En els últims anys, les fotografies de Santiago Abascal posant amb líders d’extrema dreta d’arreu del món s’han fet constants. El maig de 2024, per exemple, el líder de Vox va tenir l’oportunitat de ser retratat amb el president de l’Argentina Javier Milei durant un congrés que la formació ultradretana espanyola va celebrar al Palau de Vista Alegre a Madrid. En aquell esdeveniment van participar altres figures rellevants de l’extrema dreta com la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, o la líder del partit francès Reagrupament Nacional, Marine Le Pen.
De la mateixa manera que les fotografies de líders d’ultradreta junts s’han fet freqüents, també són habituals les reunions internacionals d’organitzacions o partits d’extrema dreta. En aquest sentit, aquesta ideologia està cada vegada més articulada, fins al punt que ja hi ha qui parla de la internacional reaccionària, un fenomen que s’aprecia en actes com la darrera convenció del partit conservador dels Estats Units, la CPAC, on Abascal va intervenir en el mateix escenari que Elon Musk, o en la presa de possessió del president dels Estats Units, el gener passat, quan Abascal, Milei, Meloni o el president de El Salvador Nayib Bukele, van rendir-se a Donald Trump.
L’extrema dreta està cada vegada més articulada, fins al punt que ja hi ha qui parla de la internacional reaccionària
Aquest fenomen també es pot identificar en convencions com la VI Cumbre Transatlántica contra el aborto, que es va celebrar al Senat espanyol i on va participar l’exministre del PP i president honorífic de l’organització ultradreta Political Network for Values, Jaime Mayor Oreja. També van ser presents altres figures de l’extrema dreta com el líder de Vox a Catalunya Ignacio Garriga o el diputat d’extrema dreta xilena José Antonio Kast. Tot i que finalment no va fer-ho, a l’esdeveniment també havia d’intervenir el diputat de Kènia, George Peter Kaluma, conegut per afirmar que l’homosexualitat és un crim que hauria de ser castigat amb la cadena perpètua.
“Espanya és un hub transnacional clau de la ultradreta: Exporta discursos, però també es transforma amb les connexions globals”, afirmen des de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius
Si bé aquesta mena d’esdeveniments són coneguts, el que no és tan evident és el pes que té l’extrema dreta espanyola en tot l’entramat ultra internacional. Una investigació titulada D’Espanya al món: la projecció global de la ultradreta espanyola contra els drets sexuals i reproductius, que es presenta aquest dijous i que ha estat elaborada per l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, demostra que l’Estat Espanyol “és un hub transnacional clau”. “Exporta discursos, però també es transforma amb les connexions globals”, afirmen des de la investigació.
En aquest sentit, exerceix de connexió entre la ultradreta europea i la ultradreta llatinoamericana i és un enclavament clau per entendre com aquesta ideologia està realitzant una “expansió cap a Àfrica”. Així, la investigació en la qual han participat investigadors i periodistes demostra a través dels exemples de l’Argentina, Xile, Guatemala, El Salvador i Kènia, com partits i organitzacions d’extrema dreta espanyoles han aconseguit enxarxar amb les realitats d’aquests països per difondre “narratives antigènere” i bloquejar “drets sexuals i reproductius”.
El laboratori espanyol
Quan parlem d’organitzacions d’extrema dreta a l’Estat hi ha diverses entitats que sobresurten per sobre de la resta. Segons el periodista i investigador Miquel Ramos cal fer menció de l’Opus Dei, Hazte Oír i la seva branca internacional CitizenGO, i la ja esmentada Political Network for Values.
Encara que el 1948 ja existien alguns centres a Portugal, Itàlia i Anglaterra, a partir d’aquell any començaria a expandir-se a França, Irlanda, Mèxic, als Estats Units, Xile i Argentina”, explica Miquel Ramos
L’ultraconservadorisme es vincula amb la dictadura franquista. Tan és així que l’Opus va ser indispensable per al règim i la seva doctrina nacionalcatòlica. La institució eclesiàstica va ser creada el 1928 i a partir dels anys quaranta va començar la seva expansió internacional. “Encara que el 1948 ja existien alguns centres a Portugal, Itàlia i Anglaterra, a partir d’aquell any començaria a expandir-se a França, Irlanda, Mèxic, als Estats Units, Xile i Argentina”, explica Ramos. Això és important en tant que l’Opus Dei és essencial per entendre com l’ultracatolicisme espanyol s’ha pogut expandir pel món utilitzant els canals i vies obertes per l’obra.
