La Diada de l'Onze de Setembre, minut a minut

La concentració que s’havia produït davant del Parlament de Catalunya des de primera hora de la tarda s’ha reactivat un cop acabada la manifestació de la Gran Via. Alguns centenars de persones (moltes provinents de la manifestació) s’hi han acostat. Un fort dispositiu amb diverses furgones de la Brimo dels Mossos i un perimetre de tanques metàl·liques blindaven l’edifici. Algunes concentrades encaputxades han llançat tanques i bengales de fum contra els agents. S’ha cremat alguna bandera espanyola. S’han viscut diversos moments de tensió entre els agents antiavalots i les concentrades més actives. Els mossos han avisat que cal desallotjar el parc de la Ciutadella i si no actuaran. Un gran desplegament d’agents ha anat encerclant tot el parc de la Ciutadella i ha anat desplaçant les manifestants a l’exterior on hi ha hagut encara alguns incidents en els quals els antiavalots han fet ús de les porres.

En arribar la manifestació de l’Esquerra Independentista al passeig del Born s’ha inciat un acte polític amb diversos parlaments. Abans, dues persones amb el rostre ocult han cremat dues grans fotografies del rei espanyol Felip V i del president de la República francesa, Emmanuel Macron, així com una bandera de la Unió Europea.

Ja ha sortit de la plaça Urquinaona de Barcelona la tradicional manifestació convocada per diverses organitzacions de l’Esquerra Independentista –CUP, Endavant, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Coordinadora Obrera Sindical (COS), Arran i Alerta Solidària–. L’encapçala una pancarta amb els eslògans “Organitzem el poder popular” i “Cap a la independència no hi ha dreceres”. Durant la marxa pels carres Trafalgar, passeig de Lluís Companys s’han cridat consignes com “1 d’Octubre ni oblit ni perdó”, “Independència, socialisme i feminisme”,  “lluitar i crear poder popular”. La participació a la marxa se situa al voltant de 10.000 persones.

En acabar l’acte oficial de la manifestació amb centre neuràlgic a la plaça d’Espanya (amb el cant multitudinari d'”Els Segadors”) s’ha produït una acció que no estava prevista el programa oficial: des de les torres venecianes de l’avinguda de Maria Cristina s’hi han desplegat dues grans pancartes verticals en suport a la campanya Tsunami Democràtic, presentada fa dues setmanes per aglutinar una resposta a la sentència del judici per l’organització de l’1-O. Un dels cartells duia l’etiqueta de la campanya i l’altra la consigna “organitzem la resposta a la sentència”.

Segons els càlculs de la Directa a partir del perímetre i la densitat, la manifestació de la Diada 2019 a Barcelona ha aplegat 750.000 manifestants. El traçat oficial de la marxa organitzada per l’ANC i amb el suport d’Òmnium Cultural ha ocupat 205.000 metres quadrats, als que cal sumar 60.000 metres quadrats amb manifestants als extrems nord, est i oest del traçat oficial. Tots els carrers perpendiculars a la Gran Via han acumulat manifestants en les confluències septentrionals. El resultat, doncs, de 265.000 metres quadrats amb manifestants, cal dividir-los en dues categories de densitat: la plaça d’Espanya (30.000 metres quadrats) amb 1,5 manifestants per metre quadrat (on fins i tot s’apreciava alguna zona sense manifestants), i la resta del recorregut (235.000 metres quadrats) amb una mitjana de 3 manifestants per metre quadrat. El mètode de recompte emprat és el mateix que hem fet servir en totes les diades, i segons el qual en l’edició del 2018 hi van participar una quantitat aproximada 840.000 persones. La Guàrdia Urbana de Barcelona ha xifrat en 600.000 l’assistència a la manifestació d’aquesta tarda.

Unes desenes de persones han secundat la crida a manifestar-se davant del Parlament a la mateixa hora de la multitudinària manifestació de la Gran Via. S’hi han sentit crits acusant de “traïdors” i “botiflers” adreçats a la classe política independentista per no implementar el mandat de l’1 d’octubre. Aquesta concentració s’havia secundat de forma anònima, sense cap col·lectiu oficial al darrere, mitjançant una crida a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #EnsveiemalParlament.

