Durant els darrers anys, algunes polítiques públiques han començat a impulsar programes de suport a l’economia social i solidària (ESS) aprofitant l’experiència acumulada pel mateix sector. En aquest context ha sorgit la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, formada per catorze nodes repartits arreu de les comarques catalanes amb l’objectiu de dinamitzar el model cooperatiu i difondre’l entre la ciutadania.
“Al llarg de la meva trajectòria m’he topat amb molts projectes interessants que es quedaven al calaix per manca de recursos, i ara tenen vies per néixer i esdevenir una realitat. Penso que, només per això, el programa ja és un èxit”, explica Cristina Grau (FGC Advocats), que assessora cooperatives que s’estan creant o que necessiten orientació en un context jurídic que sovint pot ser força hostil.
Impuls genuí
L’origen dels ateneus cooperatius cal cercar-lo al programa Aracoop de la Direcció General d’Economia Social de la Generalitat, que es convocava des de 2013 i que a partir de l’any 2016 va implantar dues línies d’acció: els ateneus i els anomenats projectes singulars. Quins són els elements centrals del seu desplegament? El cooperativista Iván Miró, al llibre Ciutats cooperatives (Icària), n’esmenta tres: que esdevinguin espais de referència al territori per a la creació de llocs de treball en cooperatives i societats laborals, que siguin gestionats per les mateixes xarxes locals o comarcals de cooperatives i que incloguin un factor important d’intercooperació. “Es tracta d’una de les iniciatives més útils per al cooperativisme i l’economia social i solidària que ha impulsat la Generalitat des de la Segona República espanyola”, contextualitza Jordi Garcia, cooperativista de la Xarxa d’Economia Solidària (XES).
Més que un simple espai físic, els ateneus cooperatius volen convertir-se en un punt de referència per promoure interaccions en clau d’economia solidària. En definitiva, són una nova peça d’aquesta altra manera de fer economia, conformada per una multitud d’iniciatives de producció, comercialització, consum, inversió, estalvi, etc. que funcionen dia a dia des de lògiques més equitatives i respectuoses amb les persones, el medi ambient i els territoris que no pas les empreses i institucions capitalistes. A banda dels temes estrictament materials, els ateneus cooperatius també tenen un component de caire simbòlic basat en la figura d’entitat genuïna vinculada al cooperativisme popular i a la tradició associacionista del país.
Binomi ESS i polítiques públiques
Però per entendre el paper que juguen els ateneus dins de l’ecosistema cooperatiu, primer cal repassar una mica l’evolució del binomi economia solidària i polítiques públiques durant els darrers anys. El 2016, per primer cop, la Generalitat i molts ajuntaments van començar a fer polítiques públiques d’economia solidària. A banda de la creació dels ateneus, el mateix any l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el primer pla estratègic d’ESS, l’anomenat Pla d’impuls de l’economia social i solidària 2016-2019, amb 124 accions previstes.
Paral·lelament, alguns consistoris van encetar un procés per crear la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) amb l’objectiu de desenvolupar polítiques d’ESS a escala local. Constituïda formalment el maig de 2017, actualment compta amb 39 ajuntaments adherits de gairebé tots els colors polítics. És important tenir present que iniciatives com aquesta van ser possibles perquè les eleccions municipals de 2015 van modificar la correlació de forces en favor de les candidatures més proclius a l’economia solidària, que als programes portaven mesures per fomentar-la.
Per tant, segons apunta Jordi Garcia, el balanç general dels darrers quatre anys de polítiques públiques de suport a l’economia solidària és positiu, i tot fa pensar que la promoció de l’ESS no es quedarà en una moda passatgera. A banda de l’ajut a la creació de noves entitats i a la consolidació de les existents, amb vista al futur hi ha elements que neixen al voltant dels ateneus cooperatius i que inviten a l’optimisme. En primer lloc, s’ha format un grup integrat per personal tècnic d’ajuntaments i ateneus coneixedor de l’economia solidària que pot fer de prescriptor del model. En segon lloc, els ateneus també tenen una funció important per consolidar l’ESS fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, tot creant espais de governança compartida amb agents locals.