Amb la fi de la dictadura l’extrema dreta va viure un cert retrocés. Amb tot, després de la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero a les urnes, comença una època de mobilització per part de l’ultraconservadorisme amb grans mobilitzacions que, amb el beneplàcit del PP, s’emmarquen dins de l’anomenat Foro de la Família. Es produiran grans manifestacions contra el matrimoni de persones del mateix sexe, contra l’avortament o contra l’assignatura d’educació per a la ciutadania.
Més o menys en aquells anys, comencem a sorgir les organitzacions que avui en dia capitanegen la internacionalització del pensament ultra espanyol. Hazte Oír, un think tank laic que es va fer famós pel seu autobús transfòbic va néixer el 2001 i és, segons Miquel Ramos, “l’organització més rellevant per entendre el rol que compleix Espanya en l’ecosistema internacional”. Liderada per l’advocat Ignacio Arsuaga l’organització va fer un salt qualitatiu quan l’any 2013, va crear la seva marca internacional, CitizenGO, que avui dia té presència en més de 50 països. i ha liderat campanyes a l’Amèrica Llatina i a l’Àfrica com la que recentment, l’ha portat a denunciar Netflix perquè, considera, “ha convertit l’entreteniment infantil en una eina per a imposar la ideologia LGBT”. “El més esgarrifós és que estan començant pels espectadors més petits”, afegeix.
Per la seva banda, la Political Network for Values, amb un marcat caràcter ultracatòlic, va fer la seva presentació en societat el 2014 a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, en una trobada titulada Enfortint la família per un desenvolupament sostenible. Aquesta organització antiavortista té una forta presència a Llatinoamèrica i està molt vinculada a l’Església catòlica. A més, actualment té seus a Hongria i als Estats Units.
Vox ha fet seu gran part del programa antigènere d’Hazte Oír i de la Political Network for Values, i el 2020 va fundar el seu propi laboratori d’idees, la Fundación Disenso, amb la qual intenta construir una xarxa ideològica transnacional
Les dates ens mostren que el final de l’era Zapatero va ser fructífera per a la creació de grups ultraconservadors. En aquest moment és també quan es crea la formació d’extrema dreta Vox. Concretament a finals de 2013 es presenta la formació i aquest acte és retransmès pel canal de YouTube d’Hazte Oír. La formació liderada per Santiago Abascal, a més de fer seu gran part del programa ideològic antigènere d’aquesta organització i de la Political Network for Values, funda el 2020 el seu propi laboratori d’idees a través del qual, explica Ramos, “el partit ha intentat construir una xarxa ideològica transnacional”. “Aquesta entitat actua com a escola de formació política i think tank, reunint nombroses personalitats de la dreta radical mundial”, indica Ramos. La composició del consell assessor de la Fundación Disenso és una bona mostra del pont que Vox ha construït amb sectors de l’extrema dreta d’Amèrica Llatina. Així mateix, el 2020, va impulsar el Forum Madrid, una aliança internacional que agrupa partits i organitzacions de la dreta espanyola, de l’Amèrica Llatina i a alguns membres del Partit Republicà estatunidenc.
L’Argentina com a punt de trobada entre l’Estat Espanyol i els Estats Units
Hazte Oír va arribar a l’Argentina l’any 2010 i segons expliquen les investigadores Giselle Leclercq i Juan Elman, ho va fer “amb una estètica juvenil” i participant en “marxes i mobilitzacions durant el debat sobre el matrimoni igualitari”. Tot i que va connectar amb grups locals d’agitació digital com Argentina Alerta, la força del kirchnerisme i l’orientació política del papa argentí Francesc va fer que la seva influència no acabés de quallar.
Va ser a partir de l’any 2018, en mig de la presidència del conservador Mauricio Macri i amb el debat de l’avortament sobre la taula, que van sorgir nous lideratges conservadors connectats amb Vox. Aquesta nova fornada ultra va establir una nova narrativa sobre l’anomenada “ideologia de gènere”, que relacionava amb la “influència estrangera”. La crisi econòmica va acabar de fer sorgir un moviment d’extrema dreta neoliberal amb La Libertad Avanza de Javier Milei, que va entrar al Congrés el 2021 va guanyar la presidència de la nació, el 2023.
Milei ha eliminat el Ministeri de Dones, Gènere i Diversitat, ha retallat programes educatius i de prevenció sexual, ha limitat els drets de persones no binàries i ha col·locat militants ultracatòlics en càrrecs clau.
La seva agenda política és clara: ha eliminat el Ministeri de Dones, Gènere i Diversitat, ha retallat programes educatius i de prevenció sexual, ha limitat els drets de persones no binàries i ha col·locat militants ultracatòlics en càrrecs destacats.
