Setmanes clau pel futur de la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern. El Comitè Olímpic Internacional (COI) ha augmentat la pressió a la seva delegació espanyola perquè es resolguin les negociacions entre el govern de l’Estat, el de Catalunya i el de l’Aragó. Si no s’arriba a un consens, les opcions de què els Pirineus acullin el macroesdeveniment cauran en picat enfront dels projectes de Sapporo (Japó), Salt Lake City (EUA) i Vancouver (Canadà).
En paral·lel, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà (ERC), va confirmar en la seva compareixença a la Comissió d’Afers Institucionals (CAI) del Parlament, que el president Pere Aragonès té previst signar el 27 de maig el decret de convocatòria de la consulta dels Jocs d’hivern que se celebrarà el 24 de juliol. A partir d’aquell dia, arrencarà una campanya on el govern de la Generalitat ha assegurat que explicarà el projecte “de manera neutra” i que no es posicionaran a favor del sí o del no.
Diversos representants públics comarcals i municipals que defensen la cita olímpica del 2030 combinen el càrrec amb activitats empresarials en el sector hoteler i del turisme de muntanya
Malgrat aquestes afirmacions, ja fa temps que membres de l’executiu català i dels dos partits que en formen part treballen incansablement perquè els càrrecs públics de les sis comarques que formen l’Alt Pirineu i Aran donin suport al projecte olímpic. Aquesta no ha estat una missió difícil, ja que diversos representants públics comarcals i municipals que defensen la cita olímpica del 2030 combinen el càrrec amb activitats empresarials en el sector hoteler i del turisme de muntanya, tal com revelem en aquest reportatge.
Tot i que el COI triarà la seu definitiva pels jocs el primer semestre de 2023, el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, va marcar al calendari el 20 de maig com a data límit per arribar a un acord intern, durant un acte celebrat la setmana en el marc de les jornades del Cercle d’Economia. De fet, la delegació del COI ja ha visitat les instal·lacions de les altres seus aspirants per valorar-les, mentre que ha cancel·lat la visita prevista a l’Estat espanyol a causa de les desavinences existents, i adverteix que no pot esperar més.
El principal obstacle és el repartiment de proves entre Catalunya i l’Aragó, un conflicte que es va evidenciar el passat 1 d’abril a Madrid, durant la reunió per tancar un acord tècnic que l’executiu de Pere Aragonès encara no ha volgut fer públic. Aquell dia, Vilagrà es va reunir amb Blanco i José Manuel Franco, president del Consell Superior d’Esports, en representació del govern central, per rubricar l’acord malgrat l’absència de la part aragonesa, que segons el seu president, Javier Lambán (PSOE), no està rebent un “tracte d’igualtat” respecte de Catalunya.
El projecte publicat pel govern català el mes d’abril preveu que els Jocs del 2030 costin 1.391 milions, mentre que la Generalitat destina 43,4 a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran als pressupostos de 2022
No obstant això, la posició de l’executiu català dista molt de ser còmoda per les discrepàncies internes que està generant en els dos partits de govern: ERC i Junts. El projecte publicat pel govern català el mes d’abril preveu que els Jocs del 2030 costin 1.391 milions, mentre que la Generalitat en destinarà 43,4 a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, segons el pressupost del 2022. En total, la factura olímpica supera el que la Generalitat ha invertit en aquest territori els darrers trenta anys.
L’oposició a la candidatura, aplegada sota el paraigua de la plataforma Stop JJOO, continua recollint suports a mesura que es descobreixen detalls de les actuacions previstes per poder acollir els jocs, com per exemple les tres viles olímpiques projectades a Puigcerdà, Vielha i el barri barceloní de la Marina del Prat Vermell, amb una despesa de 262 milions d’euros. En aquest sentit, s’espera que la manifestació convocada el pròxim diumenge 15 de maig a les 12 h del migdia al recinte firal de Puigcerdà (Cerdanya) amb el lema “Per un Pirineu viu. Aturem els Jocs Olímpics” sigui la més multitudinària dels darrers temps a aquestes comarques.
Fins al moment, ja hi ha setze autocars que s’ompliran de manifestants per acudir a la cita des de diversos punts del país com ara Barcelona, Girona, Sallent o Berga. Posteriorment a la marxa, hi haurà parlaments de les portaveus de la plataforma i actuacions musicals d’artistes com Alidé Sans, Cesk Freixas, Joina o Sorguen, algunes de les artistes que han col·laborat en la creació de La terra per sembrar, cançó de suport a la plataforma.
