Manipulació, partidisme en la informació, imposició de línies informatives allunyades de la realitat, pressions amb amenaces, censura i retallades. Aquestes són les denúncies principals que han transmès a la Directa quasi una desena de periodistes de l’actual plantilla de la ràdio i televisió pública valenciana À Punt des que va començar la nova direcció. La majoria d’elles han accedit a parlar-ne de manera anònima per por a possibles represàlies per part del president Vicente Ordaz, el director general, Francisco Aura; el director de continguts i programació, Paco Picó; o el cap d’informatius, Josep Magraner, que va exercir diverses tasques de direcció durant l’etapa de Canal 9.
“Ens han arribat casos d’interferència directa en els continguts”, assegura Xavier Garcia del Valle, periodista d’À Punt a la secció de Política i un dels membres de l’actual Consell d’Informatius, constituït a principis de novembre per vetllar per la bona qualitat i pluralitat dels continguts. Garcia fa referència a una “reducció de les notícies polítiques desfavorables als interessos del govern de Mazón” i, de manera paral·lela, “un augment de la informació política de Madrid relacionada amb el PSOE”; a una “limitació de l’aparició dels partits de l’oposició quan el PP no ha formulat una resposta”, “un increment del tractament de temes socials en detriment dels polítics” o una alteració de l’ordre de les notícies “que no respon a cap lògica, sinó a la intenció d’amagar-ne algunes”. “És una manipulació molt evident: que no parle l’oposició, que parle el PP; i si les coses no van bé, no parlem de res”, rebla.
Cristina Ordaz veu “moltes semblances” entre Canal 9 i l’actual À Punt: “jo no vaig estar en l’última etapa de Canal 9, però veia que la deriva no era bona i en aquests moments tampoc ho és”
Dos exemples del que descriu Xavier Garcia del Valle, i que van alçar molta polèmica, van ser la gestió de les imatges del Cecopi i l’emissió d’una correguda de bous durant la multitudinària manifestació per demanar la dimissió de Carlos Mazón, el passat dissabte 25 d’octubre. Cristina Ordaz, exmembre del Consell d’Informatius i lingüista d’À Punt que a mitjan novembre va rescindir el seu contracte abans que suprimiren el seu lloc de treball, descriu la decisió de “molt dolenta, ridícula i vergonyosa, perquè hem deixat d’exercir la funció de servei públic”. Una altra membre del Consell d’Informatius, que prefereix preservar la identitat, recorda que el dia de la mobilització va rebre una telefonada “per llevar la notícia de la manifestació de la portada”, perquè, segons li van argumentar, “això podia incitar a participar-hi”. Tal com relata, amb la nova direcció és habitual “no informar sobre mobilitzacions, no donar xifres, o no gastar mai l’adjectiu ‘massiu’”.
Comparen la gestió informativa de la dotzena manifestació contra Mazón amb la de l’accident del metro de València en Canal 9, la direcció de la qual no va alterar la programació, va restar rellevància a la notícia en els seus informatius o, fins i tot, va obviar-la coincidint amb la visita del Papa a València en 2006. Ordaz, que va treballar en Canal 9 com a periodista, veu “moltes semblances” entre Canal 9 i l’actual À Punt: “jo no vaig estar en l’última etapa de Canal 9, però ja veia que la deriva no era bona i en aquests moments, per desgràcia, tampoc ho és”.
Al tractament “partidista” de la informació o la “imposició de línies informatives allunyades de la realitat” se sumen les “pressions amb amenaces” que denuncien les membres del Consell d’Informatius, així com diverses periodistes entrevistades. “Amenacen amb canvis de secció o d’horari”, afirma Garcia, i insisteix en el fet que algunes ja s’han consumat. Periodistes del departament digital d’À Punt també denuncien pressions per mitjà de telefonades “constants” per part del director d’informatius per “demanar canvis en la posició de notícies en portada” o per “avisar que no publiquem certes notícies polítiques”. Les peticions, segons relaten, van acompanyades d’amenaces velades del tipus: “que no torne a passar”, “no t’ho tornaré a repetir”, o “ojito amb publicar aquest tipus de notícies”. Així mateix, el Consell d’Informatius, per mitjà d’un comunicat, va manifestar el seu rebuig al “tracte denigrant, qüestionament de la professionalitat de la plantilla, modificació de textos ja publicats en el web o canvis en els textos de l’escaleta de televisió a escassos minuts de l’emissió”.
