“Els primers Jocs Olímpics amb zero emissions i zero residus”. Aquesta afirmació tan contundent apareix a la pàgina 8 del projecte “Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern Pirineus-Barcelona”, que va fer públic el departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya a començaments d’abril. En el mateix document, però a la pàgina 16, el govern modula el llenguatge i rebaixa les expectatives, tot assegurant que l’esdeveniment olímpic es farà amb “la intenció de garantir una petjada d’emissions neutra”. Només una desena de pàgines més endavant, en el capítol on es concreten les actuacions que es duran a terme, s’imposa el pragmatisme i es reconeix obertament que s’hauran de “compensar les emissions de gasos d’efecte hivernacle que no es puguin evitar”. I és que el conjunt del redactat del projecte està travessat per declaracions de bones intencions amb relació a l’actual context de canvi climàtic, alhora que s’assegura que les principals infraestructures previstes estaran encaminades a reduir les emissions de gasos d’escalfament global. Paradoxalment, però, en els apartats on s’entra en detalls, es reconeix explícitament que els Jocs Olímpics seran un esdeveniment amb un gran impacte en la mobilitat, que caldrà l’ampliació d’eixos viaris i de superfícies esquiables, la construcció d’allotjaments i, amb tot plegat, no es podrà evitar el consegüent repunt de les emissions de CO₂.
El document promet “zero emissions”, però preveu grans telecabines, ampliar carreteres i descarta noves connexions en tren
Un exemple clar d’aquestes contradiccions el trobem en el capítol “Infraestructures addicionals”. En el text s’assegura que “amb l’objectiu de reforçar el model de transport sostenible, es proposa un model d’accessibilitat a través del transport públic”. I com es concreta aquesta proposta? Bàsicament, amb la construcció de tres grans telecabines a les estacions d’esquí de Masella, La Molina i Baqueira-Beret. Una inversió conjunta de 64 milions d’euros per arribar a peu de pista i a la part més alta de les estacions. Un dels arguments per defensar aquesta opció és que permetria “un enllaç complet des de la ciutat fins a les seus de muntanya amb transport públic”. Però resulta que el traçat dels telecabines no substitueix rutes actuals amb cotxe, sinó que arriba fins a punts actualment inaccessibles amb vehicle privat i les bases d’aquests nous transports per cable se situarien en zones amb amplis aparcaments, com és el cas de Berga, on s’hi vol construir un gran pàrquing de 2,6 hectàrees. Si revisem les estadístiques actuals d’ús ferroviari per desplaçar-se a les pistes d’esquí, la conclusió és demolidora: la mitjana anual d’usuàries que van a La Molina amb la línia R3 de Rodalies no supera les 3.000 passatgeres, d’una afluència total a l’estació de 400.000 persones per temporada. El 99 % hi arriba en cotxe. El mateix passa a Alp – Masella i el percentatge s’enfila al 100 % de desplaçaments en vehicles privats en el cas de Baqueira-Beret.
Els telecabines, més que complementar l’oferta de transport públic, semblen més aviat un reclam per atraure més practicants de l’esquí i turistes de muntanya que s’hi desplacin amb vehicle privat. Per això, es preveu la construcció de noves zones d’aparcament a peu de pista i l’ampliació dels principals eixos viaris que connecten Barcelona, Lleida i el sud de l’Estat francès amb els Pirineus. Entre d’altres, s’ampliarà la capacitat de la C-16 entre Berga i Bagà (174 milions d’euros), s’allargarà el traçat de l’autovia A-14 que neix a Lleida fins a arribar a la frontera francesa (790 milions d’euros) i es reforçarà amb un nou carril la C-28 entre Viella i Baqueira (30 milions d’euros). En paral·lel, però, s’assegura que, aprofitant els Jocs Olímpics, es desdoblarà el traçat ferroviari entre Montcada i Puigcerdà (994 milions d’euros) que, des de fa dècades, funciona amb via única i és un autèntic maldecap per al passatge, a causa de la baixa freqüència de trens i els constants retards horaris. Així i tot, en el projecte –paradoxalment– queda descartat que esportistes i espectadores facin servir el tren per anar de Barcelona a la Cerdanya durant la celebració olímpica i proposen fer-ho en autobusos, justificant-ho per “un temps de desplaçament molt superior” en el primer supòsit.
Despesa mai vista als Pirineus
Els costos directes associats amb les tres setmanes d’esdeveniment olímpic s’enfilen, segons el projecte de la Generalitat, fins als 1.391 milions d’euros –si no es produeixen desviacions pressupostàries– que no inclouen ni les infraestructures ni els equipaments. Només en les nòmines del personal contractat per a l’ocasió s’hi han de destinar 228 milions d’euros (més de 70 milions només en el desplegament de seguretat); en l’apartat de tecnologia s’hi preveuen 208 milions d’euros; les seus de la competició rebran 149 milions d’euros; el rebut elèctric s’estima en 56 milions d’euros; 76 milions es calculen per al capítol de les cerimònies d’inauguració i clausura i 64 milions en comunicació, promoció i màrqueting. Només cal comparar-ho amb la inversió pública dels pressupostos 2022 de la Generalitat de Catalunya a la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran per veure la desproporció: 43,4 milions d’euros, un 82 % dels quals estan destinats justament a infraestructures viàries i estacions d’esquí, i la resta per a la sanitat, l’educació, els serveis socials i els equipaments de la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Si tenim en compte que el mateix govern va anunciar que la inversió en aquestes comarques ha estat la més alta de tots els pressupostos autonòmics dels últims trenta anys, podem deduir que la xifra que es pretén gastar durant el mes de febrer de 2030 supera les inversions de tres dècades a la vegueria pirenaica.
Del conjunt de la despesa de l’esdeveniment, les administracions públiques n’aportarien un mínim de 55 milions en forma de subvencions directes, a què caldria sumar les aportacions indirectes via recaptació de loteries o exempcions fiscals. El Comitè Olímpic Internacional (COI) preveu aportar 700 milions, gran part dels quals recaptats gràcies a la comercialització de drets d’emissió televisiva –per ara no es concreta quina part d’aquests ingressos recaurà en les arques públiques a través de TV3, TVE i Betevé. I un significatiu 25 % de la recaptació es preveu que provingui dels principals patrocinadors del COI que, en l’actualitat i per ordre de rellevància, són: Coca-Cola, Bridgestone, Airbnb, Panasonic, Procter & Gamble, Samsung, Toyota i Visa. Uns sorprenents companys de viatge per a un esdeveniment amb zero emissions i zero residus.
