Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

'In dubio pro reo' per a La Manada: el Tribunal Superior navarrès sentencia que no hi havia intimidació

Es confirma la condemna a nou anys de presó per a La Manada. Pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra, la violència sexual comesa en grup segueix sent abús sexual i no veu ús de la força -física- ni intimidació


Anna Celma
| @Acelmamelero
Fotografia de Miguel López Mallach | @MallachPhoto

El ple de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) ha confirmat la sentència per abús sexual en el cas de La Manada. Així doncs, el TSJN coincideix amb la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Navarra en rebaixar de violació en grup a abús sexual el crim.

Això comporta reduir considerablement la condemna: passava a ser de nou anys, incloent-hi el temps transcorregut en presó preventiva. Així doncs José Ángel Prenda Martínez, Ángel Boza Florido, Antonio Manuel Guerrero Escudero, Alfonso Jesús Cabezuelo Entrena i Jesús Escudero Domínguez ja han complert gairebé dos anys de la condemna.

Està per veure si les acusacions particulars i públiques recorreran la sentència, en aquesta ocasió davant del Tribunal Suprem. L’advocat de la denunciant, Carlos Bacaicoa, ha declarat que ho estudiaran. Davant d’aquesta sentència que “no els agrada”, Bacaicoa ha afirmat que no descarten interposar un recurs de cassació davant el Suprem. Es tracta d’un recurs extraordinari que vol anul·lar una sentència judicial que tingui una incorrecta interpretació o aplicació de la Llei, o que ha estat dictada en un procediment que no hagi complert les solemnitats legals.

A judici de la majoria del Tribunal, és “dubtosa la concurrència de la intimidació, necessària per qualificar aquelles accions com agressió sexual o violació”. Segons el TSJN, els fets provats no recullen la “imprescindible acció intimidatòria o amenaça dels processats, expressa o tàcita”

Com va explicar la Directa a finals d’abril del 2018, les acusacions particulars i públiques van presentar un recurs contra la sentència als cinc homes que dos anys enrere van agredir sexualment una jove durant les festes de San Fermin. L’objectiu era evitar aquesta rebaixa d’una violació grupal a un abús sexual en grup, però ha quedat frustrat. Com publica el TSJN al seu web, per tres vots contra dos, la Sala “desestima els recursos de les acusacions. Així, confirma la qualificació de les dites accions com abús sexual continuat, ja que, d’una banda, el relat dels fets provats de la sentència recorreguda exclou expressament la violència”, afirmen.

Alhora, a judici de la majoria del Tribunal, és “dubtosa la concurrència de la intimidació, necessària per qualificar aquelles accions com agressió sexual o violació”. Segons el TSJN, els fets provats no recullen la “imprescindible acció intimidatòria o amenaça dels processats, expressa o tàcita”. Malgrat això, la Sala sí que reconeix una situació de prevalença o superioritat dels condemnats de “La Manada” durant l’agressió grupal. Tot i que el text del Tribunal Superior navarrès fa referència a “la subtil línia divisòria entre la intimidació i la prevalença, difícilment perceptible”, ja que la víctima se sent intimidada igualment, la Sala decideix apel·lar finalment al principi in dubio pro reo. És a dir, en cas de dubte de la culpabilitat, el veredicte a favor del reu.

La sentència, novament, passa de puntetes sobre el tema del consentiment. El Tribunal descriu la violència sexual comesa a través d’una “prevalent desproporció de forces, una radical inferioritat -per raó d’edat, nombre i condició-, i en un lloc angost i opressiu que dificulta la reacció i defensa [de la denunciant]

La sentència, novament, passa de puntetes sobre el tema del consentiment. El Tribunal descriu la violència sexual comesa a través d’una “prevalent desproporció de forces, una radical inferioritat -per raó d’edat, nombre i condició-, i en un lloc angost i opressiu que dificulta la reacció i defensa [de la denunciant]. Tots els acusats sabien o devien haver entès la situació en què es trobava la jove, que restringia decisivament la seva autonomia per assentir amb llibertat; devien haver entès la dolorosa prostració i humiliació que imposaven sobre ella. I la ingesta d’alcohol per la víctima, lluny d’induir a error sobre el seu consentiment, ha de concloure que va ser una circumstància aprofitada pels acusats per consumar el seu intempestiu abús amb prevalença”.

