Lenín Moreno, candidat oficialista a la presidència de l’Equador, ha guanyat la segona volta de les eleccions aquest diumenge amb un 51,16% dels vots al seu favor. Però el candidat opositor de la coalició CREO-SUMA, el banquer Guillermo Lasso, ha denunciat irregularitats en el recompte de vots i les seves simpatitzants i militants protagonitzen concentracions a les portes del Consell Nacional Electoral (CNE) a Quito, al crit de “fraude”. L’escassa diferència, de només 200.000 vots, ha fet que l’oposició ja hagi anunciat que pensa impugnar els resultats presentant totes les al·legacions possibles.
Una Amèrica Llatina fragmentada
Al Brasil l’any 2014, a l’Argentina el 2015, al Perú el 2016 o a l’Equador aquest passat diumenge, els resultats en les segones voltes electorals marquen només un o dos punts percentuals entre les dues contrincants. El resultat és una Amèrica Llatina bipolaritzada entre lògiques més i menys conservadores i neoliberals i unes poblacions nacionals dividides socialment. A Equador, en aquest cas, els resultats mostren la fragmentació del país entre dues postures diferents, la de Alianza País que representa la continuïtat dels deu últims anys de l’anomenada Revolució Ciutadana encapçalada per Rafael Correa i la de Guillermo Lasso, candidat presidencial provinent del sector bancari i la dreta conservadora que representa una major obertura econòmica i la privatització de serveis bàsics.
Un 17% de l’electorat no ha sortit a votar, tot i l’obligatorietat de fer-ho, i un 7% de les electores ho ha fet amb vots en blanc o nul
Potser per això, en el seu primer missatge després de la publicació dels resultats electorals per part del CNE amb un 99% dels vots ja escrutats, el candidat aparentment guanyador dels comicis ha fet èmfasis en el fet que “treballaré per tot el país, sense exclusions”, convençut de la dificultat de governar un país polaritzat entre dues tendències que fins al moment s’han mostrat força incompatibles entre si a Amèrica Llatina. Un país –i un subcontinent– també desencantat de la política institucional, en el qual un 17% de l’electorat no ha sortit a votar, tot i l’obligatorietat de fer-ho, i un 7% de les electores ho ha fet amb vots en blanc o nul.
Denuncies de frau
El candidat Guillermo Lasso ha acusat al CNE d’estar manipulant les actes electorals i ha assegurat que els membres de l’Aliança CREO-SUMA “presenten reclamacions en les 24 províncies del país”. La seva intervenció d’ahir a la nit, des de Guayaquil, va acabar sentenciant que “no deixaré que li robin a l’Equador la seva voluntat expressada a les urnes”. La coalició del banquer i membre de l’Opus Dei presenta com a principal prova de frau una acta on presumptament s’inverteixen els resultats en perjudici de Lasso però afirma que el seu equip jurídic està preparant accions legals amb altres irregularitats suposadament detectades.
Des de les 8 del vespre del diumenge, militants i simpatitzants de Lasso van comparèixer als carrers de Quito i Guayaquil al crit de “fraude” i hi segueixen, aquest dilluns, protagonitzant disturbis contra la policia equatoriana a les portes de la seu del CNE de la capital. Aquestes concentracions que contrasten amb les celebracions de les partidàries de la llista d’Aliança PAIS a l’avinguda dels Shyris a Quito, on el President Constitucional Rafael Correa, Lenín Moreno i el candidat a vicepresident Jorge Glas entonaven ahir al vespre cançons de victòria i, entre somriures i confeti, exigien també respecte a la voluntat popular expressada a les urnes i demanaven al país no caure en confrontacions.
La coalició del banquer i membre de l’Opus Dei Guillermo Lasso presenta com a principal prova de frau una acta on presumptament s’inverteixen els resultats en perjudici seu
Les tensions es van anar alimentant després del tancament de les taules electorals, quan es van publicar les clàssiques enquestes a peu d’urna que donaven dos vencedors diferents: la de CEDATOS donava guanyador al candidat opositor Guillermo Lasso amb un 53,02% dels vots, enfront del 46,98% del candidat oficialista Lenín Moreno; La de Perfiles de Opinión donava per contra la victòria a Moreno, amb un 52,2% enfront de 47,8% de Lasso. Aquesta tibantor augmentava l’estat nerviós en el qual es troba el país des que es van conèixer els resultats de la primera volta electoral celebrada el diumenge 19 de febrer.
El mal perdre d’algunes forces polítiques
Els mitjans de comunicació no oficialistes del país s’han omplert d’analogies entre l’escenari sorgit de les eleccions i la situació a Veneçuela. L’aparent estratègia de l’oposició correista i fins i tot algunes fotografies de les concentracions que reivindiquen el frau electoral sí que poden recordar, però, d’alguna manera, la situació que va viure el país veí després de les eleccions d’abril del 2013 en les quals, després de l’aparent victòria de Nicolás Maduro, una part de l’oposició encapçalada per Leopoldo López va sortir als carrers a protestar contra els resultats, en una jornada que va acabar amb almenys 40 morts, vuit d’elles de policies.
Per ara, el 30% de la població total de l’Equador –de 15,4 milions d’habitants– que ha afavorit la continuació de les polítiques de Rafael Correa segueix contenint l’alè davant les acusacions de frau que, fins al moment, cap de les missions d’observadores internacionals, entre les quals es trobava l’expresident de l’Uruguai Pepe Mujica, n’ha assenyalat l’autenticitat. Amèrica Llatina té present que el mal perdre d’algunes forces polítiques i financeres del continent ja s’ha imposat diverses vegades en el passat, més –però no tant– llunyà, en el cas de Salvador Allende o molt pròxim, amb els casos recents de Fernando Lugo a Paraguai o Dilma Rouseff a Brasil.