S’inicia l’acte polític de la manifestació organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, amb suport d’Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que ocupa la Gran Via fins al passeig de Gràcia i també trams de tots els carrers que conflueixen a la plaça. A la fila zero de la manifestació no hi ha enguany representants d’organitzacions polítiques sino persones represaliades a conseqüència de la repressió a l’independentisme i familiars de presos i preses pel mateix motiu. Durant l’acte han intervingut breument representants de diversos sectors professionals: l’actor David Bagés, la xef Ada Paarellada, el cantant Francesc Ribera Titot, l’advocat Xavier Domingo, la cineasta Isona Passola o el cantautor Lluis Llach, que ha fet aixecar entre les assistents crits de “fora el Borbó”. A continuació, han intervingut els presidents de l’AMI (Josep Maria Cervera, alcalde del Port de la Selva), el vicepresident d’Òmnium Cultural Marcel Mauri i la presidenta l’ANC, Elisenda Paluzie. Paluzie ha exhonerat la ciutadania a “demostrar que la independència és possible, no només a l’estat sinó també a la nostra classe política”.

Els voltants de la plaça d’Espanya de Barcelona es van omplint de gent que té previst assistir a la manifestació independentista que ha de començar a les 17 hores i 14 minuts. Moltes llueixen la samarreta oficial, de color blau amb un estel de cinc puntes, que l’Assemblea Nacional Catalana, organitzadora de la concentració, ha posat a la venda enguany: segons l’entitat, se n’han venut 250.000  Al llarg del matí, més de 1.200 autocars (també segons dades de l’ANC) s’han desplaçat a Barcelona des d’arreu dels Països Catalans per transportar assistents a la manifestació.

Alguns centenars de persones s’han concentrat davant del Parlament de Catalunya, amb estelades i proferint càntics com “volem entrar al nostre Parlament” (el que més s’està sentint), o “cremem els lliris”, una forma de criticar la poca fermesa dels grups polítics independentistes a l’hora de fer efectiva la independència. S’hi veuen algunes pancartes de CDR (com el de les Corts o el d’Horta-Guinardó) que s’havien encarregat de difondre la protesta per les xarxes socials. Un fort dispositiu dels Mossos d’Esquadra ha protegit el recinte parlamentari mentre ha transcorregut la concentració. A la tarda hi ha convocada una altra concentració davant del Parlament, a la mateixa hora que la manifestació de l’ANC, aparentment sense cap vincle amb aquesta.

La manifestació de Rescat, el col·lectiu de suport a les preses polítiques catalanes recorre els carrers de Barcelona en la que és l’última convocatòria després de dinou anys de vida. La pancarta de la capçalera està dedicada a l’última membre del col·lectiu que continua en la presó, Lola López, i fotos dels membres del GRAPO i PCE(r) empresonats. A més, algunes de les manifestants porten banderes de solidaritat amb els joves d’Altsasu. La marxa ha sortit del passeig del Born, per continuar per l’avinguda Marqués d’Argentera i Via Laietana i finalitzar a la plaça del Rei. En l’acte final de la manifestació s’han realitzat parlaments per part del grup de suport a Adrià Carrasco, Tamara Carrasco, el Moviment Pro-Amnistia i Alerta Solidària. L’acte ha clos amb la lectura d’una carta de Lola López des de la presó d’Àvila per part de Marina Bernadó.

Finalitza al passeig Lluís Companys de Barcelona l’acte d’Òmnium Cultural “Pels drets i llibertats: absolució!”

Durant l’acte d’Òmnium, les advocades Anaïs Franquesa i Magda Oranich, i la politòloga i exsecretària general de Podemos a Catalunya Gemma Ubasart intervenen en defensa dels drets fonamentals.

A punt de començar l’acte d’Òmnium Cultural “Pels drets i llibertats: absolució!” al passeig Lluís Companys. Ja ha arribat el President de la Generalitat Quim Torra i les delegacions dels diferents partits, excepte del PSC, C’s i PP. També hi fan acte de presència els secretaris generals a Catalunya d’UGT i CCOO, Camil Ros i Javier Pacheco, així com Joan Cavall d’Unió Pagesos o Pernando Barrena de Bildu.

La manifestació d’Arran s’ha aturat davant de la Catedral de Barcelona i un grup de militants ha cremat cinc caixes de cartó que representaven el PSOE, la Justícia, el PP, l’extrema dreta i la família reial.

L’Esquerra Independentista de Lleida obre els actes de l’11 de setembre amb la tradicional ofrena al Roser, símbol de la resistència de totes les lleidatanes. Es tracta d’un antic convent situat al centre de la ciutat on l’exèrcit borbònic va fer una gran matança.