“La política argentina de Milei reflecteix connexions amb la ultradreta espanyola i nord-americana”, expliquen les investigadores per afegir que “Buenos Aires s’ha convertit en un “hub regional de la ultradreta a Llatinoamèrica, amb esdeveniments com CPAC Argentina (2024) i participació de figures com Lara Trump, Ben Shapiro, Agustín Laje i Santiago Abascal”.
L’herència de l’Opus Dei i la dictadura de Pinochet a Xile
Durant la dictadura de Pinochet, la relació entre l’Opus Dei les organitzacions d’extrema dreta xilenes va ser freqüent. De fet, l’actual líder d’extrema dreta José Antonio Kast va ser format en els ambients ultracatòlics on la institució religiosa tenia molt pes.
Durant la dictadura de Pinochet, la relació entre l’Opus Dei les organitzacions d’extrema dreta xilenes va ser freqüent
Tot i que actualment Xile està governat pel progressista Gabriel Boric, l’extrema dreta ha tingut un rellevància en els dos processos constituents iniciats per reformar la constitució heretada de la dictadura, i en fer de fre a les polítiques feministes i emancipadores. Així, cada vegada que hi ha hagut moviments de reforma com els iniciats a partir el 2017, l’extrema dreta xilena, de la mà d’organitzacions ultraconservadores espanyoles, s’ha llançat al carrer per impedir-les. En aquest sentit, el 2016 La Political Network for Values va crear el que els investigadors Jaime Barrientos D. i Tomás Ojeda han denominat, “un espai dins la ultradreta xilena” i nomenà Kast com a president de l’organització fins al 2022.
La Political Network for Values va nomenar l’ultradretà format en entorns de l’Opus Dei, José Antonio Kast, com a president de l’organització fins al 2022
Avui dia, però, l’extrema dreta xilena ha viscut una escissió i s’ha creat un nou espai liderat per Johannes Kaiser. Si bé Kaiser i Kast coincideixen en la seva agenda antiavortista i contrària als drets sexuals i reproductius, el primer té un perfil més llibertari, semblant a Milei. Sigui com sigui, tots dos es donen suport, com probablement es veurà el novembre a les eleccions presidencials.
Les elits antigènere de Guatemala
Guatemala ha estat un país històricament controlat per les elits criolles vinculades a l’Opus Dei que mantenen de fa anys una “supremacia blanca”. Així ho recullen Natalia Marsicovetere i Tristán López en la seva investigació, on assenyalen que “el país s’ha convertit en un laboratori de polítiques antigènere, on actors internacionals han provat estratègies que després s’exporten a altres llocs”. “Aquests grups es connecten amb elits locals vinculades a la corrupció, i aconsegueixen transformar la seva ideologia en polítiques públiques i projectes d’estat”, afegeixen.
Guatemala ha estat un país històricament controlat per les elits criolles vinculades a l’Opus Dei que mantenen de fa anys una “supremacia blanca”
Amb tot, aquesta estructura va agafar una nova dimensió a partir de l’any 2020 amb el govern antidemocràtic d’Alejandro Giammattei en què es van desmantellar institucions de drets humans i es van promoure “polítiques d’antigènere”. Sota la seva presidència, Guatemala es va adherir al Consens de Ginebra de l’any 2021 que busca prohibir l’avortament i promoure la família tradicional. “Va ser aleshores que es van implementar polítiques antigènere i profamília” i el país va convertir-se en indret on proliferaven projectes com Protego, una guia per a infants “sobre abstinència i família tradicional”.
També va ser en aquell moment que les elits van establir aliances amb organitzacions internacionals com la Political Network for Values o CitizenGO. “Guatemala té una elit econòmica ultraconservadora i acaparadora, hereva del nacionalisme crioll i amb vincles colonials i aquesta elit troba afinitat amb la ultradreta espanyola”, diuen les investigadores.
Així mateix, a Guatemala el paper l’anomenada Universitat Francisco Marroquín ha estat clau per aquesta internacionalització. “Actua com a node clau i connecta amb Vox i la Fundació Disenso, i busca formar joves líders conservadors i anticomunistes”, consideren.
El Salvador, la nació contra l’avortament
La criminalització de l’avortament a El Salvador no ha fet més que créixer amb l’ascens al poder de Nayib Bukele, l’actual president del país que amb l’excusa de la lluita contra els grups criminals, ha empresonat més de 85.000 persones sense garanties judicials. Així, segons explica l’investigador Alberto Romero de Urbiztondo, encara que el president, inicialment era “jove liberal i proper a moviments LGBTI, va transformar-se ràpidament en un líder ultraconservador i antigènere en arribar al poder el 2019, eliminant institucions de drets humans i programes, mentre qualificava l’avortament de genocidi i defensava la Constitució sense reformes sobre drets sexuals o eutanàsia”.
