Ja han passat més de sis anys des que una rua festiva de carnestoltes per fer pública l’ocupació d’un edifici al barri de Sants va derivar en peticions de sis anys de presó per a dos activistes pel dret a l’habitatge. Durant aquest període de temps, el judici s’ha suspès cinc vegades –quatre a sala i una abans de la vista oral. Avui, finalment, s’ha tornat a suspendre fins al 5 de novembre, perquè tres dels quatre mossos d’esquadra citats a declarar no s’han presentat a l’Audiència de Barcelona. L
L’última suspensió va ser el 30 de gener de 2025, quan, després d’un recés per avaluar les qüestions prèvies, el president de la sala va decidir no tirar endavant el judici en reconèixer que s’havia produït una situació d’indefensió dels acusats.
Els fets es remunten al 22 de febrer de 2020, quan el Grup d’Habitatge de Sants (GHAS) i l’Escola Popular de Sants van convocar una mobilització per fer públic que a l’edifici del número 105 del carrer Olzinelles s’allotjaven quatre famílies amb quatre menors d’edat que no tenien cap alternativa habitacional. Els Mossos d’Esquadra van executar el desnonament aquella mateixa nit i dos activistes van ser encausats.
Quan un grup de persones, inclosos infants, es concentraven davant l’edifici, van arribar quatre furgonetes de la unitat d’antiavalots de Mossos d’Esquadra ARRO i quatre de la BRIMO. Tal com va quedar enregistrat amb vídeo, abans de l’actuació policial, un agent va advertir les manifestants que es tractava d’una “concentració il·legal” i que qui no marxés voluntàriament seria sancionat. Es van produir càrregues i el grup de suport Olzinelles Absolució denuncia que alguns agents van llançar “amenaces verbals” i van “trencar material de la rua fet per les criatures de l’Escola Popular”.
En canvi, Fiscalia subratlla que els efectius policials van baixar de les furgonetes, entre llançaments de pedres, runa i ampolles, i que un dels acusats “va alçar, amb ajuda d’una altra persona no identificada, una porta de fusta i es va disposar a llançar-la contra dos agents”. Seguidament, afegeix, que no ho va aconseguir gràcies a la intervenció d’un altre policia. Pel que fa a l’altre acusat, se li atribueix el llançament d’una ampolla de vidre contra el dispositiu policial.
Una activista del grup de suport Olzinelles Absolució subratlla que els procediments judicials “busquen paralitzar la vida, però sobretot la defensa del dret a l’habitatge”
L’advocada Norma Pedemonte, de l’organització antirepressiva de l’esquerra independentista Alerta Solidària, subratlla que la descripció de fiscalia es contradiu amb la minuta policial on es refereix una taula i no una porta. El que hi havia al carrer en el moment que es va desplegar el dispositiu policial era una taula on els col·lectius convocants havien preparat un berenar, amb begudes i menjar. La defensa ha aportat un vídeo a la causa on, segons Pedemonte, es veu com el policia en el moment de les càrregues agafa la taula i l’aparta del mig. En relació amb el segon acusat, afegeix que en les imatges aportades no s’aprecia cap llançament d’ampolla.
Sense ordre judicial, els Mossos van tirar la porta de l’edifici a terra i van fer fora la gent que hi havia a l’interior. El Grup d’Habitatge de Sants va defensa i defensa que feia dos dies que hi vivien les famílies, però Mossos, en la minuta policial, van fer constar que havien rebut un avís d’una ocupació “feia poca estona” perquè havia saltat una alarma. L’actuació policial és el que es coneix com un desnonament exprés, i la policia catalana assegura que es pot dur a terme sense ordre judicial quan hi ha denúncia del propietari i “indicis” que qui ha ocupat no hi viu.
Dilació del procediment
L’última suspensió va ser el 30 de gener de 2025 es va suspendre per “indefensió”. En un primer moment, els dos encausats havien estat acusats de desordres públics, però quan va finalitzar la instrucció, l’acusació va passar a ser de desordres agreujats i atemptat contra l’autoritat. Per aquesta raó, el jutge va ajornar el ministeri fiscal a aclarir-ho. Sorprenentment, el judici ja s’havia suspès a sala el 29 de febrer del 2024 per avaluar aquesta indefensió i el tribunal aleshores va considerar que el judici havia de tornar-se a convocar.
Més tard, la data de judici fixada per al 18 de novembre del 2024 es va suspendre perquè una de les advocades tenia un altre procediment. Abans ja se n’havien dictat dos més: el primer, el 24 de gener de 2023 perquè no havien citat un dels acusats, i el 4 de juliol del mateix any, perquè una advocada estava de baixa.
Com a grup de suport Olzinelles Absolució, l’Anna subratlla que els procediments judicials “busquen paralitzar la vida amb el patiment dels encausats, de la família i de l’entorn, però sobretot volen paralitzar la defensa del dret a l’habitatge”. Per a l’activista, les peticions de presó busquen “perseguir i criminalitzar el moviment perquè posa en qüestió aquest sistema capitalista obsolet”.
Mordassa i danys
Les conseqüències de l’operació policial del febrer de 2020 no acaben aquí. Una cinquantena de persones van ser sancionades amb la llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa. Alhora, es va obrir una altra causa contra tretze persones que eren dins l’edifici, a les quals acusen per danys i demanen pena multa, de divuit mesos a dotze euros per dia, i 4.800 euros en concepte de responsabilitat civil.
Una cinquantena de persones van ser sancionades amb la llei de Seguretat Ciutadana i també es va obrir una altra causa contra tretze persones que eren dins l’edifici
El grup de suport Olzinelles Absolució ha convocat una concentració a les nou del matí davant l’Audiència de Barcelona. S’han previst també parlaments a l’exterior amb la participació de la Confederació Sindical d’Habtiatge de Catalunya (COSHAC), del Grup de suport d’Evarist Arnús, del Grup de suport Parlament 1-3 i del Sindicat de Barri del Poble-sec.
