Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La cancel·lació de les festes populars dificulta l'autogestió de casals i ateneus

La cancel·lació de les festes populars a causa de la situació sanitària actual ha fet trontollar la sostenibilitat d'alguns projectes autogestionats d'arreu del territori, que enguany no compten amb una de les seues fonts d'ingressos principals. Casals i ateneus defensen la fórmula de la caixa de resistència per poder sostenir-se de manera col·lectiva i alguns comencen a plantejar-se la recerca de noves fórmules de finançament per evitar el seu tancament

Jornades de treball al Casal Popular de Castelló durant l'estiu de 2020 / Noa Tendero

Aquest estiu ha sigut ben diferent en tots els sentits. La nova normalitat ha vingut carregada de canvis en la vida quotidiana i la represa de les activitats d’estiu no ha estat l’esperada. Les restriccions imposades pel virus han calat de ple en les festes alternatives que se celebren cada any en l’època estiuenca, així com en els projectes autogestionats. És més, molts s’han vist obligats a cancel·lar actes festius per una qüestió de responsabilitat. Per això, durant els darrers mesos, molts pobles i ciutats no s’han omplert de la típica màgia que caracteritza un poble en festa.

Sopars, cercaviles, orquestres, jocs… són els actes multitudinaris que congreguen centenars de persones. No obstant això, enguany s’ha hagut de fer de manera diferent: ja siga a través de les xarxes socials, amb aforament limitat o canviant la dinàmica de les activitats.

És el cas de La Collanada, un col·lectiu d’Igualada (l’Anoia) que va nàixer en 2013 i que celebra diverses activitats al llarg de l’any, encara que és durant la setmana de la festa major –del 17 al 24 d’agost– quan organitza molts més actes, que abasten diferents edats i tipus de públic. El col·lectiu, que en un principi va considerar adaptar les activitats a la situació, amb mesures higièniques i de seguretat, es va veure obligat a anul·lar-ho tot dues setmanes abans. “La decisió de l’ajuntament de cancel·lar tots els actes de manera unilateral ens va condicionar”, expliquen diverses membres de La Collanada.

Com que la mobilitat també s’ha vist afectada per la pandèmia, molts col·lectius han considerat l’opció d’impulsar unes festes diferents a través de les xarxes socials

Un altre exemple el dona Toni, de La Cosa Nostra, centre social antifeixista nascut en 2008 i situat al barri del Raval de Castelló de la Plana (Plana Baixa). Aquest organitza, junt amb altres associacions, les festes populars de la Magdalena. En aquest cas, les festes es van suspendre tres dies abans de la data oficial d’inici. “Va ser un dur cop per a nosaltres, perquè ja estava tot comprat i no vam poder recuperar les despeses. Teníem tota la cartelleria i la programació preparada i anunciada. Darrere hi ha molts mesos de treball que no es van poder materialitzar”, lamenta Toni.

La pandèmia també ha tingut un impacte negatiu en el casal de les Festes Alternatives de Carcaixent (FACA), municipi de la Ribera Alta. Ací tampoc s’han pogut realitzar les activitats i, en conseqüència, no s’ha pogut obtenir cap ingrés per al pagament del lloguer. “El pressupost que teníem guardat per a poder realitzar els actes festius estem utilitzant-lo per a pagar el lloguer mensual i l’assegurança. Així i tot, ens faltarien diners”, manifesta Dídac, membre de les FACA.

Diana, sòcia de La Base i de Poble-sec Feminista, afirma que van fer un treball en profunditat amb altres col·lectius i van investigar protocols per poder celebrar la festa major

Com que la mobilitat també s’ha vist afectada per la pandèmia, molts col·lectius han considerat l’opció d’impulsar unes festes diferents a través de les xarxes socials. El Pinya, membre del Casal Popular de Vila-real (Plana Baixa), explica que al maig van organitzar un concert de música en directe a través d’Instagram amb la participació d’uns quants artistes “per fer veure que no fèiem les festes perquè no es podia, no perquè no volguérem”. En canvi, les festes de setembre –del 4 al 13–  han sigut anul·lades.

Una altra opció ha sigut la d’aplicar mesures de seguretat i d’higiene que han permès dur a terme certs actes amb la normalitat més gran possible. Diana, sòcia de l’Ateneu Cooperatiu La Base i de Poble-sec Feminista, afirma que van fer un treball en profunditat amb altres col·lectius i van investigar protocols per poder celebrar la festa major –del 17 al 25 de juliol–, però que els rebrots en la zona les van obligar a fer una valoració conjunta per tal de decidir si seguir endavant o no. “Ens vam adonar que no volíem assumir el risc ni la responsabilitat de muntar una festa major. Inclús dins dels nostres col·lectius hi havia membres que tenien por o que no volien participar perquè estaven en contacte amb gent vulnerable”, exposa Diana.

