Nascut a Gandia (la Safor), Marc Candela és professor de Llengua i Literatura Valenciana a l’IES Campanar de València. Però fa una dècada que va abandonar l’aula per dedicar-se a temps complet al treball sindical en el Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament al País Valencià, del qual és el portaveu. Organització majoritària en l’educació pública, l’STEPV convoca fins a set jornades de vaga durant el curs acadèmic 2025-2026 i no descarten la possibilitat d’una aturada indefinida si no aconsegueixen les millores laborals i educatives demanades. Aquest 11 de desembre se celebra la primera vaga, “l’eina popular més poderosa per pressionar els governs i aconseguir victòries”, reflexiona Candela. Un exemple és la recuperació dels drets del professorat de Formació Professional i especialista de Règim Especial després de quasi sis setmanes en vaga indefinida. Conversem amb ell sobre les reivindicacions, les polítiques educatives del govern del PP i Vox i l’actual estat de salut de l’educació pública i en valencià.
Quines són les principals reivindicacions?
Alguns dels motius són històrics, d’altres no. Fa temps que reivindiquem la recuperació del poder adquisitiu perdut. Des del 2007 que no s’ha tornat a negociar amb la Conselleria d’Educació una actualització del salari, que va patir la primera retallada en l’any 2010. L’IPC ha augmentat i el sou del professorat no ha crescut de manera proporcional o les pujades no han estat suficients per a recuperar el poder adquisitiu. Una altra de les reivindicacions és la baixada de les ràtios d’alumnes. Cada vegada s’han d’atendre més alumnes i assumir més tasca burocràtica, la qual cosa suposa una sobrecàrrega que afecta l’objectiu principal: fer docència. La tercera de les demandes és la millora de les infraestructures educatives, especialment, les dels municipis afectats per la dana. Volem recuperar els 121 milions d’euros que des de 2023, quan va entrar el PP i Vox a la Generalitat, s’han retallat en infraestructures. També volem revertir les retallades de professorat, que enguany han afectat especialment la Formació Professional. Per acabar, exigim derogar la llei de llibertat educativa per crear una nova norma que potencie el valencià.
No es tracta de l’única aturada prevista per l’actual curs acadèmic. Quin és el calendari de mobilitzacions i vagues que teniu previst fins al juny?
“Volem recuperar els 121 milions d’euros que des de 2023, quan va entrar el PP i Vox a la Generalitat, s’han retallat en infraestructures”
La proposta de mobilitzacions sorgeix després d’una reunió amb la Conselleria i la junta de portaveus en què van menysprear els sindicats i el conjunt de la comunitat educativa. Aleshores, vam iniciar una ronda d’assemblees a totes les comarques del País Valencià perquè el professorat triara el nombre de mobilitzacions a convocar. La primera vaga es va organitzar pel 20 de novembre, però arran de la dimissió de Carlos Mazón, la vam convertir en una jornada de lluita amb concentracions als centres. Al voltant d’uns 500 centres es van mobilitzar. Ara convoquem aturades cada mes: l’11 de desembre, una en gener, febrer i març; dues en abril, i una altra en maig amb possibilitat de convertir-la en indefinida.
Tal com has comentat, una de les principals reivindicacions és revertir la bretxa salarial. Denuncieu que el professorat valencià se situa en la cua salarial a escala estatal. Quant cobra un professor de secundària al País Valencià?
Un professor que acaba de començar cobra al voltant de 2.100 euros en net, i un mestre d’infantil o primària al voltant de 300 euros nets menys. A més, denunciem que ara mateix hi ha centenars de docents sense cobrar les nòmines, amb endarreriments des del mes de setembre.
El sou és proporcional a la càrrega de feina en l’actualitat? En quines tasques o funcions ha augmentat la feina?
Per exemple, la nova llei educativa planteja que el professorat ha de fer un seguiment individual de cada alumne, cosa que ens sembla bé, però implica una gran tasca burocràtica, d’omplir informes i fer comunicacions. Els equips directius tenen cada vegada més tasques burocràtiques, d’estar pendents de subvencions, noves normatives o programes als quals s’han de presentar. La càrrega burocràtica genera molta angoixa quan cada vegada hi ha més alumnes per aula i són menys professors.
A la precarietat laboral, se sumen les retallades en l’escola pública. L’any 2024, vau denunciar una retallada de 206 aules i 2.906 places. Enguany, vau informar d’una reducció de 4.527 places respecte al curs anterior. Aquestes retallades afavoreixen l’escola concertada? Com i per què?
Quan l’alumnat té menys opcions d’entrar a la pública, indirectament, l’estàs expulsant a la concertada, la qual no té tants problemes. Els atacs a la pública són una política molt típica dels governs de dreta. Es conflictivitza l’escola pública a través de retallades i, mentrestant, la concertada continua creixent. Les famílies no es plantegen matricular els fills en la pública, si hi ha infraestructures sense rehabilitar, aules massificades, manca de professorat… És una constant dels governs del PP, passava abans del Botànic i ara tornar a passar.
Quina és la vostra proposta de ràtios per infantil, primària i secundària?
“Quan l’alumnat té menys opcions d’entrar a la pública, indirectament, l’estàs expulsant a la concertada, la qual no té tants problemes”
Vam presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per baixar les ràtios. En primària i secundària, proposàvem reduir el nombre d’alumnes per aula de 30 a 20, i en infantil plantejàvem unes ràtios progressives a mesura que s’anava passant de curs, perquè entenem que l’alumnat més menut necessita més atenció. Ràtios reduïdes permeten dedicar més temps a l’atenció individualitzada de cada alumna i alumne, especialment a qui més suport necessita; millora el clima de convivència del grup, facilita l’intercanvi i la interacció entre l’alumnat i el professorat, i augmenta el confort en l’aula, fet que afavoreix el rendiment escolar.