Arrenca la manifestació de l’organització juvenil de l’esquerra independentista Arran des del carrer Ferran, on s’ha homenatjat Gustau Muñoz, fins al Fossar de les Moreres.

La pluja ha parat i han pogut començar les actuacions musicals al passeig Lluís Companys de Barcelona amb el grup Xiula. Com cada any, també s’hi pot visitar la fira i mostra d’entitats.

Comença l’homenatge a Salvador Allende, qui fou president de Xile entre 1970 i 1973, en el 46è aniversari del cop d’estat militar que va enderrocar el govern legítim. Normalment, l’acte té lloc a la plaça del barri del Carmel que porta el seu nom, però enguany la pluja ha obligat a traslladar una part al Centre Cívic del Carmel de Barcelona.

Arrenca l’homenatge a Gustau Muñoz al carrer Ferran de Barcelona, a tocar de la plaça Sant Jaume. Aquest militant d’esquerres va ser assassinat l’11 de setembre de 1978 per un dels trets disparats per agents de la policia espanyola durant una manifestació anticapitalista i independentista. Anualment, col·lectius de joves de l’esquerra independentista –anys enrere la CAJEI i actualment Arran– convoquen un acte per recordar-lo, que acaba amb una manifestació juvenil fins al Fossar de les Moreres. Podeu recuperar la història del crim comès fa 41 anys en aquest article que va escriure l’any passat Àlex Romaguera, on també s’explica com la família ha portat el cas fins a la justícia argentina.

Al monument de Rafael Casanova, també es pot identificar una petita delegació del grupuscle d’extrema dreta Moviment Identitari Català (MIC).

Comença l’ofrena al monument de Rafael Casanova sota la pluja, a la Ronda Sant Pere de Barcelona. A l’inici, i ja amb presència dels representants institucionals, s’ha escoltat l’himne d’Espanya, aparentment provinent d’un habitatge proper. Entre les persones concentrades, també hi ha un grup dels CDR de Ponent i les comitives de diverses entitats socials, culturals i esportives del país. L’home que ha posat himne d’Espanya ho ha fet des d’un hotel de davant del monument de Rafael de Casanova, és Juan Ribas, membre dels GDR (Grups de Defensa i Resistència) i un dels detinguts en l’operació dels Mossos el mes de juny, en què van detenir set persones per coaccions i danys a domicilis particulars d’independentistes i contra seus d’institucions públiques.

En algunes localitats com Lleida o Granollers tenen lloc marxes de torxes que recorren la ciutat per reclamar la independència, un tipus d’actes que es van iniciar l’any 2003 a Vilafranca del Penedès. Amb tot, la gran majoria de les que estaven programades per aquesta nit (més d’un centenar), s’han suspès a última hora, o bé ajornat o se n’ha escurçat el recorregut a causa de les adverses condicions climatològiques. A la capital del Segrià la marxa s’ha iniciat davant del convent del Roser, en record de l’últim enclavament de la ciutat que va resistir el setge les tropes borbòniques l’any 1707.

El Parlament de Catalunya entrega la Medalla d’Honor de la institució a Carola Rackette, capitana del vaixell de l’organització Sea Watch, i Òscar Camps, president de Proactiva Open Arms, ambdues dedicades al rescat de persones refugiades a la Mediterrània.

Les previsions de pluja per la tarda-nit d’aquest dimarts ha obligat a suspendre alguns dels actes relacionats amb la Diada que hi havia programats. Entre els quals, l’acte institucional que, sota l’enunciat ‘Tornarem’, que havia de tenir lloc a les 10 de la nit a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, s’ha traslladat a la nit de demà. També s’ha ajornat per més endavant l’encesa de llums que pretenia il·luminar 131 cims a la muntanya de Montserrat, organitzada per Artistes per la República i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya entre altres col·lectius. També s’ha anunciat la suspensió una part important de les marxes de torxes i hissades de senyeres que hi havia programades en un centenar llarg de localitats catalanes (entre altres, no es faran avui les marxes previstes a Bigues i Riells, el Port de la Selva, la Selva del Camp, Llança, Palamós, Pals, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Vicenç de Castellet, Tordera, Vilassar de Mar i o al districte de Sants Montjuïc de Barcelona). També s’ha decidit ajornar la marxa de set columnes fins a la presó de Lledoners amb torxes que l’ANC del Bages havia previst realitzar.