Un mar d’ametllers, oliveres i garroferes recorre les carreteres que uneixen els pobles de les comarques de l’interior de Castelló. Aquest mosaic agrícola ha esdevingut un símbol del patrimoni històric i natural del País Valencià i del model de vida arrelat a la terra. Al voltant de 14.600 agricultors i agricultores de Castelló, segons l’últim cens agrari, es dediquen professionalment a conservar-lo, malgrat la crisi de preus i l’intens procés de capitalització i industrialització que sofreix l’agricultura. Des de fa uns mesos, s’ha sumat una nova amenaça: una sobtada onada de megaprojectes d’energia fotovoltaica. La Plana Alta és una de les comarques més afectades. L’empresa Tregmul Trade SL, a través de dos grans grups, Akuo (francès) i Premier (xinès), pretén alçar una macroplanta solar de 4,72 quilòmetres quadrats —l’equivalent a la superfície de municipis com Vallat o Villores—, així com una nova línia de molt alta tensió (MAT) sobre zones agrícoles en producció i sòl protegit.
El projecte, anomenat Magda, amenaça tretze municipis de la Plana Alta i el Baix Maestrat. La macroplanta, de 258.622 plaques solars i una potència màxima de 150 megawatts, es projecta sobre un total de 255 parcel·les agrícoles —moltes de les quals en producció— repartides entre Les Coves de Vinromà, Benlloc i Cabanes. En concret, les plaques s’ubicaran en dues zones, la nord i la sud. La primera inutilitzarà 188 parcel·les agrícoles de les Coves, mentre que l’àrea sud, més reduïda, quedarà dividida entre Benlloc i Cabanes. L’energia generada es transportarà fins a dues subestacions, des d’on viatjarà mitjançant línies d’alta tensió fins a l’estació Magda. Des d’ací, Tregmul Trade SL té previst cosir deu municipis amb 53 quilòmetres de línia de molt alta tensió: les Coves de Vinromà, Vilanova d’Alcolea, la Torre d’en Doménec, Benlloc, Vall d’Alba, Vilafamés, Sant Joan de Moró, Borriol, Castelló de la Plana i Almassora.
Els informes de la Conselleria conclouen que és “incompatible” alçar la planta “en un sòl protegit pel seu pla general i d’elevada qualitat i fragilitat”. En canvi, en les Coves —el municipi més perjudicat— s’adverteix de la seua incompatibilitat, però “es demana un estudi més precís”
Segons els càlculs de la Cooperativa Agroalimentària Sant Isidre de les Coves de Vinromà, de les 375 hectàrees de cultius associats a la cooperativa, 250 es veuran directament afectades, siga per la macroplanta fotovoltaica o per les infraestructures d’evacuació. Un 14% d’aquesta superfície —140,7 hectàrees— correspon a ametllers, el 10% —48 hectàrees— són oliveres, i el 9% garroferes. “Es tracta de la zona més rica i fèrtil, on es concentra la producció ecològica més gran de la zona”, matisa Cinta Moliner, una de les veïnes de les Coves afectades per la instal·lació de la macroplanta i membre de l’associació Nostra Terra, creada per fer front a Magda. A aquests terrenys, cal sumar aquells que no són socis de la cooperativa, així com els de Cabanes i Benlloc i les finques amenaçades per l’autopista elèctrica, que ascendeixen fins a quasi un miler de parcel·les, segons el recull publicat en la memòria.