Malgrat tot, la Sala no veu ús de la força (física) ni intimidació. “No identifica cap acte exprés de força pels acusats per aconseguir els seus propòsits, per més que alguna de les seves frases [enregistrades en els vídeos] poden ser equívoques, com quan es refereix a agafar-la dels cabells i rodejar-li el coll”, escriu el TSJN. La violència verbal, l’atmosfera coercitiva, el lloc recòndit, estret i amagat amb una única sortida on es va cometre l’agressió, la posició de la jove acorralada contra la paret… són elements del relat dels fets que la sentència de la Sala considera que no permeten identificar en els acusats un acte previ de concertació per intimidar a la denunciant.

A judici de la Sala, “tot sembla esdevenir d’acord a un encadenament de successos que en si mateixos no van ser premeditats ni preconstituïts, sinó aprofitats. L’abús no sembla haver-se obtingut doblegant a la víctima per la força física o el constrenyiment d’un mal imminent i greu que els acusats haguessin manifestat, expressat o tàcitament, o que es pogués deduir de la mera presència del grup”.


Dos vots contra tres a favor d’elevar els fets a agressió sexual

Però com va passar en la sentència original de l’Audiència Provincial de Navarra, no es tracta d’una decisió unànime. Els cinc homes que integren el ple del TSJN (Joaquín Cristóbal Galve, president de la Sala, Francisco Javier Fernández Urzainqui, Alfonso Otero Pedrouzo, Miguel Ángel Abárzuza i José Antonio Álvarez Caperochipi, aquest últim com a ponent) estaven dividits: tres contra dos. Hi ha un vot particular, formulat per Galve i Abárzuza, que estimen que caldria condemnar els cinc processats per un delicte continuat d’agressió sexual, “en apreciar l’existència d’intimidació”.

Per això, defensen que caldria una condemna de 14 anys, tres mesos i un dia pels cinc integrants de La Manada. Segons els dos magistrats, un d’ells president de la Sala, hauria quedat demostrat que els fets van ser un “acte d’intimidació i coacció creat per tots ells [els processats], parant una trampa a la víctima, tenint en compte la pràcticament nul·la possibilitat d’aquesta de fugir i/o d’escapar. En definitiva, conductes reveladores de l’existència d’intimidació suficient per mantenir que els fets van tenir lloc mitjançant intimidació ambiental per vèncer la voluntat de la víctima”, escriuen Galve i Abárzuza. Aquest vot particular no ha prosperat, pel que les condemnes dels cinc processats no han augmentat.

Com va passar en la sentència original de l’Audiència Provincial de Navarra, no es tracta d’una decisió unànime. Els cinc homes que integren el ple del TSJN estaven dividits: tres contra dos. Hi ha un vot particular, formulat per Galve i Abárzuza, que estimen que caldria condemnar els cinc processats per un delicte continuat d’agressió sexual

A més, sumarien dos anys més de presó per Antonio Manuel Guerrero Escudero, qui va robar el telèfon mòbil a la denunciant, considerant-lo responsable d’un delicte de robatori amb intimidació. Canvia la condemna de l’Audiència Provincial, que només ho considerava un delicte lleu de furt i fixava 9.000 euros de multa.

D’altra banda, la Sala ha dictat una ordre perquè l’Audiència Provincial de Navarra inclogui el delicte contra intimitat comès contra la jove, en enregistrar en fotos i vídeos l’agressió sexual i posteriorment difondre aquestes imatges. Per aquesta resolució, la Secció Segona de l’Audiència haurà de dictar una nova sentència sobre aquest delicte.


El TSJN desestima indefensió pels processats

La sentència havia estat recorreguda per les acusacions i també per les defenses dels processats. En concret, la defensa argumentava una “contaminació de les proves i falta d’imparcialitat dels jutges, com a resultat d’un judici mediàtic paral·lel i condemnatori”, que hauria afectat les proves de càrrec.

La sentència havia estat recorreguda per les acusacions i també per les defenses dels processats. En concret, la defensa argumentava una “contaminació de les proves i falta d’imparcialitat dels jutges, com a resultat d’un judici mediàtic paral·lel i condemnatori”, que hauria afectat les proves de càrrec

El Tribunal Superior navarrès això queda desestimat, posant èmfasi en el fet que la publicitat del cas ha estat una premissa per l’exercici fonamental a la informació, vertebrat a través de la llibertat de premsa, “sense excloure el dret dels mitjans a posicionar-se sobre la informació” publicada. A més, fan palès com “els processats han pogut intervenir en el debat social i fer declaracions exculpatòries”, en referència a les múltiples aparicions a mitjans de comunicació dels membres de La Manada i també dels seus equips d’advocats.

Agustín Martínez, advocat de quatre dels cinc homes processats, ha confirmat que recorreran la sentència davant del Tribunal Suprem. Està per veure si seguiran en llibertat provisional o bé ingressaran a presó durant aquest nou pas del procés.