Tot això ha impactat en l’ambient que es respira a la redacció d’À Punt. “Clima de terror”, “clima de por”, “intranquil·litat” o “manca d’il·lusió” són algunes de les frases o adjectius que han emprat les treballadores per descriure l’entorn de treball. Per a Xavier Garcia del Valle “l’increment” de les baixes per ansietat i la marxa de periodistes de la cadena després d’acollir-se a la clàusula de consciència ho avalen. En només tres mesos quatre periodistes s’han acollit a aquest mecanisme, el qual permet donar per extingida la relació laboral i la treballadora rep una indemnització equivalent a l’acomiadament improcedent. Segons explica Garcia, les causes que al·leguen són “canvis en la línia informativa, manipulació, canvis en el llibre d’estil i el tractament de notícies relacionades amb bous”. “Aquest últim motiu és l’únic que accepta la cadena per reconèixer i admetre la clàusula, tot i que la resta també són evidents”, lamenta Garcia. Alhora, un dels periodistes de la secció política, segons assegura el membre del Consell d’Informatius, ha canviat de secció perquè amb el canvi de línia editorial sentia qüestionada la seua professionalitat.
“Menyspreu” al departament digital
Entre el 29 d’octubre de 2024, dia de la catastròfica dana, i el 25 d’octubre de 2025, jornada marcada per l’homenatge a les víctimes del temporal i la multitudinària manifestació contra Mazón, el departament digital d’À Punt —que s’encarrega de la web i les xarxes socials—, ha perdut sis treballadores. Algunes han marxat i l’empresa ha decidit no cobrir les places i altres han estat recol·locades en el departament de televisió. Es tracta d’una retallada del 30 % de la plantilla i la pèrdua s’accentuarà si s’aprova la nova Relació de Llocs de Treball (RLT) que la direcció de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA) ha proposat. En concret, s’amortitzarien dos dels quatre llocs d’edició digital i un dels redactors de la web. Una de les editores de la web es mostra preocupada: “la retallada afectarà, i molt, en la rutina de treball. Anirem molt més sobrecarregades, perquè eliminen tres places fonamentals en la gestió web”.
En un comunicat signat per l’àrea digital el 3 de novembre, denunciaven el “menyspreu” que pateix un departament “que s’ha evidenciat com a imprescindible per a la tasca de servei públic en moments tan importants per a la societat valenciana, com la dana, la crisi de la covid o les eleccions”. Les dades avalen la referencialitat: el compte de notícies a Instagram (@apuntnoticies) té 182.000 seguidors, només per darrere del de TV3, amb 703.000 seguidors. Autonomies amb més població, com l’andalusa, tenen 80.000 seguidors menys. Per a una altra de les redactores de digital, aquestes xifres no s’haurien d’obviar: “constaten que hem fet una bona tasca”, i afegeix: “fan gala que som una finestra fonamental per al futur, però això no es tradueix en inversions”.
“Josep Magraner necessita que ajupim el cap i no anem per lliure, per assegurar-se que web i xarxes s’omplen amb les ordres que dicta a la tele”, exposa l’editora web
A banda de la tisorada, les treballadores també denuncien “el subordinament de la web a la televisió”. “La consigna de Josep Magraner és que a partir d’ara a la web no es publica res que no estiga a l’escaleta de continguts de la televisió. Ell necessita que ajupim el cap i no anem per lliure, per assegurar-se que web i xarxes s’omplen amb les ordres que dicta a la tele”, exposa l’editora web entrevistada. Això ha generat un sentiment de pèrdua d’autonomia per desenvolupar temes propis i de desconfiança cap a la seua professionalitat.
La direcció també ha canviat d’ubicació la redacció de digital, ara situada al final de la primera planta, “molt més aïllada”, la qual cosa dificulta el treball periodístic: “per exemple, les víctimes de la dana es van concentrar espontàniament davant el Palau amb motiu de la dimissió de Mazón i me’n vaig assabentar perquè la periodista que estava allà va cridar a l’editor i ho vaig sentir de casualitat”, lamenta l’editora web.
Per a les periodistes entrevistades els motius del “desmantellament” de l’àrea digital són la necessitat de “controlar” les notícies web i les xarxes per “impedir que es viralitzen certs temes”, així com “la manca de sensibilitat cap a les xarxes o desconeixement del seu ús”. En aquesta línia s’expressa Antonio Villareal, representant d’Intersindical Valenciana al comitè d’empresa: “es focalitzen molt en la televisió perquè tradicionalment és el que més acaparava l’atenció, però ara els temps han canviat”. I afegeix: “les xarxes socials són l’única finestra que ha crescut i la desconeixen. La gent jove llegeix notícies a través de les xarxes, per tant, haurien de fer una aposta ferma”.
El departament lingüístic ha estat un altre dels més castigats per les retallades i el canvi de línia editorial. Ara mateix, tot i que hauria d’haver-hi 12 lingüistes en plantilla, en són 10, perquè un, en agost, va complir els tres anys d’interinitat i no li van renovar el contracte, i una altra plaça mai s’ha cobert. La nova RLT continua amb la tendència a la baixa: de les 12 places, es quedarien amb 6.
