Enguany que es commemora el centenari de la vaga general de 1919, més coneguda com La vaga de la Canadenca, faríem bé d’evitar els mites i posar en context un dels esdeveniments més definitoris del conflictiu segle XX català. I això és precisament el que fa el prolífic historiador, poeta i assagista Ferran Aisa. L’autor d’aquest llibre de vocació divulgativa, encara que amb prou capacitat per estirar de fonts primàries no sempre explorades i amb una adient actualització pel que fa a les secundàries, ens submergeix en els primers anys del que acabaria essent la gran organització anarcosindicalista mundial, la CNT. Al cap i a la fi, no es pot entendre el que succeeix en el convuls període 1917-1923, i l’”èxit” de la Canadenca, sense analitzar el procés històric del sindicat.
En les darreres setmanes hem assistit a diversos debats, exposicions i escrits sobre aquest episodi de la Canadenca. I, en bona mesura, el treball d’alguns historiadors i divulgadors rigorosos ens ajuda a corregir els mites que s’havien forjat, molt especialment durant el període de la Transició, en què es va redactar bona part d’una literatura acadèmica massa amarada d’un marxisme historiogràfic sovint massa rígid. Tanmateix, per a una bona comprensió de tot fenomen complex, cal, com a mínim, dos ingredients: el primer, una bona contextualització, especialment a partir d’incardinar fets i processos en unes coordenades internacionals; el segon, una mirada de llarg abast sobre els antecedents. El llibre de Ferran Aisa compleix, amb escreix, aquestes dues condicions, especialment pel que fa a la segona, quan parteix de les primeres celebracions del Primer de Maig en la defensa de les vuit hores, cap a la dècada de 1890, i molt especialment l’assaig general que suposa la vaga de 1902.
Els coneixements literaris de l’autor, especialment pel que fa al modernisme literari i les primeres avantguardes es pot considerar com a canònica, afegeix els elements necessaris per a una comprensió profunda del procés
Ara bé, hi ha altres factors que afegeixen atractiu al volum. Els coneixements literaris de l’autor, especialment pel que fa al modernisme literari i les primeres avantguardes -en bona mesura, la seva biografia, amb col·laboració amb la Remei Morros, de Joan Salvat Papasseit- es pot considerar com a canònica, afegeix els elements necessaris per a una comprensió profunda del procés, que com tot procés sempre afecta l’evolució dels marcs mentals dels protagonistes, així com dels participants en una de les grans lluites històriques.
De tota manera, pel que fa a la lectura dels esdeveniments i a les conclusions, confirma documentadament allò que molts ja sabíem. La consolidació d’un sindicat complex i transversals com la CNT, amb una generació de líders ben preparats i activistes prou disciplinats és el que genera l’èxit efímer de la vaga de la Canadenca. Que el paper del final de la Gran Guerra, la Revolució Russa, i el context revolucionari de 1918-1920 arreu del continent marquen una por raonable entre la burgesia i determinats segments de les classes mitjanes que expliquen el reaccionarisme posterior. Que la burgesia catalana acaba adoptant, a partir del lideratge tòxic de la Federació Patronal, una actitud que serà la responsable del mig miler de morts en aquell episodi anomenat per la historiografia oficial com a “pistolerisme”, i que jo preferiria definir com a la “guerra civil” o “guerra bruta”. Que precisament l’agitació social, combinada amb la política i la nacional (és un moment en què es discuteix la possibilitat i la redacció d’un projecte autonomista) acaba generant una mena de curtcircuit intern a Catalunya que aixeca un clima de divisió profunda entre els de dalt i els de baix, que acabarà condicionant la convulsa dècada de 1930, i encara arribarà als nostres dies amb les suspicàcies mútues entre grups socials sobre la qüestió nacional.
Tot llibre sol ser valuós a partir del que aporta. I Ferran Aisa, amb la seva llarga experiència sobre divulgació històrica i el seu coneixement sobre el món llibertari barceloní, fa prou aportacions que mereix una lectura lenta i reflexiva.