El sòl on es planteja instal·lar Magda rep dos tipus de classificació, segons la seua ubicació: sòl no urbanitzable comú i sòl no urbanitzable protegit, on hi hauria més marge per aturar aquestes infraestructures. Tal com explica a la Directa la directora de Política Territorial i Paisatge, Rosa Pardo, “en sòl protegit, hauria d’estar expressament permès [pels plantejaments municipals], i no és el cas”. En Benlloc, segons informa Pardo, els informes de la Conselleria conclouen que és “incompatible” alçar la planta “en un sòl protegit pel seu pla general i d’elevada qualitat i fragilitat”. En canvi, en les Coves —el municipi més perjudicat— s’adverteix de la seua incompatibilitat, però “es demana un estudi més precís”. En aquesta localitat, Rosa Mas, especialitzada en l’anàlisi jurídic de projectes urbanístics que ha participat en la redacció de les al·legacions, assegura que les normes locals “impedeixen el projecte”, però recorda que l’Ajuntament està en procés de tramitar una modificació —plantejada en 2018 per l’actual director general d’Urbanisme, Vicente García Nebot, investigat com a presumpte adjudicatari de diversos contractes públics fraudulents— que “permetria ampliar el sòl destinat a les renovables”. La Directa ha contactat per telèfon i correu electrònic amb la regidoria d’Urbanisme de les Coves per tal de contrastar aquesta informació, però se’ns ha comunicat que el tècnic municipal “no vol fer cap declaració”. Amb tot, com es tracta d’un projecte que supera els 50 megawatts de potència, l’última paraula la té el Ministeri de Transició Ecològica, en mans de Teresa Ribera (PSOE).
Posar fi a un model de vida
Moliner viu en un dels tants masos disseminats pel terme de les Coves de Vinromà que quedaria completament cercat per les plaques solars, les quals s’ubicarien a escassos 100 metres de la seua casa. Junt amb un altre familiar i un treballador que tenen contractat, cultiven una xicoteta explotació ecològica d’ametllers. “Em volen llevar quasi la meitat de les terres, a més un xic perdria la seua feina”, manifesta Moliner, a qui li preocupa especialment el futur d’aquelles famílies les úniques fonts de subsistència de les quals són l’agricultura i la ramaderia. “Una d’elles perdria quasi tota la finca. Tenen una granja i, si soterren els terrenys amb plaques, no tindran espai per a tirar els purins. Es queden sense agricultura i ramaderia”, lamenta.
Molt a prop del mas de Moliner, es troba la formatgeria Tot de Poble, on Mayte Rambla i el seu marit treballen des de fa deu anys. Van començar amb un xicotet ramat d’ovelles i la producció de llet, fins que van decidir complir el seu somni d’elaborar formatges de manera ecològica. Ara, amb un ramat de 350 ovelles, totes les instal·lacions necessàries i un equip format per quatre persones, conjuguen la producció de formatges amb el turisme de proximitat. “Organitzem visites a la formatgeria i tasts a l’aire lliure. La gent ve a fer senderisme, a veure els ametllers florits, i després ens visita”, conta. Si s’executa el projecte Magda, però, l’entorn natural de Tot de Poble podria deixar de ser un reclam i quatre llocs de treball al món rural penjarien de la corda fluixa. “Treballem molt pensant en un turisme arrelat al territori i, si estem rodejats de plaques solars a menys de 500 metres, molta gent deixarà de vindre”, intueix Rambla.
Des de fa ja alguns anys, el turisme rural s’ha convertit en una de les activitats principals en molts pobles, i ha acaparat una bona part de les inversions dels governs locals, que veuen en l’activitat una oportunitat per revertir el despoblament. El veïnat afectat considera incompatible el turisme rural amb el model de grans plantes eòliques i fotovoltaiques, impulsades en el marc del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, que pretén assolir un sistema elèctric 100% renovable en 2050. “Xoca frontalment amb les estratègies de turisme sostenible i la sobirania alimentària”, afirma Txema Rabasa, ambientòleg i cofundador d’Itinerantur, una empresa especialitzada en la promoció del patrimoni natural des de l’educació i el turisme responsable. “Tenim un mosaic econòmic, on l’agricultura, la ramaderia i el turisme sostenible són les potes de la subsistència, i és necessari mantenir-lo per evitar la dependència agroalimentària i contribuir a un teixit rural sòlid contra la despoblació”, rebla amb rotunditat.
