La Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos d’Esquadra, a principis d’any, va incloure en un informe lliurat al jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona que el telèfon utilitzat per suplantar la portaveu de La Forja, Lluna Berlanga, es va contractar amb un DNI fals, un fet punible. Així i tot, la jutge Silvia López Mejía ha decidit descartar la pràctica de les diligències sol·licitades tant per la part querellant com pel ministeri fiscal i acordar el sobreseïment provisional de la causa, sota l’argument que no hi ha suficients “indicis racionals de criminalitat”.
Les portes judicials, però, no estan del tot tancades. Per una banda, l’advocada d’Alerta Solidària, Eva Pous, ha presentat un recurs i la Fiscalia de Barcelona ha traslladat un escrit considerant que el tancament de la investigació és “prematur”. Per l’altra, el jutjat de l’Hospitalet de Llobregat, que tramita una segona querella per la resta de casos de suplantacions a l’organització La Forja, encara ha de decidir quines investigacions acorda.
El suplantador de Lluna Berlanga va enviar al col·lectiu Blanc Bloc – Catalunya Resisteix el 29 de juliol de 2020, falsejant una adreça de correu personal. Mostrava interès per conèixer l’”aposta per l’11-S i de pas comentar-vos la nostra” i facilitava un número de telèfon per parlar per Telegram, “més segur per tothom”. En el remitent, efectivament, hi constava l’adreça personal de Berlanga de la Universitat Autònoma de Barcelona, però la portaveu mai va enviar-lo ni va autoritzar ningú a escriure en el seu nom, així com tampoc és la titular del número de telèfon.
La trama d’espionatge digital destapada per la ‘Directa’ el 28 d’octubre, que s’ha anat eixamplant i per ara toca almenys catorze adreces electròniques i inclou més d’una seixantena de correus falsos
El de Berlanga és un dels casos d’una trama d’espionatge digital destapada per la Directa el 28 d’octubre, que s’ha anat eixamplant i per ara toca almenys catorze adreces electròniques i inclou més d’una seixantena de correus falsos d’organitzacions de l’esquerra independentista, moviments socials i sindicats llibertaris. Alhora, l’origen de la trama s’ha anat estrenyent. Segons les investigacions d’aquest mitjà, algunes connexions dels suplantadors es van realitzar amb dues adreces IP que s’utilitzen des de l’Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu (ACMTSO), sota les ordres de la Comissaria General d’Informació, i des d’altres organismes ubicats a l’edifici Egara, la seu central de la policia catalana.
En aquesta línia, i malgrat un comunicat inicial de Mossos d’Esquadra en què negaven explícitament “les acusacions de suplantació d’identitat digital publicades a la Directa”, la investigació de la Divisió d’Afers Interns (DAI) va confirmar que almenys un agent de la Comissaria General d’Informació estaria al darrere de la trama de suplantació d’identitats digital i el van apartar de les seves funcions amb un expedient disciplinari obert. Precisament, amb l’arxivament, Pous denuncia “un gir de 180 graus” de la jutge “en el moment que els Mossos informen que l’autor dels fets objectes de la querella era un agent del cos”.
La rellevància penal
La jutge defensa que els fets denunciats no revesteixen rellevància penal i per això rebutja tirar endavant les investigacions sol·licitades per l’acusació, la Fiscalia i també recollides en el mateix informe de la DAI per poder acreditar els fets denunciats. Entre altres, figura aconseguir qui és el titular de la línia de telèfon i les trucades realitzades i missatges enviats des del juliol fins avui, així com que l’empresa Emkei.cz –una eina gratuïta que permet crear missatges de correu electrònic amb una adreça de remitent falsejada, una pràctica coneguda com a spoofing– identifiqui les IP de connexió i el dia i hora en què es va enviar el correu.
A l’acusació no li quadra que la jutge donés el vistiplau perquè s’investigués la suplantació d’identitat de la portaveu de La Forja el novembre i ara ho arxivi sense haver dut a termes les investigacions
“Si no hi hagués hagut delicte, el judici de tipicitat s’hauria hagut de fer prèviament a l’admissió de la querella i no canviar el criteri a posteriori, quan a més ja hi ha un autor”, denuncia Pous. A l’acusació, doncs, no li quadra que la jutge donés el vistiplau perquè es comencés a investigar la suplantació d’identitat a la portaveu de La Forja el mes de novembre i ara ho arxivi sense haver dut a termes les investigacions. A més, també li sobta que, sense haver practicat cap investigació, el sobreseïment dictat és “provisional”, és a dir, que paralitza temporalment el procés a causa de la insuficiència de proves per obrir el judici oral o la inexistència d’autor conegut.
Per Pous, la resolució suposa “una flagrant infracció del dret a la tutela judicial efectiva i el dret a la defensa” i remarca que la víctima, la seva defensada, no ha estat aleatòria, “sinó que ha estat escollida per ser qui és, per la seva activitat política, tenint aquesta pràctica un efecte desinhibidor en l’exercici dels drets humans, si qualsevol funcionari pot elaborar informes amb perfil ideològic”.
Alerta Solidària defensa que els fets descrits serien constitutius de revelació de secret i usurpació civil i digital, sumant-hi, arran de la investigació interna de Mossos, falsedat en document públic
Alerta Solidària defensa que els fets descrits serien constitutius de revelació de secret i usurpació civil i digital, sumant-hi, arran de la investigació interna de Mossos, falsedat en document públic. Respecte a la suplantació d’identitat online, la jutge en fa referència en el seu escrit per exposar que no revesteix rellevància penal a no ser que suposi un delicte contra la intimitat, l’honor o delictes contra la integritat moral. El recorregut jurídic d’aquest tipus de conductes no és senzill. El Codi Penal actual no reconeix la suplantació d’identitat pròpiament com un delicte, sinó la “usurpació de l’estat civil”, tipificada en l’article 401. L’advocat Carlos Sánchez, del bufet Almeida i especialitzat en delictes informàtics, va explicar a la Directa que la usurpació “requereix fer-se passar per un altre a tots els efectes”. Per si mateix, afegeix, suplantar un correu no és delictiu, sinó que pot ser una eina per cometre un delicte, com el de revelació de secrets, la falsedat documental o l’estafa.
Sigui com sigui, Eva Pous insisteix que “no pot restar impune la persecució ideològica per part dels cossos policials i encara menys quan aquesta ha estat duta a terme per un agent de la unitat especialitzada com és la brigada d’informació de la policia autonòmica”. Ara, l’Audiència de Barcelona haurà de resoldre pròximament el recurs d’apel·lació presentat per la lletrada.
