El Jutjat Contenciós-Administratiu número 2 de València ha deixat vist per sentència el judici contra una activista de l’Assemblea Feminista de València, acusada d’“haver faltat al respecte a les forces i cossos de seguretat” durant la vaga convocada el 8 de març de 2018. Es tracta d’una infracció lleu, contemplada en l’article 37.4 de la llei de Seguretat Ciutadana –coneguda popularment com a llei mordassa– i per la qual se li imposa una sanció de 100 euros. Com en tots els procediments sancionadors que s’instrueixen en les matèries objecte d’aquesta llei i tal com preveien des de l’Assemblea, els agents de la Policia Nacional espanyola que interposaren la denúncia han gaudit de la “presumpció de veracitat”, amb què la seua versió constitueix base suficient per a dictar sentència.
Segons ha explicat a la ‘Directa’ Maria Josep Martínez, advocada que està portant la defensa, “el principi de veracitat vulnera la presumpció d’innocència” de l’afectada i trenca el principi d’igualtat processal
Segons ha explicat a la Directa Maria Josep Martínez, advocada que està portant la defensa, “el principi de veracitat vulnera la presumpció d’innocència” de l’afectada i trenca el principi d’igualtat processal, ja que la declaració o les proves que aporte l’acusada pesen menys que la paraula de la part denunciant. Per això, la seua estratègia s’ha basat a impugnar l’expedient administratiu, denunciar les infraccions del procediment i qüestionar la declaració dels agents, que afirmen que l’activista els va insultar. En tractar-se d’una presumpta falta de respecte i consideració als membres de les forces i cossos de seguretat en l’exercici de les seues funcions, “la falta se situa en un pla subjectiu” ha remarcat Martínez, per a qui, en un context de vaga general, qualsevol expressió que puga considerar-se injuriosa o ofensiva “no és una crítica individual” ni “afecta el bon desenvolupament del servei públic”, sinó que es tracta d’una crítica a la funció del cos i a la repressió policial.
L’acusada i la defensa també han intentat qüestionar la veracitat policial posant l’accent en l’animadversió al català i al terme “País Valencià” que van mostrar els agents en els informes de ratificació, en què incideixen en el fet que no tenen cap obligació d’entendre el valencià. “Els seus comentaris ja els situen políticament i afecten encara més la credibilitat que puguen tenir”, ha reblat amb rotunditat Martínez. I ha afegit: “A açò se suma l’hostilitat manifesta que tenen els agents en determinades manifestacions, entre elles les del moviment feminista”. Des de l’Assemblea Feminista han denunciat totes aquestes “infraccions” del procés sancionador que les deixen “en una situació d’inferioritat” i han remarcat que aquest judici és més una qüestió política que econòmica.
Seguit de processos
El pròxim 28 d’octubre l’Assemblea Feminista de València s’enfrontarà al segon judici per les multes derivades de les vagues de 2018 i 2019 –la data del tercer encara es deconeix. En ambdues jornades va quedar palès que “si les dones parem, el món es para”, però també la repressió i violència policials contra el moviment feminista de la capital del Túria. Demanar a un policia que els parlés en català, informar de la vaga amb piquets informatius o mobilitzar-se al carrer durant una vaga convocada de manera legal són alguns dels motius pels quals la Policia Nacional espanyola va sancionar les activistes amb multes d’entre 100 i 600 euros, quantitats que ja han sigut embargades dels comptes de diverses activistes. “Demanes parlar en la teua llengua, perquè estem al País Valencià; o crides en defensa de la igualtat, sense atacar els agents, i la seua resposta és identificar-te i sancionar-te”, ha criticat una de les portaveus de l’Assemblea, Mireia Bosca. En total, el col·lectiu acumula fins a una vintena de sancions que ascendeixen fins als 10.815 euros, que ja han assumit de manera col·lectiva.
Amb motiu de la repressió policial i el procés judicial iniciat, l’Assemblea Feminista de València ha arrencat una campanya per exigir la retirada de les multes, l’aturada dels procediments judicials i la derogació de la llei mordassa
Les activistes han estat recorrent les multes per via administrativa davant la Delegació de Govern, institució que pot acceptar o no la sanció imposada pels agents. També es van reunir amb l’exdelegat de govern, Juan Carlos Fulgencio (PSPV), qui no va complir el seu compromís d’estudiar les multes “una a una”. En els darrers mesos, les activistes s’han reunit dues vegades amb la nova delegada de govern, Glòria Calero, qui tot i que va assegurar en una roda de premsa que demanaria una reunió amb el Ministeri d’Interior, des de l’Assemblea no tenen constància que s’hi haja produït. “Ens va dir que ens cridaria abans del judici i avui dia encara no ens ha cridat, no hem rebut cap notícia i avui, l’advocacia de l’Estat s’ha presentat com a acusació”, denuncia Bosca, per a qui “la repressió també és política”. “Sabem que la Delegació de Govern podria paralitzar els procediments sancionadors i no ho està fent”, postil·la.
Amb motiu de la repressió policial i el procés judicial iniciat, l’Assemblea Feminista de València ha arrencat una campanya per exigir la retirada de les multes, l’aturada dels procediments judicials i la derogació de la llei mordassa. Aquest matí diversos col·lectius feministes del País Valencià ja s’han concentrat davant les portes de la Ciutat de Justícia de València per mostrar el seu suport a la primera encausada i no es descarten convocar més mobilitzacions. La jornada d’avui s’ha saldat amb les identificacions d’almenys tres de les persones concentrades pacíficament.
