbert Hosemann, va respondre que Kobach podia “tirar-se al golf” de Mèxic i va suggerir que Mississipí seria un bon lloc des d’on fer el salt.
El secretari d’Estat de Califòrnia, el demòcrata Alex Padilla, va dir: “No lliuraré informació sensible sobre els votants a una comissió que ja ha determinat incorrectament que milions de persones californianes van votar il·legalment. La participació de Califòrnia solament serviria per legitimar les acusacions falses –i ja desacreditades– de frau”. El mateix Kobach no ha complert plenament amb la seva petició. En una entrevista, va admetre: “A Kansas, el número de la Seguretat Social no està disponible públicament”.
La supressió de votants del padró ha estat fonamental per a l’estratègia electoral republicana durant molt temps
El que més preocupa les activistes pel dret al vot i els drets civils és el potencial que té aquesta comissió per augmentar i institucionalitzar la supressió de votants del padró, que durant molt temps ha estat fonamental per a l’estratègia electoral republicana. La tardor de 1980, Paul Weyrich, un activista conservador republicà que va fundar institucions de dretes com la Fundació Heritage o Mayoría Moral, va expressar: “No vull que votin tots. Les eleccions no es guanyen amb una majoria de persones; mai no ha anat així des del principi del nostre país i no és així ara. De fet, la nostra influència en les eleccions, amb tota franquesa, augmenta a mesura que disminueix la població votant”.
Pensem en Kris Kobach com el Paul Weyrich del nostre temps. “L’ACLU ha demandat Kobach quatre vegades per supressió de votants i ha guanyat en tots els casos”, va escriure la Unió Americana per les Llibertats Civils (ACLU) sobre la nova comissió de Trump. “El problema que tenim en aquest país no és el frau electoral, és la supressió de votants. I, en aquest front, Kobach és l’enemic públic número u”.
El periodista Ari Berman, que ha escrit sobre el tema durant anys, assegurava en una entrevista a Democracy Now!: “Kobach és el principal artífex de les mesures de supressió de votants a tot el país. Abans de ser un destacat defensor de la supressió de votants, va ser un destacat defensor de restringir la immigració. (…) Bàsicament, el que deia era que totes aquestes persones eren al país il·legalment i també votaven de manera il·legal. Així doncs, va combinar el seu sentiment antiimmigrants amb polítiques per restringir el dret de vot”.
El Comitè d’Advocats pels Drets Civils Sota la Llei ha presentat una demanda judicial contra Kobach en virtut de la llei Hatch. Kristen Clarke, presidenta i directora executiva del grup, va dir en una entrevista per a Democracy Now!: “Aquesta llei va ser aprovada pel Congrés el 1939 i prohibeix que els empleats federals usin el seu càrrec oficial del govern per participar en activitats polítiques”. Clarke apunta diversos casos en què Kobach ha violat la llei. “Hi ha 200 milions de votants registrats al nostre país i mai no hem vist una acció similar per rastrejar i recopilar aquesta quantitat tan extensa i vasta de dades sobre les persones”.
El Centre d’Informació sobre Privacitat Electrònica ha presentat una moció d’emergència per bloquejar la divulgació de la informació dels votants estatals a la comissió. Aquest centre ha argumentat que és una violació del dret constitucional a la privadesa i que la mera transferència de les dades posa en risc la informació privada de tot l’electorat estatunidenc. Donald Trump va perdre en vot popular el 2016, però, si Kris Kobach i els seus aliats republicans obtenen les dades i aconsegueixen suprimir electors del padró, Trump podria encaminar-se cap a una victòria àmplia el 2020.
*Article publicat al número 436 de la Directa