Territorialització
Aquest substrat comporta més varietat d’actors que difonen la fórmula cooperativa arreu de la geografia catalana. Així, a més de les iniciatives descrites anteriorment, els ateneus conviuen amb altres protagonistes, com ara la desena de nodes de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) o els grups locals d’algunes cooperatives que s’estan implantant en xarxa, com Som Energia. D’altra banda, també ens podem fixar en experiències internacionals, com els Pols Territorials de Cooperació Econòmica institucionalitzats el 2014 a l’Estat francès o les polítiques d’impuls de l’ESS a escala local a municipis del País Basc com Hernani.
Tampoc podem oblidar la inspiració dels laboratoris cooperatius creats pel mateix moviment abans de l’existència dels ateneus, com per exemple Labesoc (al Prat de Llobregat), SincroCoop (Cal Temerari, a Sant Cugat del Vallès), LabCoop (vinculat al Grup Ecos, a Barcelona) o Coòpolis (a l’entorn de Can Batlló, a Sants). Totes són experiències que afavoreixen la territorialització de l’economia solidària. Per a Garcia, “de moment, l’ESS no s’organitza prioritàriament des d’un punt de vista sectorial –per sectors d’activitat– sinó des d’un punt de vista territorial. Crec que és una estratègia d’acció molt productiva perquè genera més sinergies i la participació de més actors que les que hi havia abans”.
Governança i reptes de futur
Globalment, unes 130 entitats de característiques diverses participen de la gestió de cada ateneu: associacions, fundacions, cooperatives, ajuntaments, empreses d’inserció, consorcis, consells comarcals, federacions i centres especials de treball. L’activitat de cadascun depèn de les necessitats del territori. Així, alguns ja estan assessorant molts projectes en les diferents fases (constitució, extensió…), mentre que d’altres estan començant a organitzar taules territorials, impulsant accions formatives o prioritzant sectors específics.
En aquests moments, també estan definint elements com l’ideari, els tipus de serveis que ofereixen, el model de governança i el finançament. L’horitzó és avançar cap a una mena de servei públic per generar llocs de treball sostenibles a través de l’impuls de l’ESS i la construcció d’un nou model econòmic i social. En altres paraules, esdevenir instruments de caràcter publicocooperatiu en què les decisions es prenguin conjuntament.
Una de les qüestions que caldrà abordar és veure quina relació s’estableix entre els diferents actors públics i de l’economia solidària presents al territori, i fixar quin paper correspon a cadascú. És a dir, com evitar duplicitats entre ateneus, municipis, les accions de la XMESS i l’activitat de les xarxes locals de la XES. Un altre punt important és quina complementarietat hi ha amb serveis que ja funcionen a molts municipis i comarques, com per exemple borses de treball o espais d’incubació de projectes d’emprenedoria col·lectiva.
Ecosistema cooperatiu ric i divers
Sigui com sigui, els ateneus han arribat per esdevenir un actor important dins de l’ecosistema cooperatiu que els darrers anys s’ha anat desenvolupant a Catalunya, fruit sobretot de la capacitat propositiva del sector. La celebració de fires arreu del territori, la capacitat de combinar el discurs amb la pràctica i la generació d’alternatives en àmbits estratègics (com per exemple en telecomunicacions, energia i mobilitat) són només alguns exemples d’aquest dinamisme.
Així doncs, la centralitat de cada ateneu cooperatiu dependrà de la massa crítica que sigui capaç de generar al seu voltant i de les aliances que forgi. Però la millor manera de copsar tot aquest potencial és fixar-se en experiències concretes. Les pàgines que segueixen aquest reportatge mostren desenes de propostes de tipologia i sectors molt diversos. Totes, però, tenen en comú l’arrelament al territori, la creació d’ocupació estable i la resolució de necessitats bàsiques. I totes reflecteixen la gran riquesa de l’ecosistema que els ateneus cooperatius estan contribuint a teixir.