Des del departament lingüístic i el comitè d’empresa consideren que es tracta d’una decisió “clarament ideològica basada en l’acarnissament contra la llengua pròpia i la funció de servei públic de la nova directiva”, assevera Intersindical Valenciana en un comunicat. Comparteix aquesta mirada crítica Cristina Ordaz: “el castellà està entrant de manera massiva i aposten per un registre molt més col·loquial. És un atac directe a la llengua i una voluntat d’arraconar-la i degradar-la”.
Critiquen obertament que els nous criteris “dilueixen de manera preocupant els registres formal i informal”, i “imposen l’ús de determinades paraules”
La mostra més clara i polèmica de l’intent de degradació lingüística són els canvis en el llibre d’estil proposats i aprovats per la nova directiva. El Col·lectiu de Lingüistes d’À Punt Clap va denunciar que les modificacions no es van explicar de manera pública. “Hi ha hagut una falta de transparència i comunicació en una decisió tan important com és assegurar que un producte tinga la qualitat lingüística que els valencians i valencianes mereixem”, van manifestar en un comunicat. Critiquen obertament que els nous criteris “dilueixen de manera preocupant els registres formal i informal”, i “imposen l’ús de determinades paraules” tot i incomplir les normes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Es gasta “servici” en compte de “servei”, “alivi” en compte d’“alleujament”, o els presentadors etziben un “fin de setmana”, a banda de l’entrada de col·laboradors que parlen en castellà. “Tampoc podem subtitular en valencià quan algú parla en castellà i les pressions perquè ho fem a la seua manera també són constants al nostre departament”, revela una de les lingüistes.
A aquest departament, de la mateixa manera que al de digital, també l’han canviat d’ubicació. “Ens han expulsat de la redacció. Estem en una sala apartada, una gàbia. És un acte totalment simbòlic perquè els lingüistes i les periodistes de digital som la gent que el cap d’informatius vol apartar per tornar al model antic”, adverteix la lingüista entrevistada, i defensa la importància que periodistes i lingüistes compartisquen espai: “a vegades s’han de resoldre dubtes urgents i ara costa més que ens contacten. Abans era tot més orgànic, més fluid”.
En contra de la nova RLT
Les amortitzacions plantejades afecten 29 places, més de la meitat de la plantilla en exercici. A canvi, la direcció de la cadena pretén crear 31 places noves, però la idea “no és substituir uns treballadors per uns altres”, expliquen des d’Intersindical Valenciana. “La majoria de les noves places —continuen— són absolutament prescindibles i s’han decidit a capritx, particularment algunes de les noves caporalies”. Els sorprèn la creació d’una direcció de ràdio, amb una remuneració de 60.000 euros, sense personal adscrit, i que s’encarregaria de supervisar una graella que actualment està completament externalitzada.
“L’empresa no ens ha justificat cap de les retallades. No té cap pla estratègic que especifique les línies d’actuació, per tant, considerem que la proposta s’ha fet a la babalà, i això és molt perillós”, adverteix Villareal
Antonio Villareal posa èmfasi en la necessitat de mantenir els llocs de treballs ocupats en l’actualitat i amortitzar només les places que s’ha demostrat que són prescindibles per crear-ne de noves en els departaments que ho necessiten, com digital, televisió, administració o jurídic. Una de les treballadores de tele critica la precarietat de l’àrea: “assumim tasques entre dues o tres persones que en qualsevol altra televisió es farien amb 10 o 12 treballadores, o cada vegada es fa més programació en directe quan els nostres recursos no ho permeten”.
“L’empresa no ens ha justificat cap de les retallades. No té cap pla estratègic que especifique les línies d’actuació, per tant, considerem que la proposta s’ha fet a la babalà, sense tenir clars els objectius, i això és molt perillós”, adverteix Villareal. Alhora considera que no té cap sentit aprovar a finals d’any una RLT i “pressionar innecessàriament la plantilla”, ja que “en 2026 hauran de començar de nou amb les negociacions; les relacions de llocs de treball s’actualitzen anualment”.
Tant les treballadores com el comitè d’empresa esperen que l’empresa “recule” i no aprove la RLT presentada. Per ara, la cadena ja hauria desestimat l’eliminació de la caporalia de metereologia i la creació de la ràdio. “Pensem que ha estat gràcies a la pressió que hem exercit”, subratlla Villareal, i assegura que continuaran mobilitzant-se per defensar els drets de l’equip de treball. Per la seua part, des del Consell d’Informatius, manifesten que faran “tot el possible” per evitar la manipulació, censura o pressions, i recorden que la plantilla “no som la direcció”. “És molt important que la societat entenga això i done suport als treballadors i treballadores”, conclou Ordaz.