Encara que Bukele, en un inici, era un jove liberal i proper a moviments LGBTI, va transformar-se ràpidament en un líder ultraconservador i antigènere, que qualificava l’avortament de genocidi
Certament, abans ja hi havia un caldo de cultiu ultra amb un conservadorisme religiós catòlic que controlava els drets sexuals i reproductius del país amb l’ajuda de l’Opus Dei. Avui dia, el govern de Bukele compta amb el suport de Vox sobretot pel que fa a les seves polítiques punitives i té una forta presència de l’organització CitienGO.
Kènia, un camp perfecte per a les idees ultraconservadores
Si bé la ultradreta espanyola té la mirada fixada en l’Amèrica Llatina, és veritat que en els darrers anys alguns països d’Àfrica han entrat dins el seu radar. “Àfrica ha estat un escenari clau per a l’activisme antidrets, amb actors com l’Opus Dei, CitizenGO i la Political Network for Values que promouen agendes antiavortament, anti-LGBTIQ+ i antigènere des de l’època colonial fins a l’actualitat, reforçant la seva influència internacional, expliquen des de l’organització Strategic Issues and Research Council.
Àfrica ha estat un escenari clau per a l’activisme antidrets, amb actors com l’Opus Dei, CitizenGO i la Political Network for Values que promouen agendes antiavortament, anti-LGBTIQ+ i antigènere
D’aquesta manera, CitizenGO va arribar el 2018 a Kènia i Nigèria i en poc temps es va expandir a Uganda, Malawi, Libèria, Sierra Leone i Sud-àfrica. Kènia, però, és el país més afectat per les campanyes contra l’avortament, la identitat de gènere, l’orientació sexual d’aquesta entitat.
Per la seva banda, la Political Network for Values, amb la mirada posada en expandir-se als països africans, ha inclòs dins del seu Consell d’Experts persones ultraconservadores com Alice Muchiri (Kènia), Theresa Okafor (Nigèria) i Chrisantus Wamalwa (Kènia) i ha convidat a parlamentaris kenyans i ugandesos com Lucy Akello, Paul Katana i Sarah Opendi a les seves cimeres.
“Kènia ofereix un context religiós i històric favorable predomini del cristianisme”, expliquen des de la investigació
Tal com expliquen els investigadors, “Kènia ofereix un context religiós i històric favorable predomini del cristianisme (86%), presència de l’Opus Dei des de l’època colonial, exempcions fiscals a les esglésies i suport polític del president Ruto, fet que permet que doctrines religioses influeixin sobre drets, especialment dels sectors més pobres”.
Un finançament milionari
Entre l’extrema dreta s’ha fet comú parlar de “chiringuitos” quan es tracta de referir-se a les organitzacions de caràcter progressista i les subvencions de l’erari públic que reben. De totes maneres, les entitats ultradretanes de les quals parla la investigació de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius també es beneficien de fons públics. És el cas de la Fundación Disenso que, tal com es pot veure al seu web, durant el 2024 va rebre quasi 90.000 euros del Ministeri d’Exteriores i del Ministeri de Cultura. Alhora, segons queda indicat als comptes anuals de 2023, la fundació va rebre 2,5 milions d’euros de Vox. Aquesta organització és l’encarregada de publicar un diari en línia ultraconservador anomenat La Gaceta.
Per la seva banda, CitizenGO i HazteOir han rebut diners d’oligarques russos, com el magnat ultraconservador Alexey Komov. Així, en un informe del Fòrum Parlamentari Europeu per als Drets Sexuals i Reproductius, s’assenyala que CitizenGO és un dels “socis russos més actius” de l’extrema dreta i que el seu fundador, Ignacio Arsuaga, va aconseguir finançament de l’organització russa vinculada al Kremlin, la Fundació Malofeev, per un projecte d’Hazte Oír. Alhora CitizenGO va incorporar Komov en el seu consell assessor fins al 2022.
Les organitzacions ultraconservadores espanyoles van rebre un finançament total de 60 milions de dòlars entre 2019 i 2023
De fet, l’informe assenyala que les organitzacions ultraconservadores espanyoles van rebre un finançament total de 60 milions de dòlars entre 2019 i 2023. Destaquen CitizenGO i Hazte Oír que van rebre un total de 27,8 milions de dòlars, la Fundación Disenso amb 9,3 milions, i la versió hongaresa de la Political Network for Values, amb 1,1 milions.