En alguns casos, la situació sanitària i econòmica actual ha suposat el detonant final per al tancament de projectes autogestionats i assemblearis

N’hi ha d’altres, com Orgull Llonguet, un col·lectiu de Palma que va nàixer en 2014, que ha decidit adaptar la seua festa a les circumstàncies actuals. A l’estiu se celebren les festes de Canamunt i Canavall, una batalla històrica que divideix la ciutat en dos bàndols i que centra les festes en una batalla d’aigua. Enguany, s’ha convertit en una batalla solidària que consisteix en una recollida d’aliments. També, segons Victòria Parra, l’encarregada de comunicació i premsa d’Orgull Llonguet: “Hem estat bastant actius en les nostres xarxes socials i hem anat tothom a participar-hi, però també a pregonar el seu orgull canamunter o canavaller durant tota la primera setmana de setembre”.

La decisió d’anul·lar les festes ha vingut imposada per les circumstàncies que s’han donat. És un cop dur i difícil d’assumir per a tothom. Els casals han de fer front a unes necessitats econòmiques per seguir endavant i poder oferir cada any el model de festa de cada barri. Per això, “mai és fàcil suspendre alguna cosa que portes organitzant amb molt d’afecte i esforç, però no queda cap altra opció que mirar cap avant i continuar la faena per altres mitjans”, afegeix García, membre d’Achavo Terreta, un nou projecte que naix aquest any tan atípic per crear una alternativa social i musical a Alacant.


El tancament definitiu d’alguns casals populars

En alguns casos, la situació sanitària i econòmica actual ha suposat el detonant final per al tancament de projectes autogestionats i assemblearis que depenen de les quotes de les sòcies i dels diners que recapten a través de l’organització d’activitats i de les festes alternatives dels pobles i barris.

La inexistència de totes aquestes festes i els ingressos que generaven ha suposat grans problemes en el finançament dels projectes autogestionats, ja que aquests diners van dedicats, sobretot, al manteniment i a la millora del casal

La inexistència de totes aquestes festes i els ingressos que generaven ha suposat grans problemes en el finançament dels projectes autogestionats, ja que aquests diners van dedicats, sobretot, al manteniment i a la millora del casal, a fer activitats al llarg de l’any, a les despeses fixes i a les puntuals. En el cas del Col·lectiu Antifeixista d’Alacant, “vam decidir posar unes quotes, i paguem de manera proporcional als diners que tenim cadascú. Vèiem que, amb tan sols els ingressos que guanyàvem de les festes, no compliríem els nostres objectius”, matisa un membre del Col·lectiu Antifeixista d’Alacant que prefereix mantenir-se en l’anonimat.

En el cas de La Centraleta, casal popular de Borriana (Plana Baixa), la pandèmia ha tingut uns efectes més devastadors. Com altres projectes, funcionava amb les donacions de les sòcies i amb la recaptació de diners a través de les activitats que feien. No obstant això, Mercè Puig, membre de La Centraleta, explica: “Encara que teníem socis que aportaven cada mes, sols amb les quotes no es podia pagar l’espai on fèiem les activitats. Per això era molt important poder fer-les, ja que ens ajudaven a fer front a les despeses mensuals. Cada mes hi havia més deutes interns per a poder fer front al lloguer i les despeses totals. La situació es va fer insostenible”.  Les seues membres, com a últim gran esforç, van decidir pegar una forta empenta de sis mesos, durant els quals anaven a realitzar molts actes i reformar el casal. Es van trobar amb una pandèmia que va truncar totes les possibilitats. “Ens hem vist en una situació en la qual no podem seguir acumulant deute amb gent interna i hem decidit tancar”, lamenta Puig. Així, el passat 1 de setembre, La Centraleta anunciava el tancament definitiu de les seues portes.


Recuperar la fórmula de la caixa de resistència

Davant la possibilitat d’un futur devastador per a molts projectes autogestionats, les seues membres defensen la fórmula de la caixa de solidaritat per poder sostenir-se de manera col·lectiva, almenys durant els pròxims mesos. En el cas del casal popular de Vila-real, com explica el Pinya, disposen d’unes reserves, d’una caixa de resistència que els permet tirar endavant uns mesos. Tot i això, “si la cosa s’allarga, no sabem com acabarà, perquè si s’acaben els diners haurem de tancar el casal de forma temporal”, indica.

Davant la possibilitat d’un futur devastador per a molts projectes autogestionats, les seues membres defensen la fórmula de la caixa de solidaritat per poder sostenir-se de manera col·lectiva, almenys durant els pròxims mesos

En la mateixa situació es troba el casal independentista de Sants Jaume Compte, que, junt amb altres col·lectius, forma part de l’Assemblea de Barri de Sants, encarregada d’organitzar la festa major alternativa del barri. “El futur és incert, perquè no sabem si a partir del 2021 podrem fer front a totes les despeses si no trobem una font de finançament diferent de la que estem habituats, que són els actes populars al carrer”, declara Idoia Maza, membre del casal.

Un exemple de suport mutu és el que s’ha donat enguany al Poble-sec. Allí, la festa major s’organitza gràcies a diversos col·lectius, que durant la pandèmia s’han vist en una situació complicada. Tres d’ells, en els mesos de confinament, no van tenir cap mena d’ingrés. Així doncs, han decidit crear una caixa comuna i els diners que hi entren seran destinats al col·lectiu que més ho necessite. A més a més, “tots els qui no necessitaven diners s’han oferit amb cos, materials o energia per ajudar els col·lectius amb problemes econòmics”, assenyala Diana.