Vanessa Gómez residia a l’Argentina des de feia més de quinze anys. Hi va arribar procedent del Perú i en aquest temps va ser mare de tres fills. L’any 2013 va ser condemnada per tràfic d’estupefaents a quatre anys de presó. Una vegada complerta la condemna va estudiar infermeria, fet que li va permetre trobar una feina i reprendre el seu projecte de vida, fins que el febrer d’aquest any va ser deportada amb caràcter perpetu al seu país d’origen, juntament amb el menor dels seus fills, de tan sols dos anys.
L’orde d’expulsió de la Vanessa Gómez estava basada en els seus antecedents penals pels quals ja havia complert condemna. Tant el fill amb el qual va ser deportada, com els altres dos, de 5 i 14 anys, dels quals no es va poder acomiadar, tenen nacionalitat argentina. L’1 de febrer, efectius de la policia es van presentar a casa seva, instant-la a què els acompanyes a la comissaria per firmar una notificació. Ella va sortir amb el seu fill menor, però en lloc de portar-les on els havien comunicat van ser internades en una cel·la durant dos dies, des d’on serien traslladades directament a l’aeroport internacional d’Ezeiza per ser deportades. Aquest mateix dimarts 2 de setembre, i davant de la convocatòria d’una jornada global de protesta en el marc del Dia de les Migrants, el director nacional de Migracions de l’Argentina, anunciava l’aixecament de la prohibició a viatjar al país que pesava contra Vanessa Gómez i el seu fill.
El cas de la Vanessa Gómez il·lustra la regressió repressiva que ha adquirit la política migratòria argentina al llarg dels últims anys, després d’un període en el qual s’havien fet significatius avanços en la garantia dels drets i llibertats de les persones migrants. Durant els Governs kirchneristes, es va impulsar i aprovar una Llei Migratòria que reconeixia el dret a migrar com un dret humà. Entre d’altres, aquesta Llei establia la revisió judicial de tot tràmit d’expulsió o detenció, reconeixia el dret a la reunificació familiar, l’accés igualitari a la salut, l’educació i l’assistència social de tota persona resident, independentment de quina fos la seva situació migratòria. Nombrosos organismes internacionals van reconèixer l’Argentina, conjuntament amb l’Equador, com dos dels països que estaven fent més avanços en l’enfocament de la mobilitat humana des d’una perspectiva de drets humans. Amb l’arribada al Govern de Mauricio Macri, l’any 2015, aquesta situació es reverteix, tornant a un paradigma securitarista basat en la criminalització.
Al gener de l’any 2017, el Govern nacional argentí aprovava el Decret de Necessitat i Urgència (DNU 70/17), amb el qual pretenia modificar la Llei Migratòria que, entre altres mesures, creava un procés sumaríssim de deportació inspirat en el Procediment Preferent de la Llei d’Estrangeria espanyola
Al gener de l’any 2017, el Govern nacional argentí aprovava el Decret de Necessitat i Urgència (DNU 70/17), amb el qual pretenia modificar la Llei Migratòria, i en què es vinculava migració i delinqüència i s’enduria el control sobre la població migrant. Entre altres mesures, creava un procés sumaríssim de deportació inspirat en el Procediment Preferent de la Llei d’Estrangeria espanyola. En el mateix text se citava aquesta Llei en un intent de justificar i avalar la retallada de drets i garanties durant els processos d’expulsió que generava la introducció d’aquestes mesures. Tot i això, el DNU fou declarat inconstitucional i tant pel procediment d’aprovació com pel seu contingut contrari als drets humans de les persones migrants. Actualment es troba pendent de resolució el recurs extraordinari que va presentar el Govern contra la declaració d’inconstitucionalitat.
Malgrat la suspensió, l’executiu argentí va emprendre una política de deportació emparada en els discursos que relacionen delinqüència i migració. A finals de l’any passat, en una roda de premsa protagonitzada per Rogelio Frigerio, Ministre de l’Interior, i Patricia Bullrich, Ministra de seguretat, l’actual administració va presentar unes dades amb les quals presumia d’haver dut a terme més deportacions en aquell any que les que s’havien fet sumant les dels deu anteriors.
L’emmirallament del Govern de Mauricio Macri amb les polítiques migratòries dels Estats Units i la Unió Europea no acaba en l’analogia amb la Llei d’Estrangeria espanyola citada explícitament en el DNU. L’any 2016, el Govern firmava un acord amb la ciutat de Buenos Aires per l’apertura d’un centre de detenció de migrants, destinat a persones que poguessin cometre infraccions relacionades amb la Llei de migracions, com a pas previ per la seva deportació. Malgrat que aquest projecte es troba temporalment suspès, dóna compte d’un clar paral·lelisme amb els Centres d’internament d’estrangers de l’Estat espanyol.
L’any 2016, el Govern firmava un acord amb la ciutat de Buenos Aires per l’apertura d’un centre de detenció de migrants, destinat a persones que poguessin cometre infraccions relacionades amb la Llei de migracions, com a pas previ per la seva deportació
La retallada i violacions dels drets de les persones migrants s’ha estès a tota mena de normatives, com en educació i salut, i practiques, com en l’extrema burocratització dels tràmits migratoris i l’augment desproporcionat de les taxes associades a aquests. Igualment significatiu és l’enduriment dels controls d’entrada a les fronteres, agreujat des de l’aprovació del Pla Fronteres protegides l’any 2018. Entre el paquet de mesures introduïdes amb aquesta iniciativa hi ha l’habilitació de les Forces Armades a intervenir en temes de seguretat interior, sota el pretext de combatre el narcotràfic i el crim internacional.
Carla, membre del col·lectiu Ni una migrante menos, explica en declaracions a la Directa que el cas de Vanessa Gómez “és el mateix en què es troben centenars de famílies que han estat separades arran de la política de deportació de l’actual Govern”. Per aquest dimecres, en el marc de Dia dels i les migrants a l’Argentina, i malgrat la reculada d’última hora del govern en el cas de Vanessa Gómez, Ni una migrante menos ha mantingut la convocatòria de l’acció global sota el lema “Vanessa y su hijo deben volver“, exigint el retorn de totes les migrants deportades arbitràriament al llarg dels últims anys, així com la fi de les polítiques racistes i xenòfobes del Govern de Mauricio Macri. La jornada tindrà com a acte central una concentració al monument de l’Obelisc, en ple centre de Buenos Aires.
