El passat diumenge 11 d’abril, malgrat que la pandèmia per la COVID-19 està més activa que mai, l’Equador i el Perú han celebrat eleccions presidencials. El país presidit fins ara per Lenín Moreno celebrava la segona volta dels comicis entre Andrés Arauz, candidat col·locat per l’expresident Rafael Correa, i un candidat ultraconservador del lobby financer de Guayaquil, Guillermo Lasso, qui s’ha endut la victòria. El Perú, presidit des de novembre per l’interí Francisco Segasti després d’un intent de cop d’estat i una setmana de massives protestes, va anar a la primera volta amb divuit candidats i cap favorit. Pedro Castillo, sindicalista i mestre rural considerat d’esquerres, però contrari als drets reproductius de les dones i al matrimoni igualitari, i Keiko Fujimori, filla del dictador Alberto Fujimori i partidària dels valors del seu pare, lideren els comicis quan l’escrutini està en un 67%. L’autoritat electoral del Perú ha anunciat que els resultats oficials finals no es publicaran fins al maig.
La segona fi del “socialisme del segle XXI”
Amb un 52,5% dels vots, la victòria de Guillermo Lasso a l’Equador posa fi a catorze anys de correisme. Durant el seu mandat, el president Lenín Moreno –vicepresident de Correa durant els seus últims dos mandats i teòricament candidat continuista en les eleccions de l’any 2017– de seguida va marcar distàncies amb les polítiques del “socialisme del segle XXI” de Correa i fins i tot va desmantellar polítiques del govern anterior com els subsidis als combustibles, fet que va desencadenar la revolta popular d’octubre de 2019.
El president Lenín Moreno va marcar distàncies amb les polítiques del “socialisme del segle XXI” de Correa i fins i tot va desmantellar polítiques del govern anterior
Amb esdeveniments com la retirada de l’asil polític i l’arrest a l’ambaixada equatoriana a Londres de Julian Assange –quan Correa va assegurar que “Moreno ha negociat amb els EUA la seva entrega”– i el posterior anunci d’un préstec de 10.000 milions de dòlars firmat amb el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial –quelcom que l’Equador no tolerava des de feia setze anys–, l’exmandatari i Lenín Moreno van quedar totalment enemistats. Així i tot, l’electorat equatorià havia escollit durant els últims catorze anys un candidat que representava a l’anomenada Revolució Ciutadana, de manera que l’elecció del banquer neoliberal Guillermo Lasso posa fi a una etapa de la història del país andí.
Victòria del vot anticorreista
El 7 de febrer, quan es va celebrar la primera volta de les eleccions, el candidat correista Andrés Arauz va guanyar amb un 33% dels vots. Lasso, amb un 19,74% dels vots, es va disputar fins a l’últim moment el seu lloc a la segona volta amb Yaku Pérez, candidat del Moviment d’Unitat Plurinacional Pachakutik, braç polític –malgrat fortes divisions internes– de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador (CONAIE), que va obtenir un 19,39% dels vots. La CONAIE, amb una postura clarament antiextractivista, té una base popular molt important a l’Equador indígena, i més després de la revolta popular de fa un any i mig. Que a la segona volta dels comicis hagi guanyat el segon classificat amb molta diferència en la primera, mostra el volum de vot anticorreista que ha acabat escollint un empresari de l’elit política de Guayaquil com a president. A l’Assemblea Nacional, però, la primera força segueix sent l’aliança correista d’Andrés Arauz, amb 48 assembleistes, entre les quals hi ha una de les manifestants que va perdre un ull durant les protestes de 2019. La segona és Pachakutik, amb 27 assembleistes. El partit de Lasso en té només 12 i el seu aliat, el Partit Social Cristià, 19.
A l’Assemblea Nacional, la primera força segueix sent l’aliança correista d’Andrés Arauz, amb 48 assembleistes, entre les quals hi ha una de les manifestants que va perdre un ull durant les protestes de 2019
Yaku Pérez i diverses organitzacions socials van assegurar durant el recompte de vots dels primers comicis que va haver-hi frau i manipulació electoral perquè el candidat indígena no arribés a la segona volta. Ja a la segona volta, tot i que alguns líders de la CONAIE van explicitar que votarien pel candidat correista i que sectors propers a Yaku anunciessin paradoxalment el seu vot a Lasso, un comunicat del Consell Polític de la CONAIE assegurava que “el poble no té candidats en aquesta segona volta, el poble té a les seves mans la resistència i el vot nul”. En efecte, en la segona volta va haver-hi 700.000 vots nuls més que en la primera. Malgrat tot, al poble equatorià l’esperen quatre anys de fortes polítiques neoliberals tutelades pels grans mecanismes del poder econòmic global.