Un dels principals arguments de les empreses impulsores d’aquestes infraestructures és que generen ocupació i, per tant, es presenten com a una via per a aturar l’amenaça de la despoblació; una premissa que expertes i investigacions desmenteixen
Un dels principals arguments de les empreses impulsores d’aquestes infraestructures és que generen ocupació i, per tant, es presenten com a una via per a aturar l’amenaça de la despoblació; una premissa que expertes i investigacions desmenteixen. En un estudi, Rosa Duarte, professora de la Universitat de Saragossa, conclou que es tracta d’una activitat “altament intensiva en capital, per la qual cosa l’ocupació directa associada és molt baixa”. I afegeix: “La font més gran de creació de treball es concentra en les etapes d’instal·lació i construcció dels projectes, període de curt termini”. Els mateixos promotors de Magda ho avalen en la seua memòria: “No serà necessari instal·lar serveis perquè no hi haurà personal fixe en les instal·lacions”.
Una nova cicatriu
Des de la Plataforma No a la MAT Comarques de Castelló, tenen molt clara la retroalimentació entre els macroparcs i les línies MAT, per tal d’argumentar la necessitat de transportar l’energia des dels pobles cap a les zones de més demanda i justificar, amb les autopistes elèctriques, les plantes. En el cas de Magda, l’alternativa principal dibuixa la línia en paral·lel al traçat elèctric de molt alta tensió de Red Eléctrica de España –20% de titularitat pública i 80% de lliure cotització en borsa, amb una participació important del fons d’inversió BlackRock. Es tracta d’una cicatriu de 86 quilòmetres de cablejat i 184 torres que cosirà setze municipis de les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat, l’Alcalatén i la Plana Alta, des de Morella fins a Almassora. De moment, la línia Morella-la Plana compta amb una declaració d’impacte ambiental favorable i la llicència d’obres, la qual es pot recórrer.
Tot i que l’empresa Tregmul Trade SL, tal com s’exposa en la memòria del projecte, en una de les alternatives contempla compartir el tram final de Magda amb la infraestructura de REE per “generar menys impacte”, aquesta opció no s’ha presentat com a vàlida perquè “no es pot garantir un acord amb REE”. Segons consideren des d’Ecologistes en Acció, el doble traçat suposarà “un malbaratament de recursos i una multiplicació dels impactes […], els quals no han sigut analitzats en l’estudi d’impacte ambiental”. Comparteixen la mirada crítica des de la Plataforma No a la MAT, que adverteix que el “sobredimensionament” de Magda s’emmarca en una futura onada de centrals eòliques i fotovoltaiques a Castelló, “perquè l’únic objectiu és especular amb grans autopistes i projectes que minen el territori”, denuncia Marc Sorribes, membre de la Plataforma No a la MAT a Borriol, municipi amenaçat pels traçats de Magda i REE.
Alba Cebrián, veïna de Benlloc, és una de les afectades pel cablejat de Magda. Junt amb tres amics, impulsa el projecte ecològic Malaerba, que va sorgir fa un any com a resposta a la seua preocupació pel canvi climàtic i la manca de sobirania alimentària. Gestionen al voltant de trenta hectàrees d’oliveres, garroferes i ametllers repartides entre Benlloc, la Torre d’en Domènec, la Serra d’en Galceran, Vall d’Alba i Vilanova d’Alcolea. “Fem agricultura regenerativa, recuperem bancals abandonats i protegim la biodiversitat”, recalca. Just en un dels terrenys més rics en biodiversitat, segons assegura, s’alçarien diverses torres de molt alta tensió. “És el nostre futur, donem un colp al despoblament, però ara volen convertir-nos en una fàbrica fotovoltaica”, etziba.
