En un escrit amb data del 18 de juliol, però comunicat ahir 13 de setembre a les parts, la Fiscalia demana al jutjat d’instrucció 21 de Barcelona que no admeti a tràmit la querella criminal pel cas del policia espanyol infiltrat D. H. P, destapat per la Directa. L’acció jurídica impulsada, el passat mes de gener, per les activistes, Irídia i la CGT acusa l’agent, el seu superior i el Ministeri de l’Interior espanyol d’haver comès un delicte d’abusos sexuals, contra la integritat moral, de revelació de secrets i d’impediment de l’exercici de drets cívics. El ministeri fiscal considera que “no es revela la comissió de cap fet subsumible en un tipus delictiu” i no fa cap referència als superiors de l’agent infiltrat.
El el seu informe, al que ha pogut accedir la Directa, a més de demanar al jutge que arxivi la demanda, el ministeri públic encaixa el cas del policia infiltrat en la figura d’agent d’intel·ligència i reconeix que, a diferència de l’agent encobert, no està regulat en el marc normatiu espanyol. Des d’Irídia, centre de defensa dels drets humans que porta l’acusació en nom de les dones afectades, consideren els fets “especialment greus i preocupants, més encara en veure el contingut de l’escrit de Fiscalia”.
El ministeri fiscal considera que “no es revela la comissió de cap fet subsumible en un tipus delictiu” i no fa cap referència als superiors de l’agent infiltrat
L’agent del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyol infiltrat durant tres anys en els moviments socials de Barcelona va mantenir relacions sexeafectives amb diverses dones com a estratègia d’infiltració i elles van assegurar a la Directa, que mai les haurien establert si haguessin sabut que era policia, tal com consta a la querella.
Relacions “lliures, sense violència ni intimidació”
Tot i que un element cabdal en l’argumentari de la querella és la manca de consentiment de les querellants –que en aquests moments ja són vuit– a l’hora de mantenir relacions sexuals amb l’infiltrat, el ministeri fiscal considera que va haver-hi consentiment, que van acceptar les relacions “lliurement, sense violència ni intimidació” i que “no eren asimètriques”, ja que no podia “abusar de la seva condició de policia, que les querellants desconeixien”. La Fiscalia va més enllà i afirma que no existeix “cap indici” que el policia infiltrat establís les relacions “perquè eren objectius o instruments d’investigació” i, per tant, “van poder ser sinceres”.
La querella, en canvi, argumenta que el consentiment “depèn de la informació de què disposi una persona i de les circumstàncies que envoltin aquella interacció sexual concreta” i conclou que “la informació sobre la persona i sobre el tipus de pràctica sexual són indestriables del consentiment sexual”.
Fiscalia torna a insistir en el fet que el querellat no podia abusar del seu càrrec per rebutjar tortura i el delicte contra la integritat moral
Així mateix, Fiscalia torna a insistir en el fet que el querellat no podia abusar del seu càrrec –ja que les afectades desconeixien que era policia– per rebutjar el delicte de tortura i aplica les mateixes consideracions pel que fa al delicte contra la integritat moral. L’òrgan explicita que el fet que “les querellants tinguin sentiments de malestar a posteriori no converteix la seva experiència en un acte degradant”.
Segons el Codi Penal, delicte de descobriment i revelació de secrets passa per “descobrir secrets o vulnerar la intimitat d’un altre, sense el seu consentiment”, però Fiscalia també el rebutja adduint que la querella no indica que hagi existit cap apoderament concret de document, intercepció de les telecomunicacions o utilització d’artifici tècnic amb aquest propòsit i que la ideologia política de les afectades “no era cap secret”. Durant els tres anys que l’agent va estar infiltrat en els moviments socials de Barcelona, la Directa va corroborar que va arribar a tenir claus de locals, així com accés al correu electrònic i grups de missatgeria. Alhora també rebutja els delictes d’impedir l’exercici dels drets cívics.
Mireia Salazar, advocada d’Irídia, no se sorprèn de l’oposició a investigar per part de la Fiscalia, ja que “nosaltres, amb els diferents casos judicialitzats que portem, ens trobem que Fiscalia de manera reiterada té un rol d’oposició a les investigacions, dels 57 casos que tenim de l’any 2022, en 28 ha tingut un rol opositor, en 27 d’inacció total i només en dos un rol actiu”. Considera “greu” que la figura que té l’obligació d’investigar i perseguir els delictes “sigui qui demani que no es faci una investigació, més quan hi ha molts fets que cal aclarir”. “Entenem que la investigació ha de tirar endavant perquè són fets greus, perquè no hi havia marc normatiu i perquè hem d’entendre l’abast de l’actuació i saber-ne tots els impactes”, conclou.
Una figura ‘fora de la llei’
La Fiscalia, en el seu escrit, reconeix, com va fer un informe de la Comissaria General d’Informació arran del primer cas destapat per la Directa, que existeixen “altres formes d’infiltració diferents de la d’agent encobert” –regulada a la llei d’enjudiciament criminal i que actua sota ordre judicial–, com la d’agent d’intel·ligència.
Atribuint-li “fins exclusius d’intel·ligència criminal”, reconeix que “no existeix una regulació d’aquesta figura”. Els defineix com “aquells que s’infiltren ‘en fred’ per una especial probabilitat criminògena en l’ambient en què s’infiltren, o en aquells àmbits en què es té constància que es pot estar preparant o produint ja activitats criminals”. Així i tot, afegeix que la inexistència de marc normatiu, “no significa que la seva actuació sigui il·legal”.