El Perú: Entre una esquerra rural i el fujimorisme
És difícil fer l’anàlisi electoral d’un país on els últims cinc presidents han estat immersos en la megatrama de corrupció de la constructora Odebrecht o similars. Alejandro Toledo, actualment presidiari del correccional Maguire de Califòrnia per blanqueig de capitals; Alan García, qui es va suïcidar a casa seva minuts abans que arribés la policia, acusat del mateix delicte; Ollanta Humala, qui va passar un any en presó preventiva i per a qui la fiscalia demana vint anys de presó, de nou pel mateix delicte; Pedro Pablo Kuczynski, en arrest domiciliari pel mateix delicte; i Martín Vizcarra, destituït el 9 de novembre de 2020 per un judici polític que l’acusava de pertànyer a la trama corrupta Club de la Construcció. Els cinc se sumen al dictador Alberto Fujimori, president del Perú del 1990 al 2000, actualment pres per crims de lesa humanitat.
El país de la costa pacífica es llevava ahir sense resultats finals però amb la sorpresa d’un clar guanyador: Pedro Castillo, líder sindical rural del gremi dels mestres d’escola de la regió de Cajamarca
Fruit del descrèdit i de la desconfiança en la classe política per part del poble peruà, als comicis d’aquest 11 d’abril s’hi presentaven divuit candidatures i almenys sis d’elles tenien possibilitats de guanyar, segons les enquestes. No hi havia favorit, era una incògnita. Ahir, dilluns 12 d’abril, el país de la costa pacífica es llevava sense resultats finals, però amb la sorpresa d’un clar guanyador: Pedro Castillo, líder sindical rural del gremi dels mestres d’escola de la regió de Cajamarca, conegut per encapçalar una gran vaga de docents que va durar dos mesos l’any 2017. El segon lloc, encara no confirmat, se’l disputen dos candidats de l’extrema dreta fujimorista: la filla del dictador i empresària Keiko Fujimori i Hernando de Soto, economista de 70 anys, responsable de les mesures econòmiques neoliberals implementades durant els noranta al Perú de Fujimori.
Una esquerra homòfoba
Amb un 67% dels resultats escrutats, Pedro Castillo té el 17% dels vots, Keiko Fujimori el 13,09% i Hernando de Soto el 12,92%. Darrere d’ells tres, un altre candidat fujimorista, Rafael López Aliaga amb un 12,56%, Yonhy Lescano, de centreesquerra, amb un 8,87% i, finalment, amb un 7,9%, Verónika Mendoza, candidata de la coalició d’esquerres Junts pel Perú. “Una esquerra rural, una esquerra camperola passa a la segona volta, un alleugeriment davant del risc que passessin dues agrupacions de dretes”, analitza Daniela Ortiz, activista antiracista, des de Cusco, Perú, qui afegeix que Castillo ha guanyat a les zones més empobrides del país. Ortiz fa una analogia, en termes de procedència i trajectòria política, entre Pedro Castillo i Evo Morales, “en aquest cas, en comptes dels col·lectius cocalers, Castillo ve de les lluites de l’organització magisterial i de les rondes camperoles”.
El candidat de la coalició Perú Lliure, que a mitjans de comunicació i xarxes socials ha estat acusat de pertànyer o ser proper al grup armat Sendero Luminoso, ha mostrat ser contrari als drets reproductius de les dones i als de la comunitat LGTBIQ, de la mateixa manera que al seu programa declara “la lluita contra l’ecologisme oenegero i el medioambientalisme fonamentalista”. “El que seria interessant que passés és que Junts pel Perú de Verónika Mendoza condicioni el seu suport a Castillo a un canvi de postura amb relació al tema de la comunitat LGTBIQ, ja que tenen una postura conservadora, homòfoba i transfòbica”, opina Daniela Ortiz. El 6 de juny se celebrarà la segona volta electoral. “Si Keiko guanya, el que pot venir és un govern de dictadura, amb una repressió policial brutal”, tem l’activista peruana.
