“Els adeptes d’una comunitat islàmica senegalesa es fan amb el control del top manta”; “normes de jerarquia i solidaritat sufís ordenen els manters, que donen part dels seus guanys a les autoritats religioses de la ‘ciutat santa’ de Tuba”; “encara que no la consideri màfia, la Policia veu indicis d’organització criminal en l’estructura de negoci, amb comandaments, recaptació i blanqueig”; “l’organització és criminal perquè genera lucre per la comissió d’un delicte, el de venda ambulant de productes que violen la propietat industrial”… i així fins a dues pàgines, més un titular de portada amb un generós cos tipogràfic, és el que es van trobar el passat dissabte, 23 de febrer, les lectores d’El Periódico de Catalunya. El reportatge que obria la publicació –presentat com treball d’investigació, però confegit bàsicament a partir d’inconcretes “fonts de la Secció de la Propietat Intel·lectual i Industrial de la Policia Nacional” espanyola– associava el fenomen del top manta a un grup extorquidor de persones, tot basant-se en l’estructura de les dahira, formes d’organització de les comunitats murid arreu del món. La Muridiya és un corrent fundat a finals del segle XIX a l’actual Senegal que s’enquadra en el sufisme, una branca de caràcter místic de l’islam l’origen de la qual s’entronca al segle VII, i que –explicat grosso modo– propugna el coneixement de déu a partir de l’experiència pròpia i no de textos o ensenyaments aliens.
La informació del rotatiu dirigit per Enric Hernández va causar un gran impacte en la comunitat senegalesa de Barcelona, tant la que es dedica a la venda ambulant com la que té altres formes de guanyar-se la vida, i molt particularment, a les que formen part de la comunitat murid, que “ni és tota la gent senegalesa, ni són tots manters. Ni tots els manters estan a la dahira, sinó tan sols un 5%”. Qui així s’expressa és Abadacar Thiakh, historiador i president de la Federació Bidauatul Xitma, que aplega bona part de les dahira (associacions o confraries) que operen a Barcelona i Catalunya i al·ludides per El Periódico. Aquest matí, Thiakh s’ha presentat en roda de premsa al local de LaFede.cat a Barcelona, acompanyat d’un periodista especialitzat en qüestions religioses, Dídac P. Lagarriga, amb l’objectiu de “desmuntar punt per punt” les tesis desplegades pel diari fins ara editat pel Grupo Z. “Se’ns vol presentar com una associació opaca, vertical que es dedica a captar adeptes per explotar-los i res està més allunyat de la realitat –apunta Abadacar Thiakh–. Tots els encontres que fem són de portes obertes i festius; i sí que moltes de les persones que en formen part fan donatius, però és de forma totalment voluntària i molts de fet, no aporten res, i no és cert que tots els diners s’enviïn a Touba –la ciutat senegalesa bressol de la Muridiya–. Molts es destinen a accions comunitàries i de suport mutu aquí, d’ajuda a persones amb necessitats”. Aquest líder espiritual també ha volgut deixar clar que “les associacions no som responsables del que fan les persones que en formen part en la seva activitat professional”.
‘Fake news’ contra les falsificacions
“Sembla una ironia que, per denunciar la venda de productes falsificats, es faci mitjançant una notícia falsa”, ha verbalitzat, al seu torn, Dídac P. Lagarriga, el qual ha presentat un document que analitza de forma detallada totes les afirmacions que apareixen a l’article d’El Periódico que considera esbiaixades o directament errònies. “Al final em vaig adonar que havia marcat amb retolador el 99% del reportatge”. Lagarriga, que ha residit temporades a Touba per estudiar el fenomen murid, discuteix fins a una dotzena d’afirmacions de l’article, firmat pel periodista Juan José Fernández. Entre altres, un ús “tergiversat” del terme “jebelu” que seria per ell “un pacte de confiança totalment voluntari entre un guia espiritual (xeic o marabout) i un deixeble (talibé) que es pot trencar en qualsevol moment però que no es basa en cap coacció” i “no l’adhesió o entrega a un col·lectiu o projecte” que afirmava el diari barceloní.
Lagarriga apunta també a diverses afirmacions que “denoten el desconeixement de la realitat de la qual es parla, com que la Muridiya és la confraria més nombrosa de l’Islam del Sud del Sàhara, quan n’hi ha d’altres com la Tijaniyya, molt més estesa a l’Àfrica de l’Oest”; o afirmacions “tan paradoxals com que la branca sufí és integrista i moderada a l’hora, a part que la divisió entre integristes i moderats se sol rebutjar a nivell acadèmic i només la utilitzen els mitjans de comunicació de forma simplificada”. L’investigador recorda igualment que “l’associació del murid amb una secta jerarquitzada no és un argument nou i ja la pateix des de la seva fundació per part de Cheikh Ahmadou, “que ja va ser objecte de la repressió dels colons francesos que van fer córrer aquest discurs criminalitzador davant d’un moviment que proposava un sistema de vida autogestionat diferent del de la lògica colonial”. “Avui en dia sembla que el nostre imaginari continua impregnat d’aquesta òptica colonial i eurocèntrica incapaç d’entendre altres realitats”, ha reblat.
“Avui en dia sembla que el nostre imaginari continua impregnat d’aquesta òptica colonial i eurocèntrica incapaç d’entendre altres realitats”, assenyala el periodista especialista en la comunitat murdi Dídac P. Lagarriga
Durant la roda de premsa també s’ha llegit un comunicat de Mustapha Aoulad Sallem, exmembre de l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, el qual ha desmentit, en contra del que afirmava El Periódico, que en una reunió mantinguda l’any 2013 amb el llavors alcalde Xavier Trias demanés diners per un projecte d’universitat a Touba vinculat al corrent murid si no que tan sols “es va posar damunt de la taula un programa d’intercanvi d’activitats entre el futur centre i docents d’aquí”.
Abadacar Thiakh explica amb indignació la forma com es va gestar la publicació de l’article que ha alertat la comunitat d’origen senegalès de Barcelona, ja que, segons que detalla, va descobrir l’article per casualitat penjat a la web d’El Periódico. “Al cap de pocs minuts el van esborrar, però ja n’havíem fet captures de pantalla”. Afirma que es va posar en contacte amb el rotatiu i que el periodista autor de la notícia va parlar amb ell “i va escoltar la meva opinió, de forma molt amable”. Per això quan, més endavant es va publicar l’article en el diari de paper “de la qual cosa no me n’havia dit res, va aparèixer amb algunes frases meves totalment tretes de context”. El líder sufí –acompanyat de diverses veus de la comunitat senegalesa i del col·lectiu manter que aquest matí li han volgut fer costat– ha reclamat una disculpa formal a El Periódico, ja que afirma que no troba suficient l’article seu que el rotatiu va publicar dies més tard a la seva web en compliment del seu dret a rèplica. “I si no ho fan, passarem a la fase següent, que és la denúncia judicial”, ha anunciat.