El perill d’inundabilitat i l’ocupació de terrenys protegits són dues qüestions que s’han al·legat, però no han estat les úniques. Tant Ecologistes en Acció com la Direcció de Política Territorial denuncien que la planta es projecta sobre sòl d’interès per a la recàrrega d’aqüífers
El futur de Juan Briones, enginyer i veí de la Plana Alta, també es veurà condicionat a la implantació de la línia MAT. Captivat per l’entorn agrícola, fa temps que va prendre la decisió de deixar de viure de lloguer a Vilafamés i comprar-se un mas a Vall d’Alba. A principis de gener va aconseguir els permisos per reformar-lo i pocs dies després es va assabentar que a 50 metres de la seua futura casa passarà el cablejat. “Afecta terrenys, masos i, el més important, la nostra salut”, insisteix Briones. Alguns estudis sobre les afeccions dels camps electromagnètics (CEM) a la salut adverteixen que les MAT a menys de 400 metres de distància supose un risc alt per a les persones. Les ones “poden causar molèsties o interrupció del sol, la pèrdua del benestar i, de vegades, malalties com el càncer o l’Alzheimer”, es llig en un informe presentat pel grup de treball Bioinitative Report en l’any 2012 –en què van participar 29 científics experts en salut pública i es van revisar més de 1.800 investigacions sobre els CEM.
L’enginyer també posa el focus en les afeccions directes sobre el terreny. “Es cobrirà amb geotèxtil i grava, i s’anirà ruixant amb herbicida. Això segella la terra, de forma que quan ploga correrà en superfície i tendirà a concentrar-se, amb els consegüents perills d’inundacions”. De fet, segons es llegeix en l’escrit d’al·legacions d’Ecologistes en Acció, part del projecte es planteja sobre parcel·les protegides pel Pla d’Acció Territorial de Prevenció de Risc d’Inundació (PATRICOVA). Aquesta normativa estableix l’elaboració d’un estudi específic d’inundabilitat, el qual no s’ha presentat; i fixa que en sòl no urbanitzable, com és el cas, “les infraestructures estratègiques, com plantes i centres de producció, transformació i emmagatzematge d’energia, queden prohibides, a excepció que […] es garantisquen mesures que disminuïsquen o eliminen el risc”.
El perill d’inundabilitat i l’ocupació de terrenys protegits són dues qüestions que s’han al·legat, però no han estat les úniques. Tant Ecologistes en Acció com la Direcció de Política Territorial denuncien que la planta es projecta sobre sòl d’interès per a la recàrrega d’aqüífers —incomplint així el decret 14/2020 de mesures per a accelerar la implantació d’energies renovables. A més a més, tot i que no ocupa cap espai de la Xarxa Natura 2000, el macroparc solar s’ubica molt prop de la Zona d’Especial Protecció de la Serra d’en Galceran, i la línia MAT afecta de manera directa el corredor ecològic situat entre la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del Penyagolosa i el Desert de les Palmes, i el corredor del fluvial de la rambla de la Viuda. “No podem fragmentar el territori —incideix l’ambientòleg— perquè açò està matant els ecosistemes i les espècies”.
Per un model sostenible
Des de l’associació Nostra Terra i la Plataforma No a la MAT no s’oposen al desenvolupament de les energies renovables, però si a la massificació i les afeccions que suposen projectes d’aquestes magnituds i a l’especulació que se’n deriva. Tal com ja ha passat amb alguns parcs eòlics de Forestalia a l’Aragó, denuncien que l’objectiu de les promotores és fer negoci amb la construcció i després vendre’ls a un fons d’inversió. Corporacions tradicionals de l’oligopoli energètic, fons d’inversió internacionals i nissagues de l’elit empresarial s’han reconvertit al negoci de les renovables i han teixit vincles per lucrar-se. Una de les impulsores de Magda, Akuo, ha tancat acords amb el fons d’inversió GAM Capital per a construir diversos parcs eòlics i solars.
La saturació i especulació energètiques fa que veïnat i organitzacions proposen alternatives que caminen cap a l’autoconsum i la creació de comunitats energètiques locals, així com que es mobilitzen per aturar per totes les vies un model que hipoteca el territori. En el cas de Magda, s’han presentat milers d’al·legacions —1.014 a les Coves de Vinromà— i ara s’està a l’espera de conèixer la resposta del Ministeri.