Els recursos i materials actuals permeten atendre de manera adequada la diversitat en l’alumnat?
No, en aquest àmbit també s’ha empitjorat. Abans, teníem el Pla d’Atenció de Millora, que dotava els centres de professorat especialista en l’atenció a l’alumnat amb necessitats. Cada centre demanava el nombre de professors o professores especialistes que necessitava i Conselleria ho aprovava. Tot i que funcionava relativament bé, el programa l’han substituït per un altre, el qual només ofereix 1.200 docents capacitats per atendre l’alumnat amb necessitats que s’han de repartir entre tots els centres del País Valencià. Amb el pla anterior, no hi havia límit de professorat, ara només tenim 1.200 docents i si s’acaben, no amplien places. Açò també ha estat una retallada, que se suma a les que pateixen les Escoles Oficials d’Idiomes o la Formació Professional. El professorat dels cicles formatius semipresencials tenia 30 hores setmanals, i ara han passat a 25 hores, la qual cosa suposa una retallada d’un miler de professors. Eixes cinc hores són necessàries perquè puguen desenvolupar bé la seua tasca i ara mateix no les tenim.
Fa més d’un any de l’aplicació del districte únic, des de llavors heu detectat un augment de la segregació escolar?
Hi ha una fuga d’alumnes cap a la concentrada i alguns centres públics s’estan convertint en centres guetos. És el perill del districte únic. No hem pogut fer un estudi detallat encara, però sabem que algunes poblacions estan observant ja aquesta tendència.
Quines són les polítiques de l’STEPV per posar fi a la segregació escolar?
“El PP ha decidit finançar l’etapa de 0 a 3 anys perquè no és una etapa del sistema públic i així dona diners a les escoletes privades”
En primer lloc, eliminar el districte únic. En segon lloc, potenciar l’escola pública: incrementar els centres públics on no n’hi ha prou perquè tothom puga accedir a la pública. Per exemple, al barri el Carme de València només hi ha dues escoles públiques, un nombre insuficient per abastir tota la població. A més a més, cal oferir escola pública en totes les etapes educatives. El PP ha decidit finançar l’etapa de 0 a 3 anys perquè no és una etapa del sistema públic i així dona diners a les escoletes privades. El Botànic plantejava fer centres públics de 0 a 3 anys i incrementar les unitats de dos anys en col·legis públics per ampliar l’oferta en aquesta etapa. Això s’ha paralitzat.
Denuncieu la manca de resposta de la Conselleria a les vostres demandes. A què penseu que es deu? Hi ha un interés polític a desmantellar l’educació pública?
Estem en mans d’uns alts càrrecs que menyspreen l’educació i els seus professionals. La comunitat educativa els resulta incòmoda, perquè som i representem la pública i saben que reivindiquem i reivindicarem els nostres drets, mentre que el seu model és el privat i el de l’elitisme. Per tant, les seues polítiques volen desmantellar la pública per fomentar la privada.
Què representa l’ensenyament públic per partits com el PP i Vox?
Partim d’un plantejament pedagògic que entén l’educació com un element de transformació social, perquè formem els futurs ciutadans i dirigents de la societat. A banda de transmetre coneixements, l’educació ha de transmetre valors i pensament crític per pensar, reflexionar i millorar la societat. Això xoca amb el plantejament de la dreta, que vol formar la seua classe en els centres més elitistes. La dreta vol que la pública no tinga recursos perquè així intenten asfixiar la nostra capacitat de formar ciutadania crítica. Som tan defensors de la pública perquè defensem el poder de l’educació per transformar la societat i això només ho pot fer la pública.
Després de la consulta lingüística, quin diries que és l’estat de salut del valencià en l’educació?
“Cal garantir que els centres en barracons estiguen en les millors condicions possibles, cosa que, malauradament, no passa en molts casos”
Per sort, al govern li va eixir el tir per la culata. Tot i que no m’agrada parlar en termes de guanyar i perdre, perquè pense que les llengües no són per guanyar-les, sinó per parlar-les i viure-les, vam guanyar la consulta i això fa que la llengua encara viva en l’educació. Però els atacs venen per moltes bandes. Per exemple, s’ha eliminat el requisit lingüístic en els estudis artístics o en Formació Professional, en la norma anterior es permetia fer més hores en valencià tot i les establertes o, tot i que moltes comarques castellanoparlants van triar el valencià, a penes tenen unitats en llengua pròpia. La Conselleria ja ho va regular de manera que, fora quin fora el resultat, tinguera via lliure per crear les unitats.
Quina és la situació actual dels centres educatius afectats per la dana? Quines necessitats tenen que no són cobertes per la Conselleria?
Entenem que els barracons han sigut una mesura d’emergència per garantir que el nostre alumnat puga tornar a les classes durant aquest impàs. Tot i això, la Conselleria ha d’entendre que cal garantir que els centres en barracons estiguen en les millors condicions possibles, cosa que, malauradament, no passa en molts casos. Hem trobat necessitats molt diverses, les quals posen en perill la salut del nostre alumnat i del professorat que hi treballa. Tenim patis sense ombres o bancs per seure, centres tancats amb cadenats, amb el perill que això comporta per la seguretat de l’alumnat; canalitzacions d’aigües residuals en mal estat, desnivells pronunciats amb perill de caiguda als patis, parts dels barracons que acaben en arestes vives, les quals són un perill perquè l’alumnat es talle; goteres a les aules… En definitiva, són centres que estan en molt males condicions i que haurien de tancar. Aquest és un altre dels motius pel qual demanem la dimissió del conseller Rovira, per la nefasta gestió de la dana en l’àmbit educatiu.
